Del material de Pasqua que organitzen l'equip de pastoral de Maristes Catalunya hem recollit un conte africà molt interessant per reflexionar sobre el valor de la generositat. Diu així:En un llogaret situada en les marges del Llac Kokoué, al sud de Benín, vivia una nena de nom Senan. Vivia amb la seva mare, el seu pare i un germà. La seva família, com les altres del llogaret, vivia de la pesca. La petita Senan es portava com les nenes de la seva edat i ajudava a la seva mare en les tasques més exigents, que necessitaven esforç físic i l'obligaven a allunyar-se de casa i anar fins a les ribes del llac.
Un bon dia, com solia fer, es va posar al capdavant una gran cistella amb tota la roba per rentar i es va encaminar cap al llac. Pel camí va passar prop d'un papaier, que tenia un gran fruit, una enorme papaia, que cauria amb tota seguretat a terra, ja madura, d'aquí a poc temps.
La nena es va agafar al tronc i va pujar fins a estar en condicions d'agafar la papaia. La va agafar, dient: d'aquí a poc menjaré aquesta bona papaia, després d'acabar de rentar la roba. Però, uns moments després, va pensar en la seva mare que havia quedat a la casa i que la trobaria al seu retorn, i es va dir per a si: vaig a donar-li una bonica sorpresa, guardaré la papaia i la hi oferiré a la meva mare. Realment es posarà molt contenta.
Així que, quan va acabar de rentar la roba, va prendre el camí de tornada a casa. Va arribar la seva cabana i va córrer a la trobada de la seva mare i la va abraçar i li va dir: mira quina sorpresa et porto mare, una bona papaia. La mare es va emocionar amb la generositat de la filla i ho va agrair. La papaia era, en efecte, molt bona .
Va estar temptada de menjar la papaia, però de sobte va recordar al pare de família, que havia sortit aquell dia amb la piragua per agafar peixos. Va pensar en el dur treball del pare, en la humitat del llac, sota la calor intensa. Esperaré quan el pare torni i llavors li oferiré la papaia. Era de nit quan el pare va arribar la casa, ja cansat. Awanu va anar a trobar-lo i, després de donar-li la benvinguda, li va oferir la papaia que tenia guardada per ell. L'home va asseure a l'estora i ho va agrair. Va mirar la papaia: era bonica, gran, estava madura, amb seguretat molt saborosa. Però es va contenir de menjar-la, perquè immediatament li va venir a la ment a filla més petita. La va cridar i li va dir: Senan, petita meva, vull donar-te una sorpresa aquesta nit: pren aquesta papaia, és per a tu !
La nena va somriure i no va dir res. Va agafar una navalla i tallar la papaia en quatre parts. Tots junts es van delectar menjant la papaia.
Per això, menjada en companyia, la papaia és mil vegades més saborosa i bona.
FONT: La cometa de los cuentos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada