"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dimarts, 5 d’agost del 2014

REFLEXIONEM SOBRE LES TUTORIES AMB ALUMNES

Buscant algun article clarivident i planer sobre les tutories amb alumnes he trobat unes reflexions al respecte que formen part dels documents oberts de la Universitat de les Illes Balears. Especialment he recollit l'aspecte que parla de l'actitud del tutor/a i el desenvolupament de la sessió . Diu així:

L'actitud que el tutor pren davant l'entrevistat és fonamental. El grau en què és conduïda
l'entrevista pot ajudar o entorpir la interacció alumne-tutor.
L'absència de dirigisme atorga a l'entrevistat la possibilitat d'autodeterminació i llibertat
personal. Es pretén que l’estudiant aprengui a solucionar els seus problemes amb ajuda
del tutor, però sense dirigir la seva conducta.
Per evitar l’actitud directiva és necessari que el tutor conegui les actituds bàsiques en la
relació interpersonal.

Classificació de les actituds bàsiques
La classificació de Dorra i Mollet (1970) descriu sis actituds possibles:
- Decisió o resolutiva.
- Enquesta o exploradora.
- Ajuda o tranquil·litzadora.
- Avaluació o valorativa.
- Interpretació o clarificadora.
- Comprensió o empàtica.
Al llarg d'una entrevista tutorial es combinen i succeeixen diverses actituds del tutor.
Aquestes sis actituds es poden resumir en dues grans línies: directives i no directives.
Entre les actituds directives es troben la resolutiva, valorativa, interpretativa i
tranquil·litzadora. Entre les no directives, la clarificadora i l'empàtica.

1. L'actitud de decisió o resolutiva.
Consisteix a donar una solució a l'entrevistat en funció del punt de vista del tutor. El
tutor/a fa un judici de valor de la situació i indica a l'estudiant com s'ha de solucionar el
problema. El missatge que es transmet és: “Pensa i decideix per tu”.
Es pot comunicar a l'entrevistat de forma imperativa mitjançant frases com aquestes:
- “El que passa és que no estudies prou, has de programar el teu horari”
o de vegades en forma de consell:
- “T'aconsello que”
- “Suggereixo que”
Aquesta actitud tendeix a crear dependència en els estudiants. Inhibeix a la persona de
la responsabilitat de prendre les seves pròpies decisions, amb l'assumpció de les
conseqüències dels seus actes.

2. L'actitud d'enquesta o exploradora
Consisteix a demanar gran quantitat d'informació complementària que permeti conèixer
millor el problema. Les preguntes solen ser del tipus:
- “Et passava això abans?”
- “Com t'has adonat d'això?”
El simple fet de desitjar aprofundir en un aspecte concret del tema tractat pot ser
interpretat com que aquest punt és més important o essencial en aquesta situació, segons
el criteri del tutor/a.

3. L'actitud d'ajuda o tranquil·litzadora
Consisteix a llevar importància a la situació, disminuint la intensitat del problema a
través de la comparació, per donar a entendre que no és una situació especial, sinó una
cosa habitual.
- “A tots ens succeeix això en algun moment de la vida”.
De vegades s'expressa a través de la implicació del tutor en el problema:
- “Llavors, tots ho solucionarem.”
Desplaçar el problema, posant el temps com a aliat, és una altra manera de manifestar
aquesta actitud:
- “És massa aviat per tractar això; d’aquí a uns mesos segur que se soluciona per si
mateix”.
El missatge que es transmet és: “Et preocupes de coses sense importància”. La
comunicació no s'afavoreix, ja que l'entrevistat no se sent comprès. No capta l'interès de
l'entrevistador en relació amb la seva situació.

4. L'actitud d'avaluació o valorativa
Consisteix a jutjar el comportament de l'altra persona. Els valors de l'entrevistador són
la base d'aquest judici, sense tenir en compte les diferències amb els de l'interlocutor.
Les característiques d'aquesta actitud es reflecteixen en frases com les següents:
- “És falsa la teva apreciació sobre els estudis”
- “És un problema greu i està bé que tinguis consciència d'això”
El missatge que rep l'interlocutor és: “No tens criteris per avaluar la situació; has de
valorar-la com jo t'indico”. Aquesta actitud afavoreix molt poc la comunicació, ja que el
judici de valor efectuat impedeix que la persona se senti compresa i pugui comunicar els
seus veritables sentiments.

5. L'actitud d'interpretació o clarificadora
Tendeix a indicar a l'altre com ha d'interpretar la situació, basant-se en la competència
com a expert en el tema, en els coneixements i en l'experiència del tutor. Es donen nous
coneixements sobre el tema i s'assenyala de quina manera s'ha d'explicar.
És una manera d'imposar el judici del tutor o tutora, de manera més suau que en l'actitud
valorativa, però sense grans diferències quant a la imposició de criteris. Les frases que
acostumen mostrar aquesta actitud són:
- “Encara que tu creguis que estudies prou, en realitat has de comprendre que no totes
les hores d'estudi les aprofites”
El missatge que es transmet és: “Com a expert en el tema, aclararé la situació”.
Aquesta actitud pot ser d'ajuda quan coincideixen les interpretacions del tutor o tutora
amb la de l'estudiant. Pot també succeir que entorpeixi la comunicació si no concorden
les opinions o si es comuniquen de manera massa accelerada, sense donar temps al fet
que l'interlocutor pugui fer la seva pròpia interpretació de la situació.

6. L'actitud comprensiva o empàtica
Consisteix a intentar captar i comprendre els sentiments de la persona en aquella la
situació. El tutor comprèn de quina manera se sent i es veu a si mateix l’alumne, en
aquest moment intenta ficar-se en la pell de l'altre i prendre consciència de les idees
expressades per ell.
Aquesta actitud implica comunicar a l'interlocutor el que ha comprès del seu món
interior, tant per verificar el que ha captat com per fer que l'entrevistat prengui
consciència dels seus propis sentiments i pugui progressar en la presa de decisions.
El tutor fa de mirall, reflectint els sentiments expressats en la conversa. Per a això
utilitza la tècnica de repetir les mateixes frases o unes altres molt similars a les que ha
pronunciat l'entrevistat, per exemple:
- “Estàs preocupat perquè no aconsegueixes complir el teu horari d'estudi”
- “Tens por que els teus pares s'enfadin en rebre les notes”
Aquesta actitud no implica aprovació ni desaprovació, sinó que és un fidel reflex de les
expressions i sensacions rebudes (Rogers,1972).
El missatge que es transmet és: “Pots expressar els teus sentiments i valors, pots prendre
les teves pròpies decisions”.
Quan una persona se sent atesa, compresa i no es fa cap crítica ni valoración, es poden
expressar els sentiments i es millora la capacitat per solucionar problemes (Tausch i
Tausch, 1981).

Desenvolupament de l'entrevista 

No podem restringir l'entrevista tutorial a un sol tipus. La seva finalitat pot ser la recollida de dades, orientar a l'entrevistat, proposar solucions, etc., però totes guarden una estructura bàsica. Durant el desenvolupament de l'entrevista és necessari distingir diverses fases: 

1. Plantejament del problema i descripció dels objectius de l'entrevista 

• Clara exposició dels objectius de l'entrevista. La persona entrevistada en tot moment ha de conèixer els objectius que s'ha proposat el tutor. 
• Exposició del problema o de la situació que hagi de tractar-se. El tutor o tutora ha de descriure amb claredat la situació, animant l’alumnat perquè exposi la seva visió del tema. 

2. Fase exploratòria per recollir dades 

• Descripció detallada de les dades que han conduït al problema o situació. L'anàlisi de les possibles causes, realitzada des de la perspectiva de l'entrevistat i de l'entrevistador, permet observar la coincidència o divergència en la manera d'interpretar el tema, iniciant-se el primer contrast de parers que facilitarà la posible solució. 
• Observació de la reacció de l'entrevistat a l'exposició segons els seus diversos llenguatges. La informació obtinguda permet anar acomodant les actituds del tutor al procés personal de l'estudiant o els pares. 
• Petició de verbalizar l'opinió de l'entrevistat sobre el problema o situació descrit. Demanda explícita de dades que complementin la informació oferta. Pot ajudar l'elaboració d'una guia o pauta de les qüestions essencials que calgui analitzar. 
• Demanda implícita d'informació a través de diverses metodologies, com la descripció de situacions al llarg d'un dia habitual, o l’observació de les relacions interpersonals (manifestes en la descripció de conductes). 

3. Propostes d'alternatives de solució del problema plantejat 

1. Descripció d'alternatives de solució, ja sigui per part del tutor o tutora que pren la iniciativa o a través de la petició directa d'alternatives a la persona interessada. 
2. Valoració de les alternatives proposades i reflexió d'avantatges i inconvenients segons la situació. 

4. Elecció de solucions i final d'entrevista. 

• Determinació de la solució per part de l'entrevistat i expressió verbal d’aquesta. 
• Anàlisi de les conseqüències derivades de l'opció presa. Prendre una decisió implica comprometre's en certes actituds o estratègies. És important verbalizar aquestes conseqüències perquè l'entrevistat sigui conscient del que s'ha triat. 
• Anotació de les resolucions i del pla traçat en presència de l'entrevistat. Prendre nota d’allò de què s’ha parlat i especialment de les conclusions i els compromisos presos en una manera de reafirmar la solució i d'afavorir el compromís de la persona. A posteriori, les dades es podran utilitzar com a avaluació de l'entrevista i per reenfocar el tema si fos necessari. 
• Fixació de l’ entrevista següent. Gairebé sempre és interessant fixar la nova entrevista, ja que delimitar el temps és una altra manera d'afavorir l'acció i fer un seguiment del problema. 


FONT:  ESTUDIS UIB

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada