"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dimecres, 30 de març del 2016

ENSENYAR A TENIR IDEES

Aquesta conferència de Melina Furman  ens explica com podem fer a les escoles per fomentar el debat de les idees.


diumenge, 27 de març del 2016

CARACTERÍSTIQUES DELS GRANS COMUNICADORS

Compartim aquest vídeo del Javier Cebreiros explicant idees bàsiques per una millor manera de comunicar. 

dijous, 24 de març del 2016

GESTIÓ DE "LES RABIETES"

La Iolanda i la Roser, unes companyes, han enllaçat a la xarxa aquest vídeo del psicòleg l'Alberto Soler. Aquest valencià fa diferents píndoles on recomana la gestió emocional de molts aspectes vitals. En aquest breu vídeo ens parla de les rabietes.



dilluns, 21 de març del 2016

EDUCADORS I EDUCADORES SOM EMPRENDREDURIA SOCIAL

Compartim aquest breu vídeo sobre emprendreduria que els educadors i educadores podem aplicar a la nostra tasca educativa. Sempre en equip, sempre pensant en projectes que motivin als nostres alumnes.


divendres, 18 de març del 2016

L'ACTITUD ÉS EL PRIMER

Avui hem parlat amb la meva companya Ester sobre el Víctor Küppers i la seva capacitat de motivar. Compartim aquest vídeo on ens parla de la importància dels temes actitudinals... gaudiu-lo!


dilluns, 14 de març del 2016

"ESPORGAR" EL CURRÍCULUM

El passat 9 de març vaig tenir la sort de compartir una jornada educativa amb en Lluís Ylla. En Lluís és enginyer superior agrònom i té un posgrau en Direcció General. Ha treballat en l’àmbit de la cooperació internacional i de l’extensió territorial (Intermon Oxfam). Actualment, treballa en el projecte Fundació Jesuïtes Educació, on s’ocupa de temes de planificació, sistemes de qualitat i desenvolupament pedagògic. Així mateix, ha coordinat diversos seminaris sobre pedagogia de la dimensió interior, i és impulsor d’aquesta pedagogia a les escoles que formen part de de la xarxa de la Fundació Jesuïtes Educació.

Voldria compartir una frase que va dir i que molts educadors subscrivim a diari. Ens va comentar:
- "Cal fer tots els continguts del currículum? I cal fer-los quan molts continguts es repeteixen cada 2 anys?"

Ell com a bon enginyer agrònom ens proposava d'esporgar el currículum, de deixar-lo a la part essencial i enriquir-lo a partir de dinàmiques d'aprenentatge més participatiu, vivencial i competencial.

I m'he preguntat... Què podem evitar repetir o fer en els nostres currículums? Mostrem alguns exemples i us animo a fer els vostres:

- continguts de gramàtica realitzats de manera memorística com les conjugacions verbals.
- altres continguts gramaticals com els tipus d'oracions que repetim cada dos cursos.
- anàlisi sintàctica d'oracions que ocupa hores i hores de classe i de deures dels alumnes.
- aprendre de memòria tots els ossos i músculs del cos humà, moltes vegades sense saber-ne la seva funció.
- estudiar ecosistemes del món i no conèixer els que tenim als nostres parcs naturals més propers.
-.........

I així, un llarg llistat de temes que emplenen el cap dels nostres alumnes sense marge a la comprensió més profunda. És el moment de fer una aturada, de repensar l'educació en el sentit més ampli i de donar eines, valors i habilitats al nostre alumnat per afrontar aquest món canviant. En el programa de TV3 "Economia en colors" l'economista Sala Martí va fer aquesta interessant reflexió:
-"Només hi ha dues coses que les màquines no poden fer: tenir esperit crític i crear".

Doncs aquest és el camí, preparem la motxilla amb allò indispensable, la millor companyia, un llibre que faci pensar i un bon GPS...bon viatge!

divendres, 11 de març del 2016

SÓN NECESSÀRIES LES NOTES A PRIMÀRIA?

Compartim aquest article des del bloc EDUCANDO DES DE MI MAPA on posa en el centre del debat el tipus d'avaluació que fem servir el professorat a primària.

Té sentit fer exàmens a un nen de Primària cada mes i mig? Necessita un professor examinar a un nen per conèixer el seu rendiment? Els exàmens no ens diuen el que un nen ha après, sinó el que no ha sabut respondre. Posen el focus sobre els errors i van reduint a poc a poc les ganes d'aprendre.


Sí, he canviat d'opinió, però avui veig clarament que estava en un error. La tensió que exerceixen els exàmens introduïts tan prematurament en l'etapa escolar és, des del meu punt de vista, una pèrdua de temps tan innecessària com desmotivadora. Molts nens ho viuen amb estrès i altres simplement no ho entenen ni els importa. Poden treure un dia un 3 (perquè tenien ganes de jugar) i l'endemà octubre 1 (perquè els interessava el contingut de la lliçó). ¿I què vol dir això? Que els exàmens per a un nen menor de 11 anys no serveixen per a res i són contraproduents. Almenys jo ho veig clar.

L'obsessió per les avaluacions i les notes empresona al nen i acaba matant les ganes d'aprendre amb les que naixem tots els éssers humans. La major part dels professors amb els que jo he parlat m'ho reconeixen, però molts pares em diuen que és bo que es vagin acostumant ... I jo em pregunto: També s'han d'anar acostumant a fer la Declaració sobre la Renda? Si us plau, només són nens! Al que han d'acostumar és a jugar, a fer esport, a menjar sa, al gust per aprendre coses noves, a la lectura, a pensar per si mateixos ...!

A Finlàndia, país conegut per encapçalar els informes Pisa sobre educació en els últims anys, els nens no tenen exàmens ni notes fins a 5 de Primària. A França estan valorant la possibilitat d'eliminar també les avaluacions numèriques i substituir-les per informes raonats dels professors. Són petits passos que es van donant a la recerca de la motivació escolar perduda.

Jo abans tampoc ho veia, però és que de vegades els arbres no ens deixen veure el bosc. L'objectiu de l'educació és treure el millor de cada nen perquè després pugui tornar-lo a la societat. Així, aprofitant la seva passió per aprendre, guanyem tots. Abans pensàvem que com millors eren les notes dels nostres fills, més fàcil trobarien treball i millor seria el seu futur, però avui hem vist que això no és cert. Centrar el nostre objectiu en les avaluacions i les notes és com mirar al dit d'algú que t'està assenyalant a la Lluna.

Recentment vaig llegir a Twitter aquesta carta que va ser enviada, juntament amb les qualificacions dels alumnes de segon cicle de Primària, per un col·legi del Regne Unit anomenat Barrowford, que es troba a Nelson, un poble del nord de Lancanhire. Després de ser publicada a les Xarxes Socials, la seva expansió ha estat enorme. Si no l'has llegit, et recomano que ho facis.

Carta enviada pel col·legi Barrowford als seus alumnes.

"Els resultats dels exàmens del KS2 podràs trobar-los al final de la carta. Estem molt orgullosos de tu i del compromís que has demostrat esforçant-te al màxim al llarg d'aquesta setmana tan complicada ".

No obstant això, considerem que aquests exàmens no avaluen sempre allò que us fan especials i únics. La gent que va crear aquests exàmens i els avalua no sap res de vosaltres en comparació als vostres professors i familiars.

Ells no saben que molts de vosaltres parleu dos idiomes. Ells no saben que podeu tocar un instrument, ballar o pintar un dibuix. Tampoc saben que els vostres amics compten que estigueu al seu costat o que el vostre riure pot il·luminar el dia més fosc.

Ells no saben que escriviu cançons o poesies, que realitzeu algun esport, que us pregunteu pel futur o que de vegades us toca tenir cura dels vostres germans petits després de l'escola.

Ells no saben que heu viatjat a espectaculars llocs, que sabeu explicar històries veritablement meravelloses o que adoreu passar el vostre temps amb familiars i amics.

Tampoc saben que podeu ser persones dignes de confiança, atentes, amables i que intenteu millorar cada dia ... Aquests resultats us diran alguna cosa, però mai tot.

Així que gaudiu dels vostres resultats i estigueu molt orgullosos d'ells però recordeu que hi ha moltes formes de ser intel·ligent. "

FONT:  EDUCANDO DES DE MI MAPA

dimarts, 8 de març del 2016

INFOGRAFIA DE RECERCA A GOOGLE

Des del bloc del Santiago Moll  justificaturespuesta.com comparteixen aquesta infografia on de manera esquemàtica explica trucs de recerca a google.


dissabte, 5 de març del 2016

DECÀLEG PER TRIAR ESCOLA

Compartim aquest decàleg que m'ha fet arribar un amic docent, el Francesc. Es tracta d'un article en clau irònica del Xavier Serrahima publicat a l'espai digital NÚVOL.COM
L'article es titula "Decàleg per triar l'escola dels vostres fills" i diu així:

1. Escolliu per a les vostres criatures una escola tan lluny com sigui possible d’on viviu: no fos cas que s’habituessin a l’ambient que les envolta i a fer-se amb els amics i amigues de prop de casa, que seguiran veient la resta de la seva vida.
2. Trieu una escola sense immigrants ni alumnes discapacitats: no fos cas que els vostres fills i filles s’acostumessin a pensar que la diversitat és una oportunitat i no pas un problema.
3. Apunteu-los a un centre escolar tan reduït com sigui possible, amb una sola línia i pocs alumnes: no fos cas que s’habituessin a la societat real que els envolta.
4. Escolliu l’escola o l’equip directiu que s’hagi sabut vendre millor el dia de les portes obertes —si és que heu considerat adient perdre el vostre temps anant-hi, és clar— i no pas la que ofereixi un projecte pedagògic amb cara i ulls.
5. Descarteu qualsevol centre que fomenti —o, encara menys, exigeixi— la responsabilitat compartida entre l’escola i els pares i les mares: una vegada els heu deixats a la porta, que s’hi impliquin els mestres, que per això cobren tant i tenen unes vacances tan llargues!
6. Cerqueu escoles que incentivin la competitivitat i l’obtenció d’altes qualificacions: no fos cas que aprenguessin que el camí que es fa sovint és més important que la meta on s’arriba.
7. Eviteu com el foc qualsevol escola amb voluntat comunitària o socialitzadora: no fos cas que aprenguessin que hi ha d’altra gent —i menys, diferent— al món on els tocarà de viure.
8. Eviteu igualment centres escolars que emfatitzin les —normalment supèrflues— activitatscomplementàries de tipus artístic o cultural: no fos cas que creguessin que l’expressió artística o musical serveixen per a res als homes i dones de profit.
9. Defugiu les escoles amb clima humà acollidor, comprensiu o —déu nos Guard!—integrador: no fos cas que imaginessin una educació global i autònoma pugui ésser més important que no pas l’ordre, la disciplina i l’autoritat —a l’antiga usança!
10. I, per damunt de tot, procureu no mostrar mai cap mena d’empatia o de satisfacció amb els mestres dels vostres infants, per més que tinguin vocació, ganes d’ensenyar, estiguin motivats o involucrats en la formació humana i curricular dels vostres fills i filles: com els criticarem i els donarem totes les culpes, si d’entrada comencem a confiar en ells i en la seva feina?
En síntesi:
Esforçats i responsabilitzats pares i mares, si seguiu, al peu de la lletra, els principis d’aquest decàleg —amb major raó encara si el completeu i complementeu amb el d’educació general— podeu tenir l’absoluta garantia que als vostres fills i filles el futur els esperarà amb els braços oberts… i les mans (i les idees) ben buides!
FONT: NÚVOL.COM

dimecres, 2 de març del 2016

BON ÚS DELS GRUPS DE WHATSAPP

Una companya, la Pili, ha compartit aquest article de El País que parla de la comunicació família-escola i dels grups de WhatsApp. L'autora de l'article és Teresa Hernández, mare de tres fills i Defensora del Professor a l'Aragó. Diu així:

Sóc professora des de fa 17 anys, tinc tres fills a primària i fa poc vaig reunir el valor per abandonar un grup de WhatsApp. Es tractava d'un grup format pels pares dels companys de classe d'una de les meves filles i ho vaig fer perquè s'havia generat un ambient incòmode.

Fins i tot abans que comencessin les classes, alguns pares van compartir opinions desfavorables sobre el docent que els havien arribat a través de terceres persones. Curiosament, jo era l'única que havia tingut una experiència directa amb el docent, perquè havia donat classes al meu fill gran, però la gent estava predisposada en contra sense conèixer-lo.

Només començar les classes, es criticava cada decisió que prenia, fins i tot en un to ofensiu. Una de les integrants del grup va demanar una mica de paciència i alguns dels pares es van tornar en contra seu. Com si el fet de reclamar seny fos sinònim de no preocupar-se pel benestar dels nens. En aquest moment, al veure com estaven les coses, vaig abandonar el grup.

Des de fa un temps, els grups de WhatsApp han ocupat el lloc de les rotllanes que es formaven a la sortida del col·legi. Per tractar-se d'un fenomen nou, de vegades no els fem servir bé. Des de la meva experiència com a mare i professora, crec que hauríem de tenir en compte el següent:

- Que les nostres opinions siguin pròpies. En el cas del meu grup de WhatsApp, el clima hostil cap al docent va començar abans que les classes. Podria donar-se el cas que el docent no sigui bo, és clar, i que les crítiques estiguessin justificades. Però també hi ha ocasions en les que senzillament els mètodes d'un docent, encara que siguin vàlids, no convencen a tothom. O podria ser que els comentaris negatius es deguessin a una mala experiència aïllada. Sigui com sigui, el millor és confiar en les capacitats del docent i deixar passar un temps per a formar-nos una opinió. Així evitaríem que problemes individuals es converteixin en problemes col·lectius.

- Que hi ha unes vies establerts per les queixes. És normal que la gent faci servir els grups per desfogar-se, però hem de mantenir el respecte i saber que aquests grups no solucionen els problemes. En cas que hi hagués algun problema greu, jo recomanaria parlar-primer amb el docent. Hi ha canals de sobres: continua havent tutories per a pares i molts professors ja disposen de correu electrònic. En cas que no funcioni, els pares poden acudir a la direcció del centre. I en cas que això tampoc funcioni, queda el recurs de la Inspecció d'Educació. Els pares tenen tot el dret d'acudir a la Inspecció, però de vegades els problemes tenen una solució més senzilla.

- Que cal crear un clima agradable. Els grups de WhatsApp generen certa pressió grupal. Passa fins i tot en els moments bons, quan toca felicitar un aniversari. En cas de no fer-ho, sempre queda la possibilitat que es vegi com una ofensa. Doncs bé, en els grups de pares, si no et sumes a les queixes, podria semblar que no et preocupes prou pels nens. Per tant, caldria promoure un clima en què tothom se senti còmode per abocar les seves opinions personals, encara que no coincideixin amb les de la majoria.

- Que els assumptes privats haurien de quedar al marge. Els grups de pares d'alumnes hi ha per parlar de qüestions relatives al col·legi. Seria convenient que deixéssim les qüestions privades (en el meu grup hi havia converses sobre embarassos, per exemple) per als grups d'amics. I el mateix dic sobre els acudits i els vídeos que res tenen a veure amb l'escola.

- Que no li evitem responsabilitat als nostres fills. Els deures dels nostres fills ocupen bona part de les converses en aquests grups: que si són molts, que si són pocs ... Si hi ha alguna queixa, com deia, el millor és parlar-ho amb el docent. També sol haver-hi moltes peticions del tipus: "Al meu fill no li ha quedat clar si tocava fer aquest exercici o aquell" o "El meu fill s'ha oblidat les fitxes a classe... Me les podeu passar per WhatsApp?". No crec que sigui bo que ens entestem a solucionar els problemes dels nostres fills: hem de respectar la seva autonomia i la seva capacitat de decisió. I si en algun moment s'equivoquen, serà bo que aprenguin a assumir la seva responsabilitat. Si resolem tota l'estona seus problemes, al professor no li arribarà una informació adequada sobre el nen, i no podrà buscar les eines necessàries per ensenyar-bé.

Conec el cas d'un altre docent que no va saber que els pares estaven disconformes amb els seus mètodes fins que ja s'havia muntat una recollida de signatures en contra seu. Al cap i a la fi, es tracta de respectar en els grups de WhatsApp les mateixes coses que fora d'ells: dir les coses a la cara i evitar que els problemes concrets es converteixin en una bola molt gran difícil de controlar.

FONT: VERNE - EL PAÍS