"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

divendres, 31 de maig del 2013

XERRADA XAVIER MELGAREJO


El passat 21 de maig en Xavier Melgarejo va fer una interessant xerrada a Cervera on va explicar algunes de les claus d'èxit del sistema educatiu finès. La nostra companya Carme va assistir-hi i ens ha fet arribar aquest recull que us presentem a continuació. Diu així:

En Xavier va anar a Finlàndia per descobrir el què fa que sigui el país europeu  amb el millors resultats escolars en tots els àmbits, en els darrers anys (Informe PISA).

1.      OBSERVACIONS FETES A FINLÀNDIA


Situació del país.
És un país d’unes dimensions i d’una població semblant a Catalunya. 
La seva religió és luterana on la lectura de la Bíblia és fonamental per salvar-se i anar al cel i per poder-se casar. (Motivació).
Sols un 19% té uns nivells baixos de comprensió lectora (a Catalunya, els nivells són del 50%).
Rendiment dels alumnes.
Comencen a l’escola als 7 anys i aprenen a llegir dels 7 als 9 anys. 
Escàs fracàs escolar .
A l’informa PISA, és el país europeu que dóna els millors resultats, tenint menys hores curriculars.
Estratègies nacionals per aconseguir aquests alts rendiments:
-Manteniment d’una sòlida cultura estructurada en el domini de les llengües nacionals (dominar i estimar el seu idioma com a vehicle de supervivència ).
-Creació d’una societat del coneixement basada en els seus valors: Igualtat d’oportunitats, excel·lència i equitat.
-Assistència sanitària als infants. Es considera al nen com un bé nacional i l’Estat el protegeix des dels 0 als 7 anys.
- Dels 0 als 7 anys, els metges descobreixen els problemes que poden tenir (visió, oïda…). L’assistència és gratuïta, llavors aquests nens entren a l’escola  amb els problemes detectats i mig solucionats.
Sistema educatiu
A l’educació, com a tots els països europeus, hi intervenen tres subsistemes: subsistema familiar, subsistema sòcio-cultural, subsistema escolar. A Finlàndia estan muntats com a tres engranatges  que es potencien entre ells  i els nens passen per les tres estructures de forma coordinada . ( I aquí?)
Subsistema familiar
-Manen les dones.Donar el poder a la mare és la clau.
-Els homes estan separats i no tenen ni  veu ni vot. La gent es separa moltes vagades (alcohol, clima….).
-El primer responsable de l’educació dels fills és la família.
-La pobresa infantil és baixíssima. Ho té molt clar això el govern: nevera plena, estómac ple dóna com a resultat bons rendiments.
Subsistema social i cultural
-Recolzament de la família envers el professorat. Respecte als Mestres.
-Moltes biblioteques amb connexió entre elles.
-Sistema de protecció social coordinat i unificat.
-Capacitat d’escollir entre guarderies, mainaderes familiars i la mare (de 0 a 7 anys).
-TV i cinema subtitulat. S’aprèn a llegir amb rapidesa per poder entendre el que passa i s’aprenen idiomes (ajuda apotenciar la comprensió lectora).
-L’església luterana reforça  la responsabilitat de l’aprenentatge de la lectura.
- Inputs econòmics municipals amb associacions culturals, esportives…
Subsistema escolar
-Escola pública municipal, oberta a tots.
-Model d’escola com a cor  de la comunitat i com a comunitat d’aprenentatge.
-Responsabilitat alta, feina i esforç.
-Baixa ràtio professor/alumne ( de 13 a 17). Si hi ha un nen amb problemes a l’aula, no es passa de 10 alumnes.
-Reconeixement de l’excel·lència.
- Atenció a la diversitat per interessos.
-Formació del professorat extraordinària.
-Els professors més competents estan situats al començament de Primària.
-Per cada 45 minuts de classe hi ha 15 de descans.
-Tots els nens dinen a l’escola. Ho paga l’Estat.
-Hi ha un servei d’infermeres pediàtriques, psicòlegs i assistents socials dins del centre.
-No hi ha inspectors, es basen en la responsabilitat pròpia.
-Xarxa de biblioteques escolars ben dotades i comunicades.
- S’integren les arts a l’hora de fer els aprenentatges.
- Els ensenyen a sobreviure (cosir,fer el menjar, planxar…).
-És un honor ser mestre i tothom vol ser mestre.  Les universitats són centres  de creació de coneixements.

2.      APLICACIÓ DE LES OBSERVACIONS FETES A FINLÀNDIA A L’ESCOLA CLARET
-El punt de partida ha estat el considerar l’escola com una Comunitat d’aprenentatge i com a cor de la col·lectivitat escolar integrada al barri i com a motor del seu desenvolupament social.
- L’escola ha de tenir un projecte  i un equip directiu ben format on tots els membres participin en totes les decisions.
-Conèixer més i millor al claustre de professors.
-Crear estructures organitzatives i participatives del professorat per fomentar la seva cohesió.
-Avaluació entre companys, pares… i demanar canvis i resultats.
-Obrir la participacióa tota la Comunitat educativa i impulsar el model de cor de la Comunitat d’aprenentatge.
- Organitzar l’horari dels professors i dels alumnes en funció de la capacitat global del centre per atendre la diversitat dels alumnes (grups flexibles Primària i ESO).
-Les estructures organitzatives planificades per portar a terme aquests objectius son les comissions de treball.
-Amb aquests canvis s’ha aconseguit de passar d’un 20% a un 1% de fracàs escolar!!!


3.      ORIENTACIONS DIRIGIDES ALS PARES PER PARTICIPAR EN L’EDUCACIÓ DELS SEUS FILLS
-Ensenyar-li la importància d’aprendre per entendre i gaudir del món.
-Llegir un conte cada nit.
-Ensenyar-li que l’escola és un lloc per estimar.
-Acompanyar al nen a la natura i ensenyar-li a estimar el que té més a prop.
-Lligar el que fa a l’escola amb el que fa a casa.
-Estimar-lo intensament i dir-li que l’estimes. Ensenya’l a estimar!
-A edats infantils , lligar llenguatge amb moviment i no pensar amb el currículum que ha d’assolir.

4.  PAUTES PER MILLORAR LA COHESIÓ ENTRE COMPANYS , A L’ESCOLA
-Primer mesurar el grau de cohesió que hi ha actualment a cada cicle.
-Analitzar els resultats i veure el perquè està així, què està passant?
-Fer un pla de millora amb implicació de tothom.

dilluns, 27 de maig del 2013

POR A LES MATEMÀTIQUES?


L’Agustí, un professor de ciències de secundària, ens envia aquest article del periodista Carlos Arroyo (EL PAÍS). Parla sobre les matemàtiques i sobre el recel infundat que genera la pròpia assignatura. Les interessants opinions que trobareu són de Clara Grima, doctora en matemàtiques i professora titular del Departament de Matemàtica Aplicada de la Universitat de Sevilla i coautora del bloc Mati y sus mateaventuras.
Veureu que fa una revisió crítica de la baixa popularitat de les matemàtiques però també dóna pistes clares per afrontar nous reptes de futur a l'escola i també a la societat.

Fa poc em van preguntar en una entrevista per què en aquest país se li tenia tanta por a les Matemàtiques. Pel mateix que alguna gent té por que aparegui la noia de la corba quan condueix de nit, vaig contestar. És una llegenda urbana que ens han anat inculcant des de petits i no té cap raó de ser. Ni hi ha la noia de la corba ni les matemàtiques no són tan difícils.
I ho dic de debò.

¿No seria més lògic tenir por de la geografia (que m'encanta, eh?) Per haver de memoritzar noms que han estat assignats pel capritx humà o situar fronteres imposades per la il · lògica d'antigues batalles? O a la gimnàstica, ja que et pots torçar un turmell ...
No, no estic dient que calgui témer a cap de les dues, però tampoc a les Matemàtiques, perquè, al cap i a la fi, es tracta d'un llenguatge construït amb lògica i en què res és capritxós. Si existís en un altre planeta una civilització diferent de la nostra, estic segura que haurien desenvolupat les mateixes matemàtiques, només canviarien els símbols utilitzats per escriure, però no el raonament. De fet, les primeres civilitzacions del nostre propi planeta intuir ràpidament la necessitat de comptar, sumar, dividir, mesurar ... Pel que fa a les fronteres, si ens doneu 100 anys més les canviem amb bombes.
Llavors, per què són les mates les bruixes per a molts estudiants?
No és fàcil assenyalar els culpables. Almenys, a mi em costa, perquè no m'agrada gens pontificar.
Però crec que la primera causa per aquest pànic, des del meu punt de vista il · lògic, ve inconscient col · lectiu que va definir Jung.
Sempre explico a això una anècdota personal. El meu fill gran, de petit, era l'enveja dels meus amics amb fills per la seva passió per les verdures. Totes li agradaven ... fins que va entrar al menjador escolar. Una nit, a l'hora del sopar, davant del seu plat de minestra em va dir: "Mama, jo no vull verdures. Als nens no ens agraden les verdures ". Des de llavors, les menja gairebé sota amenaça de multa. A part de molestar pel que em cauria a sobre en els propers anys, em va fer reflexionar sobre l'afirmació del meu fill. ¿No seria això el que li passava també als nens amb les matemàtiques?
A mi també m'agrada més un bon formatge vell o un pernil, d'aquests que desafien la gravetat quedant agafat al plat, que unes cols de Brussel · les. Però entenc que necessito una aportació important de verdures. Doncs en el mateix sentit, potser ens agradin més o menys, però tots necessitem saber matemàtiques per viure en el món, digui el que digui algun columnista il · luminat, fins i tot aquells que prefereixin altres àrees del coneixement.
Un nen de 6 anys no pot dir que se li donen malament les matemàtiques. A aquesta altura de la seva formació, gairebé l'únic que se li exigeix ​​és saber sumar i identificar formes geomètriques, i això és capaç d'aprendre-encara sense passar per una aula, simplement explicant les seves caramels o les monedes de la seva guardiola. D'on ve aquesta por? De l'ambient. Crec.
També caldria preguntar-se com es transmeten les matemàtiques a les nostres aules de primària i secundària i, per què no?, En les de la Universitat.
En primer lloc i en la meva opinió, sempre al meu entendre, tant els llibres de text com els currículums en les primeres fases de la formació dels nostres alumnes, primària i secundària, pequen d'un excés de càlculs i algoritmes (un algoritme no és més que una recepta per resoldre alguna cosa) davant d'una manca de motivació pràctica i plantejament de problemes que provoquin als estudiants a pensar, a intuir, a raonar.
Evidentment, per gaudir d'una bona lectura, ja sigui literatura, història, política, assaig, etc., Cal primer aprendre a llegir (ai, la comprensió lectora, un altre greu problema per aprendre en general, i les matemàtiques en particular). De la mateixa manera, algú pot argumentar que cal dominar el càlcul aritmètic per poder entendre les matemàtiques. I no, no estic del tot d'acord. Dominar les operacions aritmètiques està bé; necessari per començar a caminar, pot. Però no cal oblidar que tenim eines al nostre voltant que ens faciliten aquesta tasca. Sí, màquines, com els cotxes que van substituir als cavalls. El que aquestes màquines no saben fer, per ara, és pensar, raonar. No hauríem d'insistir en potenciar i desenvolupar aquest element diferenciador ara que tenim a unes ventafocs que ens fan els comptes?

En segon lloc, i també en la meva opinió, caldria actualitzar la temàtica dels problemes plantejats als estudiants per tal que els provoqui voler resoldre'ls. Ja han passat els temps en què el problema a resoldre era el preu d'un meló (o una síndria) quan el protagonista d'algun problema de matemàtiques, sense que ningú entengués mai per què, comprava una quantitat ingent d'aquests. Per què no els plantegem algun problema relacionat amb la seva xarxa social preferida? Per què no els expliquem quin ha estat l'algoritme que ha guanyat l'últim premi Nobel d'Economia? És que això, em dirà algú, no està en el currículum. Perdó, deixeu-me que reformuli la meva pregunta, per què no s'ensenyen altres continguts, com Teoria de Grafs, a secundària, per exemple? Es pot, clar que es pot. I, creieu-me, els agrada. I, al meu entendre, aporta més estratègies de resolució de problemes de calcular a mà l'arrel quadrada, per citar un exemple.

En tercer lloc i, per descomptat, al meu entendre, la formació dels professors de primària hauria d'incloure més formació en matemàtiques. La pedagogia i la didàctica es mengen molt terreny de la Ciència a la formació dels mateixos. I, què voleu que us digui, es pot aprendre a ballar sevillanes en una acadèmia en què t'ensenyin els passos o es pot aprendre mirant als que ho saben fer. La meva experiència és que els que segueixen la segona opció ballen amb més art. En el cas de la didàctica de les Matemàtiques a les nostres escoles de Magisteri es podria fer el mateix. No, no parlo de ballar sevillanes, sinó d'ensenyar a ensenyar Matemàtiques impartint als futurs docents bones classes de Matemàtiques, aportant-los a ells no només metodologia, sinó també coneixements.
Quan em conviden a un centre de primària o de secundària i treballem alguna entrada pel bloc, molts professors es queixen que ells no han estudiat això i no poden ensenyar, però que els sembla molt interessant i motivador per als alumnes. No, no val demanar que aquests mestres o professors estudiïn Matemàtiques o el que sigui per les tardes: ja treballen massa, malgrat el poc reconeixement de la tasca que fan. Ha de ser part de la seva formació a la Universitat, encara que després segueixin actualitzant, fent servir aquesta eina que tenim entre les mans que és Internet.
En aquest sentit, em sembla fonamental la tasca de divulgació de les Ciències a la xarxa per fer arribar a aquests docents els temes de forma clara i assequible per tal que ells puguin ser els transmissors als seus alumnes, que, en alguns casos, són els nostres fills.

Per resumir una mica tot això, vaig a tirar mà d'una frase de Richard Feynman, premi Nobel de Física, que deia, més o menys, que les matemàtiques, com les coneixem, han sortit de la ment humana i, per tant , estan a l'abast de qualsevol humà.
Per què no intentem transmetre la bellesa de les mateixes i la seva necessitat amb una mica més de gràcia? Per què no actualitzem el contingut i l'enfocament i li fem un favor als nostres estudiants i, de passada, a la nostra societat? Però també a casa. Sortiu a cercar amb els seus fills flors de Fibonacci, feu un sudoku amb ells, plantegeu algun repte,…
És meravellós veure somriure a un nen (i a un adult) quan entén o resol algun repte matemàtic, ningú pot evitar el somriure al aprendre alguna cosa nova. I, vist com està l'actualitat, és de les poques coses que no ens podran treure.
Sobretot, no oblideu que el anumerisme també és incultura.

divendres, 24 de maig del 2013

UNA EXPRESSIÓ ESCRITA DE 10


Compartim amb vosaltres 10 pautes que utilitzem al 3r cicle de primària, són pautes que hem treballat amb els alumnes i un grup de companys i companyes. Aquestes pautes es poden treballar per separat, prioritzant alternativament alguns dels aspectes. 


1-Siguem coherents...
· Pensem i fem un esborrany bàsic.
. Responem a la demanda plantejada?
· És lògica la redacció?
· Té una introducció i una conclusió final?
· El text té l’extensió adequada.
. El text té un ordre clar?
. Millor fer un paràgraf per cada idea diferent que expliquem.

2-Utilitzem bé el vocabulari...
· Redactar bé, amb un vocabulari ric.
. Mirar de fer servir paraules adequades.
· Hi ha paraules repetides?
· Evitar “posar” i “fer” que serveixen per tot!!!

3-Pensem en els aspectes de morfosintaxi...
· Els temps verbals concorden? O tot present, o tot passat.
· Hi ha punts i comes? Millor més que menys!!!
. Revisem la concordança de gènere i nombre en els articles i adjectius amb els noms.

4- No oblidem la presentació...
. A tothom agrada veure  un text acabat de fer amb una lletra més o menys uniforme en quan a mida,  línies rectes, amb marges  i paràgrafs clars. Vol dir que la persona que ho ha escrit  ha tingut molta cura.
· Cap gargot, zero (per això fem esborranys)
. No correm a l’escriure, fem-ho amb pausa i ben fet.

5-Compte amb l’ortografia...
· Visualitzeu la paraula!
· Vigileu  els accents, compte!
· “és” o “és”, amb accent o sense accent, reviseu-ho
· Compte amb la H del verb haver: ha posat, ha crescut.
. Si no sabeu com s’escriu una paraula busqueu un sinònim que tingueu més clar.

6-Vigilem amb les faltes com...
perquè, per què?, abans, vàrem, érem, arribar, quasi (no casi), mig (no mitg), molt, em i hem (verb), acabar, excursió, difícil, setembre, només, setmana, tranquil·la, m’agrada, m’ha agradat, però, també, això, fred, veí, veïns, mòbil, córrer, hàmster, té i te (beguda), està, després (més tard), desprès (donar), només, necessitar, preocupar, sorprendre, prendre, també, allí, següent, demà, créixer, preciós,

7-Separem bé les paraules...
des de (no desde)
se’ns, treure’l (apòstrof cap a la dreta)
a vegades (separat)
a prop (separat)
sobretot (junt)

8-Utilitzem bé les preposicions...

vam anar a una església (no amb una església),

vaig veure que en aquell bosc (no amb aquell bosc)

el procediment que hem fet amb la llavor (no el procediment que amb fet amb la llavor)

 
9-No siguem bàrbars amb la llengua...
tenir que: haver de
de repent: de sobte
despedir: acomiadar
rato: estona
asustar: espantar, atemorir
pienso: pinso
marron: marró
carinyo: afecte, tendresa, amor
carinyós: afectuós, tendre, amorós
abono: adob
hasta: fins a
“se caigui”: caigui
algo: alguna cosa, quelcom

10-Acabeu bé un text...
Revisant-lo en profunditat, llegint paraula a paraula i millorant aspectes d’ortografia i puntuació bàsica. Col·locar algun accent o alguna coma de més.
Aquest important punt és més efectiu i útil si abans heu fet un esborrany ja que només haureu de millorar detalls.

Bona expressió escrita!!!

dimarts, 21 de maig del 2013

AVANÇAMENT DE L'ADOLÈSCENCIA?!

L'Agustí i l'Helena, dos companys de secundària, ens envien aquest interessant article sobre l'avançament de l'adolescència. L'article és molt detallat i extens, des del bloc n'hem fet un resum. Aquest article es va publicar al diari EL PAÍS i al final de tot trobareu l'enllaç per si el voleu llegir complet.


Amb dents de llet i ja amb metxes


Si matem la infància "produirem fruits precoços que no tindran maduresa ni gust i que es podriran molt aviat". Qui parla és el filòsof francès Rousseau que ja a finals del XVIII no es mostrava partidari d'avançar les etapes de la vida. Especialment era contrari a escurçar la infància. En el seu Emili o l'educació sostenia que aquesta infància calia viure-la amb plenitud mitjançant el joc. Per això, exhortava els lectors a estimar i a "afavorir els seus jocs". 

El cas és que avui, els nois-especialment les noies-d'entre els 8 i els 12 anys transiten una preadolescència primerenca que els anglesos, tan amics d'inventar categories, diuen Tweenies o tweenagers (de la unió de teenagers, adolescents, amb wee, petitons). Les nenes juguen amb nines gòtiques, es maquillen (sense sortir de casa), posen a les fotos com si fossin actrius de Club Disney, exigeixen un mòbil o es desmaien per Justin Bieber quan a la seva edat els seus pares escoltaven Enrique i Ana.

"Si la infància neix amb Rousseau, podríem advertir que avui en dia i amb l'afany d'arrossegar els nens a l'esperit consumista, materialista i egoista, podríem estar sent responsables de la mort mateixa d'aquest fenomen cultural i evolutiu", assegura Preses de Andrés Tripero. Aquest professor de la facultat d'Educació de la Universitat Complutense considera que els adults estan permetent que els nens "es col · loquin a la mateixa altura", ambicionant econòmicament el mateix que els majors i adquirint de manera directa coneixements i actituds d'adult tot i no tenir la maduresa imprescindible.

Un exemple són les xerrades per a l'elecció de centre en passar de primària a secundària. La decisió que un nen vagi a un institut o un altre, compten sorprès un cap d'estudis, ja no recau en els pares-que van estudiar on van voler els seus-sinó en els fills, i és a ells a qui es dirigeix ​​la xerrada explicativa . "Els hem donat el dret a triar però no els hem ensenyat a reflexionar sobre per què això i no allò", lamenta el psicòleg Ángel Peralbo. La psicoterapeuta Mònica Manrique va al llibre Adolescents, una història natural (Duomo), de David Bainbridge, professor d'Anatomia i Clínica veterinària a la Universitat de Cambridge, per parlar des d'un punt de vista biològic de l'escurçament de la infància. "L'adolescència comença amb la pubertat, que implica una seqüència de canvis biològics que comencen abans a les nenes que en els nens. En ambdós casos s'ha avançat en els últims decennis als països occidentals ". 

Manrique, autora del bloc "Padres en apuros", distingeix diverses causes que expliquen aquest avançament de l'adolescència. No ho atribueix als gens, "perquè aquests no poden haver sofert canvis tan grans en tan poques generacions". Observa el sobrepès com anticipador de la pubertat, tot i que "encara queda molt per saber", precisa. "Podria existir un vincle entre l'inici de la pubertat i la llet de fórmula, que fa que els nadons creixin més ràpid. I un baix pes en néixer porta a que la pubertat s'anticipi fins a 10 mesos ".
Manrique creu que pot condicionar la precocitat una major cura de la salut-menys paràsits i infeccions i millor dieta-, un estatus més alt - "això es pot relacionar amb la millor nutrició" -, la latitud - "els finlandesos entren en la pubertat 1 any més tard que els grecs "- i l'estrès," que és una cosa que no és acceptat per tots els investigadors ".

"És veritat que hi ha un avançament biològic, no hi ha més que veure-ho. Però no va acompanyat d'una major maduresa. Aquests nens no són més responsables que els d'abans. Gairebé diria que les anteriors generacions no estaven tan perdudes i això que no tenien accés a tanta informació ", opina Peralbo. El professional culpa d'aquesta desorientació a les seves famílies. "Als nens se'ls apunta classe de tot, estan molt preparats, però no se'ls forma en intel · ligència emocional. En valors, en l'esforç. No saben valer-se per si mateixos i els pares estan desbordats. La sobreprotecció és un tema suat però és evident ", afegeix.
A partir dels 13 anys, les noies europees doblen els nois en casos de depressió i ansietat ia l'hora de puntuar la seva autoestima, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). "Tot sembla indicar que, en bona mesura, les adolescents estan sotmeses a més situacions d'estrès, violència, normes culturals i càrrega de treball que els homes", sosté Peralbo en el seu llibre d'autoajuda De nenes a malotas (L'esfera dels llibres ).

"Els nens són cada vegada abans adolescents, però també els seus pares no volen deixar de ser joves. Als 50 segueixen considerant-se, vesteixen i es comporten com a tals. De manera que l'adolescència s'allarga per dalt i per baix ", assenyala l'educador i psicòleg Alfredo Hernando. Només cal fer una volta per algunes botigues de roba interior per comprovar el furor que provoca entre les dones de 40 la gateta animada Hello Kitty, que ja va superar els 35. "El problema no és com vesteixin, sinó que no siguin capaços d'assumir el paper de pare i actuïn com a amics. Hem passat del pare autoritari que sempre tenia raó, a l'extrem contrari ".
"Jo no crec que els nens hagin canviat tant. Som nosaltres, els adults, i la societat els que ho han fet. Plató deia que sempre ens queixàvem de la generació següent ", sosté el psicòleg clínic Mark Beyebach. "Els pares estan menys presents i han delegat l'educació a les pantalles, en els mòbils. Els fills estan superprotegits: se'ls matricula a la universitat, se'ls busca col · legi major, porten la roba a rentar ... Viuen una infància amb drets però sense les obligacions dels adults ", opina el coautor de Com crear fills tirans (Herder). "Passen que els preparin la motxilla al descontrol total".

Beyebach considera que caiem en un parany: "Tenim un record idealitzat de la nostra infantesa". L'eix del canvi està, en la seva opinió, en el consumisme. "Hi ha moltes empreses amb grans interessos en el món infantil que pressionen perquè el nen consumeixi. Les crea frustració no tenir mòbil o iPad, saldo al telèfon ... La comunió és el paradigma del consumisme. Les famílies s'endeuten i això no és aprenentatge ". En ple enfonsament econòmic el malbaratament en la comunió s'està frenant. La despesa s'ha reduït un 45% en quatre anys i ronda els 1.700 euros el 2013, segons l'informe que cada any presenta la Federació d'Usuaris Consumidors Independents (FUCI). "Encara que amb la crisi s'hagi reduït la despesa, no sembla haver-hi una conseqüència positiva perquè queda la idea de consumir. Cal aprendre a tolerar la frustració ", diu Beyebach.




"Els nens finlandesos són menys marquistes que els espanyols tot i ser un país més ric. Han rebut, a l'escola ia casa, educació del consum responsable. Hi ha altres valors, es dóna més importància al públic. A Espanya vam arribar tard al consum, partint de capital social i cultural molt baix i per això no és raonat ", prossegueix Alonso. A menys formació intel · lectual, més gran és l'obsessió pel consum. "No tenen altres perspectives de gaudi cultural".
"L'adolescència és un invent del segle XX. Abans eres un nen i, quan als 11 o 12 començaves a treballar, et converties en un adult. Amb 12 anys les nenes ja eren mares ", recorda l'escriptor juvenil César Mallorquí. "Per això els començaments de la literatura juvenil són difusos, cap als anys setanta, mentre que els de la infantil estan clars".

"El 25% dels nens d'entre 8 i 12 anys a Espanya tenen mòbil. En el món neixen al dia tres vegades més smartphones que nadons. Al mercat hi ha disponibles 8 pastilles per al mercat infantil ", ens expliquen en el petit documental La generació Play-mòbil, de la revista Einnova de la Universitat Complutense.


diumenge, 19 de maig del 2013

CONFERÈNCIA DE MICHELLE GARCIA WINNER SOBRE "PENSAMENT SOCIAL"

-->
L'Associació de Becaris de "la Caixa", amb el suport de l'Obra Social, posa en marxa un cicle de conferències amb l'objectiu de presentar personalitats de reconegut prestigi en tots els àmbits acadèmics i professionals, amb qui els exbecaris de "la Caixa" han tingut relació. Els propis exbecaris seran, per tant, els amfitrions dels ponents i participaran també a les xerrades.

L'exposició constant a les xarxes socials, al treball en xarxa i als videojocs, en detriment de la relació personal, està afectant les nostres habilitats socials. Michelle Garcia Winner és una reconeguda logopeda nord-americana que treballa des de fa anys amb administracions, educadors i famílies posant en valor allò que ella denomina "Pensament social" per potenciar el màxim desenvolupament intel·lectual, emocional i social de nens, joves i adults.

El cicle de conferències de l'Associació de Becaris de "la Caixa" convida Michelle Garcia Winner a explicar com podem fomentar la intel·ligència emocional o social. Després de la xerrada, dialogarà sobre aquest tema amb Núria Oliver, becària de "la Caixa" i directora científica a Telefònica I+D.

Som éssers socials i per tant la nostra intel · ligència social i emocional és un element fonamental en el nostre desenvolupament, així com en la nostra integració, participació i contribució positiva a la societat. El pensament social és la capacitat que tenim per tenir en compte tant els pensaments, emocions, creences, intencions, coneixements, etc ... propis com els dels altres. Unes bones habilitats socials ens permeten adaptar el nostre comportament eficaçment segons el context d'una determinada situació i el que sabem sobre les persones que estan en aquesta situació, de manera que aquestes persones reaccionin i responguin de la manera esperada.

CaixaForum Barcelona. 22 de maig, a les 19 hores

Entrada: 4 € (50% de descompte per a clients de “la Caixa”). Places limitades.







divendres, 17 de maig del 2013

INTRODUCCIÓ A L'ESTIMA (filo) DEL SABER (sofia)


A la web de filosofia http://www.alcoberro.info/planes/introfil0.html hi trobem un article de Júlia Torres i Ramon Alcoberro  que ens ajuda a veure els principis de la filosofia. L’article introductori ens pot ajudar a reflexionar sobre la importància d’acostar propostes filosòfiques a les escoles per fomentar el pensament crític entre els nostres alumnes. Diu així:


‘Filosofia’ és etimològicament un mot compost que prové del grec. Fileo significa  ‘estimar’ o ‘ser amic’ i el substantiu sofia vol dir ‘saviesa’, ‘intel·ligència’ o ‘comprensió profunda de les coses’. Per tant, etimològicament, la filosofia és l’amor a la saviesa; el filòsof no es considera ell mateix un savi sinó un «amic de la saviesa». És algú que la busca, que discuteix i que s’interroga sobre el món, sobre el significat de les coses, sobre el procés del coneixement, sobre l’acció humana i sobre el llenguatge.

El concepte de filosofia es pot entendre en dos sentits: d’una banda ‘fer filosofia’ és una tendència natural dels humans, en la mesura que tothom (homes i dones, rics i pobres) tenim una natural tendència a badar, a fer-nos preguntes complicades (perquè sempre la pregunta més difícil té la resposta més bonica) i, en definitiva, tendim a sorprendre’ns del que passa al món. Filosofem quan mirem el món amb una certa distància i amb sorpresa. Però, d’una manera més estricta, la filosofia va néixer com un ‘miracle grec’, perquè a les ciutats gregues aparegué la democràcia, és a dir, la possibilitat de discutir lliurement el poder polític i de criticar els mites. Només allí on hi ha debat lliure hi pot haver filosofia perquè tan sols a través de la discussió estem en disposició de revisar la nostra manera d’ entendre el món.

Sembla que el primer que fou anomenat ‘filòsof’ va ser Sòcrates ja al segle V (abans de la nostra Era), tot i que foren els seus deixebles, més que no pas ell mateix, els qui li atorgaren aquesta denominació. Abans de Sòcrates es parlava de ‘sofoi’ (savis), ‘meteorologoi’ (estudiosos del cel) o físics (estudiosos de la natura).
Eren gent que posseïa un saber reconegut i consolidat; els filòsofs, en canvi, són bàsicament els qui discuteixen i cerquen la veritat.


«Àtica, Atenes... En aquest espai petitíssim, pobre, mineral, devastat, hi nasqueren tantes idees generals, s'hi produïren tants prodigis de la sensibilitat, s'hi escriviren tantes planes de glòria i d'abjecció, Atenes és tan inseparable de la cultura occidental, de les nostres formes de pensar i de viure, que aquí se situa l'origen de tots els nostres problemes. I aquesta és, probablement, la fulguració permanent d'Atenes: haver
inventat problemes eterns.»
Josep Pla. Les escales de Llevant

Plató al diàleg Càrmides va insistir especialment en aquesta imatge del filòsof com a persona que construeix les respostes a través del diàleg:

«(...) Però, Críties, em parles com si jo pretengués conèixer
les coses sobre les quals em faig preguntes, [però] examino
amb tu els problemes a mesura que es presenten perquè no
en conec la solució.»

Per a ell: ‘una vida sense examen no és digna de l’home’ (com diu a l’Apologia, 38a). Sòcrates, que no va escriure res, però va tenir deixebles (Plató, Xenofont) que escriviren sobre ell, és la figura de transició entre la saviesa (no escrita) i la filosofia (escrita). La filosofia neix, doncs, a Grècia, com a expressió del debat i de la crítica, entenent per crítica la necessitat d’atorgar sentit i límits a les coses.

«Els éssers humans comencen i van començar sempre a
filosofar moguts per l’admiració; al principi admirats pels
fenòmens sorprenents més comuns; després, avançant de
mica en mica i posant-se problemes més grans, com ara els
canvis de la lluna i els relatius al sol i als estels, i la
generació de l’Univers.
Però qui es planteja el problema o s’admira, reconeix també
la seva ignorància. (Per això també qui admira els mites és,
en certa manera, filòsof, ja que el mite es compon
d’elements meravellosos). De manera que, si van filosofar
per fugir de la ignorància, és clar que buscaven el saber en
vista del coneixement, i no per cap mena d’utilitat. I així ho
testimonia el que s’ha esdevingut. Ja que aquesta disciplina
va començar a buscar-se quan ja hi havia gairebé totes les
coses necessàries i les relatives al descans i ornament de la
vida.»
Aristòtil: Metafísica.


FONT: http://www.alcoberro.info/pdf/introfil1-llicoprimerafilosofia.pdf

dimarts, 14 de maig del 2013

LA CREATIVITAT... QÜESTIÓ DE TEMPS?

En Aquest vídeo veureu una demostració clara que la creativitat necessita de dos importants ingredients per poder emplenar la nostra imaginació i acció... un és l'espai però el que marca la diferència és el temps. Ho podeu comprovar visualitzant el video...


diumenge, 12 de maig del 2013

CANVI DE PARADIGMA SOCIAL


El nostre company Francesc ens convida a llegir l'entrevista que el diari Avui fa a en Daniel Gabarró.  En Daniel té una extensa i intensa trajectòria educativa, en aquesta entrevista ens parla del que ell anomena el “nou paradigma”. Diplomat en direcció i organització d'empreses, és llicenciat en humanitat i expert en programació neurolingüís-tica. Col·labora com a “xerpa espiritual” en el popular programa ‘L'ofici de viure', de Catalunya Ràdio.
El  títol de l'article és: 

“Els guanys han de deixar de ser l'eix de les empreses”


Ofereix formació a empreses que vulguin formar part del “nou paradigma”. A què es refereix?
Hem entrat en una nova era i les normes de joc han canviat. Els vells temps no tornaran mai més. I no podem continuar posant el rendiment econòmic en el centre de l'empresa, sinó que en el seu lloc hi hem de posar el benestar de les persones. Aquest és justament el secret per ser immunes a la crisi.
Si a una empresa li treus l'objectiu de la maximització del benefici, continua sent una empresa?
Sí, perquè la riquesa en serà una conseqüència. Però la diferència és que no s'obtindrà a qualsevol preu, sinó de forma socialment sostenible. Situar la generació del benestar de les persones al centre fa inevitable la viabilitat econòmica i, per tant, el benefici.
Per què les empreses han de pujar al carro del “nou paradigma”?
Només hi ha dues opcions: o patiment o mutació. I no pujar al carro és allargar el patiment. No tinc respostes absolutes, però a aquells que optin pel canvi puc donar-los pistes per dotar-se d'una estructura empresarial immune a la crisi. Es tracta que les empreses ofereixin productes realment útils, de qualitat i assequibles a tothom. Catalunya és un país petit i té un avantatge competitiu important: el capital social és fàcil de mobilitzar, tal com ha passat, per exemple, a Islàndia. I el canvi és, doncs, factible.
A quin tipus d'empresa s'adrecen els cursos que ofereix?
A tot tipus d'empreses, i també a administracions públiques i a d'altres organitzacions com ara fundacions, associacions i ONG. I d'entre el públic destinatari hi ha des de directius, passant per autònoms i persones amb molts d'estudis que malauradament es troben fent cua a l'atur.
En els seus cursos parla de la necessitat d'harmonitzar l'èxit professional amb la vida personal sense que la segona se'n ressenti. Quina és la recepta?
No tenim dues vides. I viure en lluita entre aquests dos pols és no entendre això. Per tant, el nostre benestar també ha d'estar en el centre. Harmonitzar la vida personal i professional passa per incorporar valors femenins a l'empresa, com ara tenir cura dels altres, l'interès i l'escolta. I tenir clara una idea: si una persona no es pot liderar a si mateixa, com pot liderar una empresa? Només amb un canvi interior podem deixar de dependre de l'exterior i assolir un cert equilibri.
Parla de potenciar l'eutrès en contraposició a l'estrès.
L'eutrès és la passió que ens mou a actuar; l'estrès és la pressió excessiva que paralitza i fa patir. Trobo molt curiós que ens haguem acostumat a patir estrès a la feina i que ens sembli normal. Cal trencar amb aquesta inèrcia perquè només provoca malestar.
Com es pot fer dins d'una empresa?
Canviant algunes premisses. Pensar que els primers clients de l'empresa són els treballadors. Si en tens cura, se senten més compromesos amb el projecte, rendeixen més, són més fidels i estan contents. També tenint en compte que la cooperació ens fa més forts que no pas la competència. La cooperació ha estat clau en la supervivència de l'home al llarg de la història. I cal considerar el fet que créixer infinitament no és imprescindible. Cada empresa ha de trobar la seva mida òptima.
Darrerament hi ha una proliferació de perfils com el seu: formadors, guies, xerpes espirituals,coaches. A què atribueix aquest fenomen?
Vivim uns moments de gran transformació i això genera confusió. I per tant és normal que la gent busqui entendre el món.
Però el mercat és cada cop més extens. Com escollir?
Crec que és important tenir en compte tres criteris: persones amb anys de trajectòria i que parlen de la pròpia experiència i des de la seva experiència. I aquelles que, a més de tenir coneixements, els saben transmetre.


dijous, 9 de maig del 2013

CREATIVITAT I INNOVACIÓ, CLAUS DE LA NOVA EDUCACIÓ

El passat diumenge 5 de maig el diari ARA va publicar un article monogràfic dedicat a l'educació. Entre dels temes que van tractar van comentar les necessitats de l'escola i per fer la seva particular aportació van senyalar 5 competències bàsiques que representen els reptes del futur més immediat. Ho van resumir en:

  1. Fomentar el pensament crític- clau per pendre decisions raonades i saber solucionar problemes.
  2. Millorar la intel·ligència social- la col·laboració i el treball en equip seran claus en el món globalitzat que bé i que ja tenim.
  3. Apostar per la innovació i la creativitat- important per trobar noves respostes, buscar solucions diferents i activar el pensament divergent.
  4. Ensenyar a gestionar el tractament de dades- l'analisi de dades i les valoracions quantitatives i qualitatives d'aquestes és una habilitat necessària.
  5. Dominar la tecnologia i aplicacions multimèdia- no n'hi ha prou amb llegir i escriure, hem d'ensenyar a dominar els entors tecnològics cada cop més presents.

Acompanyem aquesta breu síntesi amb uns retall fotogràfics. I unes frases d'il·lustres analistes educatius:

Salvador Cardus "Necessitem mestres que transmetin expectatives"
Howard Gardner "L'escola ha d'ensenyar a aprendre"
Keneth Robinson "Creativitat i alfabetització són igual d'importants"