La música que componien
algunes orquestres de presoners als camps d’extermini nazis va servir als
alumnes d’ESO del col·legi Montserrat de Barcelona per estudiar la Segona
Guerra Mundial. El plor convertit en melodia explica moltes qüestions sobre
aquella etapa. Així, a través de notes i partitures, es van introduir en aquest
període del segle XX. O, dit d’una altra manera, van partir de la
intel·ligència musical per estudiar història. Aquest centre concertat, que
escolaritza un miler d’alumnes, ha posat en pràctica la teoria de les
intel·ligències múltiples, desenvolupada pel professor de Harvard Howard
Gardner.
La teoria reformula el concepte de capacitat
intel·lectual: la intel·ligència és plural, múltiple. D’intel·ligent no ho és
només algú que és molt bo en matemàtiques o llengua -les àrees que mesuren els
tests d’intel·ligència-. També hi ha la capacitat física, emocional,
interpersonal, espaciovisual, naturalista o musical. Aquests conjunts
d’habilitats també són intel·ligències. Segons Gardner, totes les persones les
posseeixen en menor o major grau. Reconèixer aquestes intel·ligències i
treballar-les serveix per donar més oportunitats a l’alumne, perquè desenvolupi
el seu talent sigui quin sigui i creixi d’una manera integral, explica Gardner
als seus llibres.
Algunes escoles comencen a aplicar aquests
supòsits per atendre la diversitat d’estudiants. El Montserrat va introduir la
teoria de les intel·ligències múltiples al seu projecte educatiu el 1994. Cada
any reben prop de 80 escoles de tot el món que es volen formar sobre la posada
en pràctica d’aquesta teoria, que canvia la manera d’ensenyar i avaluar en un
centre. “Expliquem temari des de totes les intel·ligències, i així tots els
alumnes l’entenen”, assenyala Montserrat del Pozo, directora del col·legi.
El treball en equip permet que els alumnes
d’aquesta escola treballin la intel·ligència emocional, per exemple. És el que
van fer els estudiants de quart d’ESO aquest curs en haver de crear una
empresa. Es van repartir en grups de cinc, van identificar una necessitat
social i hi van buscar una solució real. Com les alumnes que van crear una
plataforma de recollida de roba nova, però fora de temporada, per a persones
sense recursos. Així, també han aplicat la intel·ligència intrapersonal i
interpersonal -vegeu definicions més avall-. “Volem que tots els alumnes
flueixin, que tinguin la seva oportunitat, treure el millor de cadascun, i les
intel·ligències múltiples ens han ajudat a aconseguir-ho”, assenyala la
directora del centre.
En una classe de quart de primària, els alumnes
dels dos grups es reuneixen davant la mestra. L’explicació no dura més de 20
minuts. Quan acaba, uns s’asseuen en taules per practicar les matemàtiques
mentre juguen als escacs, d’altres escriuen… Aquests nois treballen per
projectes, no mitjançant classes tradicionals, en què s’introdueixen les
intel·ligències múltiples. Les matemàtiques també s’aprenen a través del
llenguatge, la música i el moviment; hi són presents des de l’etapa infantil.
També l’art i els audiovisuals… En una classe d’infantil, els alumnes de cinc
anys fan un “mapa mental” de presentació personal. Escriuen qui són, què els
agrada. què fan… Apliquen la intel·ligència lingüística i l’existencial.
Per Gardner, la noció d’intel·ligència ha estat
restringida a les capacitats matemàtiques i lingüístiques. Però aquest concepte
d’intel·ligència no aconsegueix identificar “el brillant jugador d’escacs, el
violinista de fama mundial o el campió esportiu”, escriu al seu llibre
Inteligencias múltiples, de la teoría a la práctica. És que aquestes persones
excepcionals no són intel·ligents? Per què el terme actual d’intel·ligència no
aconsegueix explicar grans àrees de l’activitat humana?, es pregunta el
professor de Harvard.
L’escola ha assumit la visió clàssica
d’intel·ligència i ha afavorit les persones amb més talent en les àrees de
lògica i matemàtica i de llengua. Les altres capacitats han quedat en un segon
pla. Del Pozo defensa que la feina amb les intel·ligències múltiples permet que
els alumnes es converteixin en persones globals, capaces d’afrontar nous reptes
i proposar alternatives. Una pedagogia activa, amb molta participació de
l’alumne, i els plans de millora per a cada estudiant també hi ajuden.
Des del Departament d’Ensenyament difonen
aquesta teoria entre els professors des de l’any passat. Al web Família i
Escola expliquen als pares en què consisteixen les intel·ligències múltiples.
Segons explica aquí Ensenyament, cal identificar les intel·ligències que un nen
té més desenvolupades i incentivar les altres. “Així, es dóna a l’alumne una
educació completa”, explica. “Aquesta educació més global també l’ajudarà a
reforçar les competències que ja té més desenvolupades”, continua.
Així, la teoria es converteix en pràctica a poc
a poc. I confirma que les diferències individuals són importants. “L’aplicació
pràctica de la teoria implica el reconeixement i respecte cap a l’estil
d’aprenentatge propi de cada persona, i també dels seus interessos i talents”,
assenyalen al col·legi Montserrat. És a dir, que contribueixen que cada alumne
arribi fins on és capaç d’arribar. I quantes intel·ligències hi ha? Al
principi, Gardner en va identificar set. Ara ja n’ha identificat nou. I, segons
explica, si se n’han descobert nou, és possible que n’hi hagi moltes més,
encara. Tothom, a la seva manera, és intel·ligent, afirma aquest psicòleg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada