EN QUÈ ETS INTEL·LIGENT?

La Carme, una companya d'infantil, ens proposa la lectura d'aquest article publicat a LA VANGUARDIA. Parla sobre intel·ligències múltiples i ens apropa a aquest concepte per una millor pràctica educativa.

La música que componien algunes orquestres de presoners als camps d’extermini nazis va servir als alumnes d’ESO del col·legi Montserrat de Barcelona per estudiar la Segona Guerra Mundial. El plor convertit en melodia explica moltes qüestions sobre aquella etapa. Així, a través de notes i partitures, es van introduir en aquest període del segle XX. O, dit d’una altra manera, van partir de la intel·ligència musical per estudiar història. Aquest centre concertat, que escolaritza un miler d’alumnes, ha posat en pràctica la teoria de les intel·ligències múltiples, desenvolupada pel professor de Harvard Howard Gardner.

La teoria reformula el concepte de capacitat intel·lectual: la intel·ligència és plural, múltiple. D’intel·ligent no ho és només algú que és molt bo en matemàtiques o llengua -les àrees que mesuren els tests d’intel·ligència-. També hi ha la capacitat física, emocional, interpersonal, espaciovisual, naturalista o musical. Aquests conjunts d’habilitats també són intel·ligències. Segons Gardner, totes les persones les posseeixen en menor o major grau. Reconèixer aquestes intel·ligències i treballar-les serveix per donar més oportunitats a l’alumne, perquè desenvolupi el seu talent sigui quin sigui i creixi d’una manera integral, explica Gardner als seus llibres.

Algunes escoles comencen a aplicar aquests supòsits per atendre la diversitat d’estudiants. El Montserrat va introduir la teoria de les intel·ligències múltiples al seu projecte educatiu el 1994. Cada any reben prop de 80 escoles de tot el món que es volen formar sobre la posada en pràctica d’aquesta teoria, que canvia la manera d’ensenyar i avaluar en un centre. “Expliquem temari des de totes les intel·ligències, i així tots els alumnes l’entenen”, assenyala Montserrat del Pozo, directora del col·legi.

El treball en equip permet que els alumnes d’aquesta escola treballin la intel·ligència emocional, per exemple. És el que van fer els estudiants de quart d’ESO aquest curs en haver de crear una empresa. Es van repartir en grups de cinc, van identificar una necessitat social i hi van buscar una solució real. Com les alumnes que van crear una plataforma de recollida de roba nova, però fora de temporada, per a persones sense recursos. Així, també han aplicat la intel·ligència intrapersonal i interpersonal -vegeu definicions més avall-. “Volem que tots els alumnes flueixin, que tinguin la seva oportunitat, treure el millor de cadascun, i les intel·ligències múltiples ens han ajudat a aconseguir-ho”, assenyala la directora del centre.

En una classe de quart de primària, els alumnes dels dos grups es reuneixen davant la mestra. L’explicació no dura més de 20 minuts. Quan acaba, uns s’asseuen en taules per practicar les matemàtiques mentre juguen als escacs, d’altres escriuen… Aquests nois treballen per projectes, no mitjançant classes tradicionals, en què s’introdueixen les intel·ligències múltiples. Les matemàtiques també s’aprenen a través del llenguatge, la música i el moviment; hi són presents des de l’etapa infantil. També l’art i els audiovisuals… En una classe d’infantil, els alumnes de cinc anys fan un “mapa mental” de presentació personal. Escriuen qui són, què els agrada. què fan… Apliquen la intel·ligència lingüística i l’existencial.

Per Gardner, la noció d’intel·ligència ha estat restringida a les capacitats matemàtiques i lingüístiques. Però aquest concepte d’intel·ligència no aconsegueix identificar “el brillant jugador d’escacs, el violinista de fama mundial o el campió esportiu”, escriu al seu llibre Inteligencias múltiples, de la teoría a la práctica. És que aquestes persones excepcionals no són intel·ligents? Per què el terme actual d’intel·ligència no aconsegueix explicar grans àrees de l’activitat humana?, es pregunta el professor de Harvard.

L’escola ha assumit la visió clàssica d’intel·ligència i ha afavorit les persones amb més talent en les àrees de lògica i matemàtica i de llengua. Les altres capacitats han quedat en un segon pla. Del Pozo defensa que la feina amb les intel·ligències múltiples permet que els alumnes es converteixin en persones globals, capaces d’afrontar nous reptes i proposar alternatives. Una pedagogia activa, amb molta participació de l’alumne, i els plans de millora per a cada estudiant també hi ajuden.

Des del Departament d’Ensenyament difonen aquesta teoria entre els professors des de l’any passat. Al web Família i Escola expliquen als pares en què consisteixen les intel·ligències múltiples. Segons explica aquí Ensenyament, cal identificar les intel·ligències que un nen té més desenvolupades i incentivar les altres. “Així, es dóna a l’alumne una educació completa”, explica. “Aquesta educació més global també l’ajudarà a reforçar les competències que ja té més desenvolupades”, continua.

Així, la teoria es converteix en pràctica a poc a poc. I confirma que les diferències individuals són importants. “L’aplicació pràctica de la teoria implica el reconeixement i respecte cap a l’estil d’aprenentatge propi de cada persona, i també dels seus interessos i talents”, assenyalen al col·legi Montserrat. És a dir, que contribueixen que cada alumne arribi fins on és capaç d’arribar. I quantes intel·ligències hi ha? Al principi, Gardner en va identificar set. Ara ja n’ha identificat nou. I, segons explica, si se n’han descobert nou, és possible que n’hi hagi moltes més, encara. Tothom, a la seva manera, és intel·ligent, afirma aquest psicòleg.

Font:http://www.lavanguardia.com/ciencia/20130512/54373419163/en-que-eres-inteligente.html

ORIGINAL HISTÒRIA DE LA MÚSICA

Us convido a veure aquest vídeo del grup PENTATONIX, un grup de músics d'EEUU que canten a capela i que han fet un vídeo on repassen la història de la música en 4 minuts. 
Podeu anar a:

XAVIER MELGAREJO AL CONGRÉS DELS DIPUTATS

La nostra companya Carme ens recomana les sàvies paraules que el Xavier Melgarejo va pronunciar al Congrés dels diputats. Esperem que els nostres polítics escoltin aquest gran mestre compromés amb l'educació i que  es deixin aconsellar per qui té tota l'autoritat moral i professional demostrada en actiu. Us en facilitem un resum de la seva compareixença:

“Cada nen o nena en edat escolar li costa a Finlàndia 5.200 euros l’any; però que abandoni l’escola li acaba costant un milió d’euros. Imaginin-se, doncs, el revés econòmic que representa per a Espanya l’elevat abandonament escolar que patim”. Amb aquest exemple tan il·lustratiu es va expressar el passat 16 de juliol, en la comissió d’Educació al Congrés dels Diputats, el psicòleg, doctor en Pedagogia i expert en el sistema educatiu finlandès, Xavier Melgarejo. 

Melgarejo, de l'Escola Claret de Barcelona, va afirmar que, si bé la inversió dels països nòrdics en educació és superior a l’espanyola, no és la “qüestió econòmica” el principal problema d’Espanya. “A Finlàndia, per tal que hi hagi llei educativa, hi ha d’haver el consens de les 2/3 parts del Parlament; si no, no hi ha llei”. “Una altra diferència clau”, va assenyalar Melgarejo, “és que el 90% del currículum està descentralitzat i depèn exclusivament de l’escola”. “Els directors són els encarregats de contractar els professor, no l’estat”, va concloure.

Melgarejo també va fer referència al valor que Finlàndia atorga a la tasca del docent. “Allà diuen que qui ensenya a llegir els nens i nenes ha de ser el millor del país, perquè els menuts són el tresor de la nació”. Aquest és el motiu que “molts joves finlandesos vulguin ser professors i que les famílies valorin tant la feina dels mestres”.

Finalment, Melgarejo va destacar la “total implicació” de les famílies en l’educació de la canalla i la política d’ajuts a la diversitat que es du a terme des de les institucions polítiques. “A les escoles finlàndeses, tant el fill del president de la companyia Nokia com el fill de l’últim obrer del país tenen dret a un àpat gratuït”. “La política d’igualtat econòmica, per tant, és brutal”.

En aquest enllaç es pot seguir la compareixença completa.

Font: http://www.catalunyareligio.cat/articles/43942

Un missatge senzill però potent

CONSELLS PER MILLORAR LA CREATIVITAT

Instruccions d'inici del curs escolar 2013/14

Són molts els documents que el Departament d'Ensenyament ens ofereix al seu portal per informar sobre el nou curs 2013-14. Fent una mirada més pedagògica us adjuntem algunes recomanacions i prioritats del Departament relacionades amb activitats de l'àmbit més educatiu. Destaquen les apostes per fer un nou Pla d'impuls a la lectura, la millora de l'expressió escrita, fomentar projectes de convivència escolar i seguir oferint una bona atenció a la diversitat des dels centres amb mesures específiques (PI, Nouvinguts,...) i altres de caràcter més general.
Us fem un recull de la part que afecta a l'àrea de llengua i les seves competències comunicatives que en aquestes instruccions d'inici de curs es volen reforçar valorant-les com a eines bàsiques i transversals per la millora de tots els aprenentatges.

Impuls de la lectura 
En aquesta legislatura, el Departament d'Ensenyament ha establert com a objectiu  estratègic la millora de l'èxit escolar de tots els alumnes. I ho fa potenciant la lectura  sistemàtica en totes les àrees i matèries del currículum al llarg de tota l'escolaritat bàsica per  augmentar la competència comunicativa i lingüística i el desenvolupament de l'hàbit lector  dels infants i joves, sense oblidar que la competència lectora és la base de molts  aprenentatges i un requisit per participar amb èxit en bona part dels àmbits de la vida adulta. 

Cal que els centres considerin que la lectura en un centre educatiu inclou: 

Saber llegir. L'aprenentatge de la lectura representa el desenvolupament de la capacitat de llegir, de comprendre i d'interpretar textos. L'assoliment de les habilitats funcionals bàsiques de lectura correspon al cicle inicial de primària i és en aquest curs on s'han de prendre les mesures de suport necessàries amb els alumnes que hi presentin dificultats. Aquest fet, però, no ha de fer oblidar que correspon als cicles posteriors de primària continuar el treball de les estratègies lectores, adaptades, òbviament, a les exigències de cada nivell educatiu, i consolidar la fluïdesa lectora dels alumnes. 

Llegir per aprendre. La competència lingüística en general i la comprensió lectora en 
particular són a la base de qualsevol aprenentatge. En el cas concret de la comprensió 
lectora, si més no en el sistema educatiu català, el seu domini és cabdal per tenir èxit 
escolar. Els alumnes han de ser responsables del seu aprenentatge, sent conscients de les 
estratègies específiques que fan servir en cada àrea del coneixement. A més, han de tenir la 
capacitat d'usar la lectura com a eina d'accés a la informació, la descoberta i l'ampliació de 
coneixements; és a dir, l'ús de la lectura esdevé un instrument d'aprenentatge en totes les 
àrees i matèries del currículum. 

Gust per llegir. S'adquireix desenvolupant l'hàbit lector i fomentant la lectura sistemàtica en 
qualsevol suport, aprenent a reflexionar sobre el que s'ha llegit, sabent-ho explicar 
mitjançant evidències orals o escrites i sabent-ho compartir amb els altres. 
Per aconseguir aquest objectiu, cal que els centres estenguin la perspectiva de 
l'aprenentatge en les activitats de lectura (en totes les àrees i treballant les estratègies de 
lectura), facin explícit als alumnes el seu procés d'aprenentatge (començant a plantejar-se 
l'ús del portafolis de lectura) i augmentin el nombre d'experiències lectores dels alumnes. 

A l'espai del Pla d'impuls de la lectura del portal XTEC, els professors trobaran adreces 
d'interès, orientacions, recursos, materials didàctics i bones pràctiques, perquè incorporin i 
sistematitzin estratègies lectores com a eix vertebrador dels aprenentatges. 

Aprenentatge de la lectura i de l'escriptura 
Atesa l'"Ofensiva de país a favor de l'èxit escolar", establerta al Pla de Govern, que té com a 
objectiu reduir a la meitat el fracàs escolar, es considera la competència comunicativa lingüística i audiovisual com a eix vertebrador de tots els aprenentatges. 

Concreció i desenvolupament del currículum de l’educació infantil i primària 5/18 Cal que els centres garanteixin a l'alumne el procés d'aprenentatge de la llengua, la lectura i 
l'escriptura al llarg del segon cicle d'educació infantil i de l'etapa d'educació primària. 
L'assoliment d'aquestes competències és la clau per a l'aprenentatge de totes les àrees del 
currículum. 

L'equip directiu del centre ha d'assegurar la coherència metodològica i didàctica que utilitza 
el centre per a l'ensenyament de la lectura i l'escriptura. S'han d'establir acords, a l'educació 
infantil i al cicle inicial de primària, pel que fa a la planificació de les activitats de lectura, a 
l'ensenyament de la comprensió lectora i al procés d'aprenentatge de la lectura.

Font: Departament d'Ensenyament

LLEGIR x EXISTIR

A la web de relatsencatala.cat  he trobat aquest poema i el voldria compartir amb tots vosaltres, estimats lectors, amics i amigues de camí. Diu així:

LLEGIR & EXISTIR

Suposo que és al destí
a qui, amb goig, he d'agrair
el do intens i profitós
faent d'un plaer joiós:
el sa costum de llegir.

Jo cada dia llegeixo
atentament i paeixo
el que l'autor m'ofereix
i així comprovo amb escreix
que realment existeixo.

Algú des de la lactància,
temps de làctica abundància,
em cantà eixa gran musica:
"La Lectura perjudica
seriosament la ignorància"

Per mi és molt més important
que llegir amb gran interès
per intentar saber més,
saber que, avui, llegint tant
esdevinc menys ignorant.

Si cridant fort no podeu
convèncer els vostres oients,
"Cal llegir, afluixar la veu,
i millorar els arguments"


Josep Maria Poblet

Barcelona, 28 de juny del 2013

EL MILLOR MÈTODE EDUCATIU: estimar els alumnes!

La nostra companya Montse ens envia a aquest interessant article del Diario del Norte.es. Es tracta de reflexions de l'antic ministre d'educació Ángel Gabilondo. Per obri boca una gran frase:
"El millor mètode educatiu és estimar els alumnes, parlar bé d'ells, esperar alguna cosa d'ells"

L'article diu:

Ángel Gabilondo (Donosti, 1949) és un apassionat defensor de l'educació, a la qual considera "la millor política social i econòmica". L'ex ministre d'Educació entre 2009 i 2011 en el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, creu que el sistema educatiu ha fet per Espanya "més que res i que ningú" i carrega contra els que exigeixen més esforç, però no parteixen des de la mateixa línia de sortida. "Ens donen lliçons d'esforç dels experts en pals de golf". Gabilondo, que en l'actualitat és catedràtic de Metafísica a la Universitat Autònoma de Madrid, ha fet aquestes reflexions durant la seva intervenció aquesta setmana en una conferència organitzada per l'Escola de Formació 'Tomás i Valiente'.

Javier Nogales, responsable d'Educació del PSE-EE d'Àlaba, va introduir la conferència de Gabilondo i ha titllat el projecte de llei orgànica de Millora de la Qualitat de l'Educació (LOMCE) promoguda pel Govern central de "contrareforma" i "recentralitzadora". Gabilondo va eludir pronunciar-se sobre aspectes concrets, encara que va deixar caure inquietuds sobre el nivell de consens amb què compta el projecte i si és la llei de l'acord. "L'acord és l'únic camí", ha afirmat.

L'exministre es va centrar en la imperiosa necessitat de buscar consensos abans de plantejar qualsevol tipus de reforma. "La LOMCE no té visió global. Primer cal seure per parlar dels objectius i construir a partir d'aquestes bases. Implicar tota la comunitat educativa. L'acord educatiu ha d'estar vinculat a la comunitat i als agents socials. Pots fer totes les lleis que vulguis i no canviarà res si no participen tots els agents. Es canvia la llei i amb un joc de cintura tornem al moment anterior ".

Gabilondo va emfatitzar que "l'educació és la millor política social i econòmica" i que ha fet "per aquest país més que res ni ningú". "Aquest país ha lluitat molt per explicar una classe mitjana i ara resulta que uns estan molt amunt i altres avall. Cal recuperar els valors de la Revolució Francesa de llibertat, igualtat i fraternitat. Posant l'equitat per davant de tot i fer bandera de la igualtat d'oportunitats. I l'educació és el que permet creure que la igualtat d'oportunitats és possible ".


"La socialització de l'educació", va afegir, "és una de les grans conquestes del país" i ha recalcat que "sense equitat la qualitat és elitista i és exclusió". En aquest punt, va rebutjar la vinculació de la qualitat de l'educació als resultats escolars. "La qualitat és una relació entre objectius, mitjans, mesures i resultats". Segons el que es proposi, ha indicat, serà diferent la noció de qualitat. "O no és qualitat aconseguir l'escolarització en un barri amb un 80% d'immigració i que tots els nens vagin a l'escola encara que els resultats escolars no siguin superbrillants? Només cal tenir en compte les notes? ".

Voler als alumnes

Així, va seguir interpel · lant: "Si un noi va tots els estius a Anglaterra és possible que sàpiga més el que no pot anar. Però... S'esforça menys? Ens donen classe d'esforç els experts en pals de golf ".

Si només es valoren els resultats, es reprodueix la classificació social: ets a dalt o a baix. Rebuig rotundament el resultadisme perquè si es desmembra la comunitat al crit liberal de campi qui pugui ". D'aquesta manera, l'exministre reivindica l'excel · lència educativa, però "sempre que tots surtin des de la mateixa línia. Que no vagi un a moto i un altre a peu i després ens parlin d'esforç ".

Gabilondo va criticar les veus que culpen al sistema educatiu de l'atur juvenil (arriba a un 57% a Espanya). "Aquesta acusació és perversa. No s'educa només en horari escolar. L'educació ha de respondre a les demandes socials, no al mercat. Les necessitats socials són les que no poden defensar-se ".

El millor mètode educatiu passa, segons Gabilondo, per "estimar els alumnes, parlar bé d'ells, esperar alguna cosa d'ells". També va demandar reconeixement social per als professors. I a més, ha advocat per una estabilitat normativa, el que transmet confiança a tots els agents que intervenen en el sistema educatiu. "A Finlàndia (un dels països capdavanters en educació) van trigar 25 anys a implantar model i altres 15 en avaluar-lo. A Espanya. El model es treu abans d'avaluar-".

"L'educació", ha conclòs, "és el millor llegat que podem deixar als nostres fills".

FONT: http://www.eldiario.es/norte/euskadi/lecciones-esfuerzo-expertos-palos-golf_0_137886975.html

COM FER EL DIAGNÒSTIC DELS NENS I NENES TDAH?

El nostre company Francesc ens envia aquest interessant article sobre TDAH, el tema de debat gira al voltant del diagnòstic i seguiment terapèutic dels nens amb aquest tipus de realitat. Diu així:

Mentre a Estats Units al voltant del 9% dels escolars han estat diagnosticats amb Trastorn de Dèficit atencional amb hiperactivitat (TDAH) ia Xile al voltant d'un 5%, a França tot just un 0,5%. Quin és el motiu?

La terapeuta familiar nord-americana i doctora en psicologia, Marilyn Wedge, va explicar en una columna al portal especialitzat Psychology Today, que a Amèrica del Nord "els psiquiatres consideren al TDAH com un trastorn biològic amb causes biològiques, de manera que el tractament escollit és també biològic: medicaments psicoestimulants com Ritalin i Adderall ".

En canvi, assenyala l'especialista, "els psiquiatres francesos, veuen el TDAH com una condició mèdica que té causes psicosocials i situacionals", això vol dir que en lloc de tractar els problemes de comportament amb medicaments, els professionals parisencs se centren en el context social del nen. D'aquesta manera, el problema es tracta amb psicoteràpia o teràpia familiar. "Aquesta és una manera de veure les coses molt diferent a la tendència nord-americana (que s'acosta molt a la xilena) d'atribuir tots els símptomes a una disfunció biològica, com un desequilibri químic en el cervell del nen".

A més, la professional explica que en general, a França no s'utilitza el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM). Segons el sociòleg Manuel Vallee, la Federació Francesa de Psiquiatria ha desenvolupat un sistema de classificació alternatiu anomenat CFTMEA (Classification Française des Troubles Mentaux de L'Enfant et de l'Adolescent), llançat per primera vegada el 1983 i actualitzat el 1988 i 2000. "L'enfocament de CFTMEA és identificar i abordar les causes subjacents dels símptomes psicosocials dels nens", explica.

"En la mesura que els metges francesos tenen èxit en trobar i reparar el que ha anat malament en el context social del nen, menys petits qualifiquen per al diagnòstic de TDAH. D'altra banda, la definició de TDAH no és tan àmplia com en el sistema americà, que, al meu parer, tendeix a 'patològiques,' gran part del que és el comportament normal de la infància. El DSM no considera específicament les causes subjacents. Per tant, porta als metges donar el diagnòstic de TDAH a un nombre molt gran de nens simptomàtics, encoratjant al mateix temps a tractar als nens amb els productes farmacèutics "complementa l'experta.

Alimentació i estil de vida

D'altra banda, Wedge diu que el sistema parisenc té en compte factors com l'alimentació, ja que alguns colorants artificials i preservants puguin afectar la conducta dels menors. "Als Estats Units, l'enfocament estricte sobre el tractament farmacèutic del TDAH, anima els metges a passar per alt la influència de factors dietètics sobre el comportament dels nens", explica.

A més, assenyala que a França també influeix l'estil de criança dels pares, que es caracteritza per establir límits clars. Ella afirma que és molt difícil que en una família francesa, un nen mengi entre àpats, ja que la majoria ha après que els àpats són cada 4 hores i que han d'esperar pacientment si els dóna fam a una hora que no correspon.

"Com a terapeuta que treballa amb nens, té perfecte sentit per a mi que els nens francesos no necessiten medicaments per controlar el seu comportament, perquè aprenen autocontrol d'hora en les seves vides. Els nens creixen en famílies en què les regles són ben enteses, i hi ha una jerarquia familiar clara. En les famílies franceses, els pares es fan fermament càrrec dels seus fills, al contrari de l'estil de la família nord-americana, en què la situació és molt sovint viceversa ", finalitza.

FONT: http://www.biobiochile.cl/2013/06/03/por-que-casi-no-hay-ninos-franceses-hiperactivos-o-con-deficit-atencional.shtml

PROBLEMÀTIQUES

Hem trobat aquest espai ple de problemes i organitzats per diferents categories, és un espai amb bons recursos matemàtics que reforcen especialment la lògica i el raonament. 
Podeu anar a: PROBLEMÁTICAS

T'ATREVEIXES A SOMIAR?

Aquest vídeo ens proposa sortir de l'anomenada zona de confort per ser més somiadors i tenir experiències constructives. Són només 7 minuts per pensar-hi... Us atreviu?