Recentment el diari El País va publicar un article sobre la tècnica del brainstorming. Compartim un resum de l'article amb tots vosaltres.
A continuació aprendrem la gimnàstica preferida de la creativitat:
el brainstorming, una tècnica infal
· lible per planejar una sortida diferent amb els amics, aconseguir passar una
tarda de diumenge sense gastar un sol euro,... Les seves aplicacions pràctiques són infinites.
¡Idees a discreció!
"Si vols treballadors
creatius, dóna'ls temps suficient per jugar" (John Cleese)
Definim el brainstorming com "un exercici en grup que serveix
per generar idees diferents en un ambient relaxat". És tot
el que necessitem perquè la nostra tempesta tingui èxit, així que abans de
començar ens hem d'assegurar tres coses:
1. Seleccionar un grup de persones que connectin entre elles.
2. Proposar el tema a resoldre.
3. Tenir una llibreta on anar apuntant tot el que es vagi dient.
Perquè cadascú pugui descarregar totes les idees que porta dins
hem de seguir aquestes senzilles regles de joc:
No podem parar-nos a pensar en si aquesta idea és impossible, és ximple o una estupidesa. La timidesa, la prudència o el sentit del ridícul són els tres assassins més famosos de la creativitat.
No jutjar. Si tots estem fent l'esforç de no posar-nos filtres ni
control, també hem d'evitar tallar als altres. És imprescindible no jutjar
negativament les idees que vagin sortint. En una pluja d'idees professional
està absolutament prohibit dir no. També hi ha els tres reis mags de la
creativitat, que són el disbarat, l'error i l'impossible. Mai hi ha una idea
prou absurda, errònia o impossible com per no ser la llavor d'una genialitat.
Cada idea és una oportunitat. Una idea nova neix en combinar i
connectar dos o més idees antigues. Així funciona, i així és com tota idea
llançada per un company és una possibilitat perquè s'encengui en el nostre cap
una idea derivada.
"Les idees s'encenen unes amb altres com espurnes elèctriques" (Johann J.
Engel)
“Quan arriba la calma és el
moment de descartar, discutir i decidir en comú "
Durant aproximadament una hora hem descarregat idees a discreció.
Sense pensar, sense jutjar, sense avaluar ni valorar. Però arriba un moment en
què comença a baixar la intensitat de la pluja. És el que sempre passa amb les
tempestes, que acaba arribant la calma. Just en aquest moment és quan hem de
repassar el que s'ha anat dient, i ara sí, descartar, discutir i decidir en
comú. Benvinguts a la part més racional del procés i, sens dubte, la més
complicada, perquè tenir una bona idea és relativament senzill, el complicat és
reconèixer primer i convèncer als més escèptics després.
Per tant el dubte és: com reconèixer una bona idea? Quines són les seves característiques? Lluís Bassat defineix els atributs d'una bona idea de la manera:
Per tant el dubte és: com reconèixer una bona idea? Quines són les seves característiques? Lluís Bassat defineix els atributs d'una bona idea de la manera:
Diferent. És a dir, aconsegueix fer el de sempre d'una manera
diferent i per això mateix és capaç de sorprendre als altres i a nosaltres
mateixos.
Implica risc. La cosa pot sortir
malament. ¡Per això és
creativa! Aquí està la seva màgia. Sortir a sopar al mateix restaurant de cada
dissabte és confortable i segur. Però a la llarga serà avorrit i rutinari. En
aquesta vida prenem un gran risc quan vam decidir no arriscar.
Funciona. Si la idea que hem tingut és diferent, implica cert
risc, però després de tot no funciona, no és una bona idea. Però no passa res
per equivocar. L'error és una de les eines fonamentals de la creativitat.
El brainstorming més famós de la història
A la pàgina historiasdelaciencia.com, comentant el llibre Kluge:
l'atzarosa construcció de la ment humana, de Gary Marcus, ens trobem amb la
següent anècdota:
"A l'abril de 1970, quan el Apol · lo 13 estava en situació
crítica, van començar a fallar els filtres de CO2. Passats diversos dies sense
filtre, la tripulació estava condemnada a mort. Calia encaixar una peça
quadrada en una rodona. L'enginyer cap de la missió, ED Smyle, va informar el
seu equip de la situació i va dir: 'Això és el que tenim a mà en la càpsula
espacial, a veure què us passa'. Per sort, el personal de terra va estar a
l'altura de semblant desafiament i va improvisar un tosc recanvi per al filtre
que consistia en una bossa de plàstic, una caixa de cartró, cinta aïllant i un
mitjó. Amb això van aconseguir salvar la vida als tres astronautes ".
Així doncs, la tempesta d'idees és una tècnica que no només és
capaç de produir guions o anuncis publicitaris, també és capaç de salvar vides.
En realitat, quan hi ha pressió, poc temps i molt en joc, la tempesta d'idees
és la millor manera de connectar la potència de diversos cervells, generant
així una potència major. Tan gran pot arribar a ser, que pot salvar, com en el
cas del Apol · lo 13, vides a milers de quilòmetres de distància de la Terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada