L'estàtua del Buda de fang feia gairebé tres metres d'altura. Durant generacions havia estat considerada sagrada pels habitants del lloc.
Un dia, a causa del creixement de la ciutat, van decidir traslladar-la a un lloc més apropiat.
Aquesta delicada tasca li va ser encomanada a un reconegut monjo, qui, després de planificar detingudament, va començar la seva missió. Va ser tan dolenta la seva fortuna que, en moure l'estàtua, aquesta va lliscar i va caure, esquerdant-se en diverses parts.
Compungits, el monjo i el seu equip van decidir passar la nit meditant sobre les alternatives. Van ser unes hores llargues, fosques i plujoses. El monjo, en comptes de desesperar, es va enfocar a trobar una sortida.
Tot d'una, en observar l'escultura esquerdada, va veure que la llum de la seva vela es reflectia a través de les esquerdes de l'estàtua. Va pensar que eren les gotes de pluja. Es va acostar a l'esquerda i va observar que darrere del fang hi havia alguna cosa, però no estava segur del tot.
Va consultar amb els seus col · legues i va decidir prendre un risc que semblava una bogeria. Va demanar un martell i va començar a trencar el fang, descobrint que sota s'amagava un Buda d'or sòlid de gairebé tres metres d'altura. Durant segles aquest bell tresor havia estat
cobert per l'ordinari fang.
Els historiadors van trobar proves que demostraven que, en una època, el poble havia estat atacat per bandits. Els pobladors, per protegir el seu tresor, el van cobrir de fang perquè semblés comú i ordinari.
El poble va ser atacat i saquejat però el Buda va ser ignorat pels bandits. Després, els supervivents van pensar que era millor seguir ocultant darrere del fang.
Amb el temps, la gent va començar a pensar que el Buda d'Or era una llegenda o un invent dels vells. Fins que, finalment, tots van oblidar el veritable tresor perquè van pensar que alguna cosa tan bella no podia ser certa.
Els nostres tresors són la nostra capacitat de donar, gaudir, agrair, riure, de perdonar, de somiar en gran, de passar per sobre de les petiteses i de valorar en tu mateix i en altres el que veritablement és important. Arrisca't a veure la teva vida a través del fang i t'adonaràs que ets un tresor envoltat de riqueses.
Font: Història pertanyent al llibre "El Silenci de l'Home - Històries de Llum i Saviesa"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada