"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dilluns, 31 de desembre del 2012

2 ACCIONS EXEMPLARS

Per acabar bé el 2012 i començar millor el 2013 us proposo la lectura d'aquestes dues notícies, tant de bo el proper any ens porti moltes notícies on el sentit comú i els valors passin per davant dels interesos econòmics i individuals.

NOTÍCIA 1
La notícia és del diari El País i la volia compartir pel valor exemplar de l'acció. La notícia diu així:

Fa un parell de setmanes, el 2 de desembre, Iván Fernández Anaya, atleta vitorià de 24 anys, es va negar a guanyar el cros de Burlada, a Navarra. "No mereixia guanyar. Vaig fer el que havia de fer ", diu Fernández Anaya, qui, quan anava segon, bastant distanciat del primer, en l'última recta de la cursa, va observar com el segur guanyador, el kenyà Abel Mutai (un molt bon atleta: medallista de bronze en els 3.000 metres obstacles dels Jocs de Londres) s'equivocava de línia de meta i es parava una desena de metres abans de la pancarta. Fernández Anaya va arribar amb rapidesa, però en comptes d'aprofitar la situació per accelerar i guanyar, es va quedar a la seva esquena i amb gestos i gairebé empenyent el va portar fins a la meta, deixant-li passar per davant. "Ell era el just vencedor. Em treia una distància que ja no podia haver superat si no s'equivoca. Des que vaig veure que es parava sabia que no anava a passar".

Font: http://deportes.elpais.com/deportes/2012/12/14/actualidad/1355506756_770952.html

NOTÍCIA 2
Es tracta d'una notícia que ha sortit al diari La Vanguàrdia. Un exalumne del Col·legi Maristes Montserrat que actualment estudia enginyeria industrial ha creat una aplicació de mòbil que ajuda a les persones que pateixen Alzheimer. L'article diu :


Una aplicació per a mòbils amb sistema operatiu Android i que facilita a les persones amb Alzheimer contactar amb el seu cuidador i demanar ajuda. Amb aquesta innovadora idea, el jove lleidatà Javi Iglesias va guanyar el premi Accés de Batxillerat que cada any concedeix la Fundació Salas en reconeixement als treballs sobre accessibilitat i discapacitat dels alumnes d'educació secundària. Iglesias explica que la idea va sorgir de la necessitat de pensar en el treball de recerca de final de batxillerat. "Un dia que estava a la platja, em va perdre la PSP i vaig pensar en desenvolupar una aplicació per trobar objectes. Després em vaig adonar que el podia dissenyar per a les persones".
L'aplicació 'Dónde estás?', De la qual ja s'han realitzat 150 descàrregues, també està pensada per a persones que necessiten orientar-se. Abans de dissenyar, Iglesias es va posar en contacte amb la Creu Roja de Lleida i una associació de malalts d'Alzheimer per conèixer les necessitats d'aquests col.lectius. A diferència d'altres sistemes de localització, com les polseres, Iglesias recorda que "l'aplicació posseeix un sistema de seguretat, en el qual apareix una pregunta que actua com a filtre abans d'iniciar la recerca de la persona".
Un cop va tenir la idea, Javi Iglesias va trigar més de mig any a dissenyar l'aplicació. El lleidatà, que sempre ha estat amant de la tecnologia relacionada amb els telèfons mòbils, assegura que el localitzador funciona amb Google Maps i que el pas d'aplicació per trobar objectes a una per identificar persones ho va fer pensant en "aportar alguna cosa positiva i més útil a la societat ".

Font: http://www.lavanguardia.com/local/lleida/20121224/54358186042/joven-leridano-disena-aplicacion-android-localizar-personas-alzheimer.html

divendres, 28 de desembre del 2012

NADAL DIGITAL

Què passaria si la notícia del neixement de Jesús passes en el nostre món tecnològic. Si ho voleu veure en clau simpàtica obriu el vídeo... dura menys de 3 minuts i val la pena. Ja ho veieu la tecnologia arriba a les escoles, a les cases i a tots els racons de món.

PRESENTACIONS CLARES

Des del bloc PQS (Para Que Sepan) ens conviden a compartir unes clares pautes per la realització de presentacions. 



dijous, 27 de desembre del 2012

POEMA DE TERESA DE CALCUTA


Aquesta és una adaptació del famós poema de la Mare Teresa de Calcuta. Imaginem-nos per un moment que Teresa de Calcuta vingués a passar un temps a l’escola, segurament ens hagués demanat una atenció especial pels alumnes amb més necessitats. 

He conservat el text original (negreta) i amb tota la humilitat he afegit apreciacions per parlar de l’escola que volem.

El dia més bonic: Avui que estem a l’ecola compartint la nostra vida amb companys, companyes, alumnes i famílies.
La cosa més fàcil: Equivocar-nos, per això hem de fer equip perquè entre tots serà més complicat que ens passi però perquè si passa siguem capaços de perdonar-nos i tornar a començar.

El més gran obstacle: La Por. Hem de ser agosarats educativament, sempre amb els valors per davant i vetllant per fer una bona atenció a la diversitat del nostre alumnat.
L'arrel de tots els mals: L'egoisme que veiem en persones del nostre voltant. Per això hem de fomentar el treball en equip en tota la gestió del centre i també entre els nostres alumnes.
El pitjor error: La guerra. Lluitarem  per ensenyar als nostres alumnes a conviure de la millor manera possible i ho farem a les tutories i també en el nostre dia a dia.
La distracció més bella. El treball. Hem de fomentar el gust per buscar la qualitat educativa en el nostre centre amb bona formació, amb propostes constructives, amb la difusió de bones pràctiques, ...
La pitjor derrota: el desànim. Des de la nostra responsabilitat hem de regar als nostres alumnes perquè no caiguin en el desànim.
Els millors professors .Els nens. Si fem la nostra tasca pensant que els alumnes en són l’epicentre tot anirà bé. Els hem de deixar participar, hem de cedir-los més confiança, ens hem de deixar sorprendre per ells perquè tenen molt a dir i perquè són part de la nostra comunitat.
La primera necessitat .Comunicar-se. Com a educadors som model en aquest sentit i la nostra comunicació ha de ser propera i clara.
El pitjor sentiment: La rancúnia , que mai floreixi en les persones i menys en la nostra escola. Si alguna vegada algú de nosaltres es sent malament per una decisió ho ha de compartir, podem estar en desacord per diferents motius però sempre cuidant molt el respecte personal.
La persona més perillosa. El mentider. Ensenyem des de ben petits als nostres alumnes el valor de la sinceritat.
La ruta més ràpida: El camí veritable que seguirem si sabem ser naturals i ens sabem guiar pels bons valors.
La major satisfacció: El deure complert.  En això tenim experiència, juntes, notes, informes, cursets de formació, material didàctic,...
El millor remei: L'optimisme. Que mai falti el bon humor i la simpatia entre nosaltres, alegra la vida.
Les persones més necessàries: Els pares. Han estat els nostres primers mestres, sempre els portarem  al cor. Nosaltres a l’escola també fem de pares i mares.
El més imprescindible: La llar. La nostra llar també és l’escola, cuidem els de casa nostra i cuidem el caliu a la nostra segona llar.
El millor regal: El perdó. Quan ens equivoquem, quan s’equivoquin companys... ajudem-nos del perdó, és us gran acte de renovació personal.
El sentiment que més et bloqueja. La tristesa. Estarà present entre nosaltres, això és inevitable... sempre hi ha moments de tristesa per pèrdues , per malalties,... deixem que faci el seu curs però després busquem la llum.
El que et fa més feliç: SER ÚTIL ALS ALTRES. Nosaltres com a educadors i amb la responsabilitat que tenim hem estat i seguirem tenint la santa responsabilitat de ser útils... seguim amb aquesta actitud de servei i farem la casa molt gran.
La força més potent del món: LA FE. La fe és la més gran de les confiances, ens ajuda a transcendir tots els nostres valors. Deixem-nos guiar per la fe més natural, la integradora,la de l’amor incondicional,  la de Jesús, Maria, Casaldàliga, Teresa de Calcuta, germà Maine,...
La sensació més agradable .LA PAU. Perquè és la plenitud de la convivència perquè la Pau és el país de la gent que estima, fem de l’escola un lloc de molta Pau.
La més bella de totes les coses. L’AMOR perquè és el millor que podem oferir com a persones, estimem-nos en fraternitat .Fem-ho avui, fem-ho ara, fem-ho durant tot el curs treballant plegats, unint forces, escoltant als nostres companys i companyes i educant des de l’estima.

dijous, 20 de desembre del 2012

RECEPTA DE NADAL

Us desitjo un Nadal ben tranquil, amb molta pau, gaudint de la vostra família, amb compres sostenibles, amb bones sobretaules i buscant de nou la màgia natural de Jesus en els nostres infants.                                                             Aprofito per oferir-vos una bona recepta per aquestes festes.         

Ingredients:
1kg de records infantils
2 tasses de rialles
2’5 kg d’esperança
100g de tendresa
5 llaunes de petons & abraçades
40 paquets d’alegria
1 pessic de bogeria
8kg d’amor
5kg de paciència

Preparació:
Netegem bé els records, els traiem les parts que no serveixen, i afegim les tasses de rialles fins que la pasta quedi suau i dolça. Després afegim els 2’5 kg  d’esperança i deixem que reposi fins que dobli el seu volum. Rentem amb aigua fresca els paquets d’alegria i ho reservem per afegir al final. Ratllem la paciència i la barregem amb el pessic de bogeria i la tendresa. Dividim en parts iguals tot l’amor i el cobrim amb tota la barreja anterior.
Ara només queda posar-ho en una gran safata al forn del teu cor. Per últim gaudeix d’aquest àpat amb tota la teva família.

Consell final:
Vols que la recepta et duri per sempre?
Afegeix a la recepta 2 cullerades de comprensió i 300g de comunicació.

Bon profit i bon Nadal en família!!!


 

dimarts, 18 de desembre del 2012

DINS TEU


Mireu quina joia emocional he trobat al bloc: http://dinsteu.blogspot.com/

Quan sento el nus a l’estómac m’estiro a terra i obro les meves capsetes de colors. Obro la capsa vermella i deixo que saltin a terra totes les emocions que hi guardo: ira, enuig, fúria, còlera, irritació, frustració, por, impotència, ràbia, fàstic, vergonya... Obro la capsa negra i en surten, apagades, la soledat, la tristesa, la desesperança, l’abandonament, la pena, l’angoixa, l’aflicció... Obro la capsa verda i trobo, ufanoses, l’esperança, la fe, la il·lusió, la curiositat, el consol, la confiança, la compassió... Obro la capsa groga i en surten les paraules brillants com el sol: amistat, amor, tendresa, alegria, felicitat... Obro la capsa blava i, sense fer soroll, es despleguen la humilitat, la gratitud, la serenitat, la calma, la pau...
 
Hi jugo, deixo que es barregin, les agrupo, les ordeno, les miro i les remiro. Després decideixo quines em vull quedar.

Avui he escollit tres paraules: verd-confiançagroc-amor blau-calma. Les altres les he tornades a les seves capses.

Per cert... El nus s’ha esfumat.

“La vida viene a cuento” Soler& Conangla

dissabte, 15 de desembre del 2012

AUTO-ENTREVISTA


A la web   sintetia.com  vaig llegir una interessant entrevista a Guy Kawasaki amic i col·laborador de Steve Jobs a Apple. Aquest emprenedor i assessor d’empreses participa en una interessant entrevista, us oferim una part d’aquesta per pensar i relacionar-la amb el nostre context educatiu.

Posa't en la pell d'algú que vol progressar en la seva carrera laboral. Podries completar les següents frases? Quins aspectes de la seva personalitat hauria de cuidar?

Hauria seguir estudiant ... tot allò que et entusiasmi.
He d'anar a esdeveniments ... que ampliïn la teva perspectiva de les coses.
He de llegir a autors ... que desafien l'estatus quo.
He d'utilitzar Internet ... de nou per ampliar la teva perspectiva!

Respecte a les qualitats personals, la simpatia, la confiança que transmets i la qualitat del teu treball són els tres pilars necessaris per transformar la realitat i el món que t'envolta.

La reflexió pot girar al voltant de fer-nos a nosaltres mateixos aquestes preguntes, pot ser un interessant exercici d'autoentrevista per mantenir el rumb.

dimarts, 11 de desembre del 2012

MILLOR EDUCACIÓ = MILLOR SOCIETAT

L'Encarni ens envia aquest vídeo d'en Xavier Melgarejo, un reconegut psicòleg i doctor en Pedagogia entrevistat al programa de TV3 Singulars.
Xavier Melgarejo, expert en el sistema educatiu de Finlàndia, ens diu que l'estat espanyol té una concepció de model educatiu que no és moderna ni és europea. No s'ha apostat mai per l'educació.  A Espanya, els canvis constants de model educatiu acaben trencant el sistema, que s'aguanta gràcies a la feina dels mestres.


dissabte, 8 de desembre del 2012

La LOMCE segons TONUCCI

La Mostse ens envia aquest vídeo magistral de Francesco Tonucci. Parla d'educació en majúscules i desmunta pas a pas i amb molt sentit comú la nova llei educativa que proposa l'estat espanyol. Són 10 minuts de pura lucidesa i saviesa educativa.


dimarts, 4 de desembre del 2012

ESCOLA EN CATALÀ: ara i sempre!


L'Oriol Franch des de Barcelona ha proposat una iniciativa de suport a l'escola en català. La seva proposta demana signatures digitals perquè el govern espanyol reconsideri aspectes de la nova llei educativa (LOMCE). Al final del correu teniu l'enllaç per donar suport a l'iniciativa però abans de fer-ho llegiu els arguments que ens exposa l'Oriol.

DEFENSEM LA NOSTRA LLENGUA
L'esborrany de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE, en les seves sigles en castellà), planteja el seu atac a la immersió lingüística en català de quatre maneres:

1. Divideix les matèries a primària en troncals, específiques i d'especialitat. Les primeres han d'ocupar un mínim del 50% de l'horari lectiu, les segones com a màxim el 50% de l'horari i les terceres no tenen assignat un temps mínim. És en aquest tercer bloc, amb menys hores, on la llei situa les llengües cooficials, per darrera en importància al currículum de la llengua castellana i la primera llengua estrangera (troncals) però també de la segona llengua estrangera que és "específica".

2. A l'ESO, també divideix les assignatures en troncals, específiques i d'especialitat, deixant el català en el tercer bloc. Això vol dir que per obtenir el títol d'ESO no caldrà examinar-se de català, ja que només es requereix examinar-se d'una assignatura d'especialitat i els alumnes podran escollir entre el català o qualsevol altra.

3. Una disposició addicional de la llei estableix que les dues llengües cooficials han de estar "equilibrades en el nombre d'hores lectives" a l'escola, tot i que reserva per les administracions educatives autonòmiques poden determinar aquesta proporció mentre es mantinguin condicions de "normalització lingüística".

4. Mentre la Generalitat no determini aquesta proporció "els pares podran determinar la llengua vehicular" en què volen escolaritzar els seus fills i podran fins i tot fer-ho en un centre privat i la matrícula l'haurà de pagar l'administració.

Demanem ara al ministre Wert que reconsideri aquest esborrany. Per això us proposem fer la vostra signatura digital en favor de l'escola en català. Podeu anar a:

dissabte, 1 de desembre del 2012

REVOLUCIÓ TONUCCI

La periodista Thaïs Gutiérrez ens presenta aquesta entrevista al pedagog Francesco Tonucci feta al diari ARA. També us adjuntem un vídeo del mateix Tonucci que resulta ser un gran il·lustrador.



Francesco Tonucci: "Els mestres d'infantil haurien de cobrar més que els d'universitat"
Francesco Tonucci (Itàlia, 1941) creu que hem d'aprendre a escoltar els nens i les nenes i construir una escola que ensenyi a viure i que sigui útil per formar persones més felices. Per això, diu, cal fer una revolució educativa
Fa 50 anys que es dedica a l'educació i explica, sense sorprendre's, que encara aprèn coses. És assessor en matèria educativa del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i ha passat per la ciutat per fer una conferència al Museu Blau.
Com ha de ser una bona escola?
Per ser bona ha de ser per a tothom, i actualment l'escola és obligatòria però no és per a tothom. Després de les guerres mundials i de la dictadura espanyola les democràcies van aconseguir un gran èxit garantint l'educació a tots els ciutadans. Tots els nens i les nenes espanyols i italians van a escola avui, i això és un gran resultat. Però l'escola que avui oferim a tots segueix sent per a pocs.
Per què?
La revolució ha estat només formal. Seguim ensenyant els mateixos continguts a nens a qui no han llegit mai a casa, que veuen hores i hores de televisió... L'escola hauria de fer-se càrrec de les bases culturals, abans de pensar en les disciplines. Hem de construir aquestes bases, perquè sense tenir-les els nens no entendran res. El fracàs escolar és una conseqüència d'això, d'una escola que no és per a ells.
Com es construeixen les bases?
Primer de tot pensant com està feta l'escola. És un lloc on tot just entrar-hi caldria començar a pensar, a escoltar, a rebre inputs com la música, per exemple. I hi hauria d'haver experiències que ara falten, com per exemple la lectura. Jo sóc molt partidari de llegir en veu alta. No podem esperar que els nens comencin a llegir si no tenen una experiència d'escoltar. L'escola hauria de transmetre als nens el plaer de la lectura. I si llegeixen aprendran i comprendran moltes coses.
Actualment els índexs de lectura no paren de caure.
Perquè es proposa la lectura de la pitjor manera possible, que és desxifrar lletres, i en canvi se'ls hauria d'oferir l'experiència d'escoltar.
Per tant, el rol del mestre hauria de ser diferent de com és ara.
Sí. S'ha de canviar la manera de rebre els alumnes, i amb això vull dir que els mestres, normalment, volen que els alumnes els escoltin. La proposta alternativa és que el mestre adopti una actitud d'escoltar els alumnes, que els materials de treball a l'escola siguin el que els alumnes portin amb ells, el seu bagatge vital i cultural. El nostre sistema educatiu funciona pensant en el nen petit com un ésser que no sap res i a partir dels sis anys es col·loquen els aprenentatges importants que van arribant a mesura que els nens es fan grans. Els mestres també funcionen així: els mestres d'infantil compten menys, treballen més i cobren menys; això correspon a una idea antiga i falsa del desenvolupament dels nens. Els mestres d'infantil haurien de cobrar més que els d'universitat.
Cal tractar més bé els mestres.
Els nostres polítics no saben res de ciència i no tenen en compte que el desenvolupament cerebral més important es dóna quan els nens són petits. Els mestres de primària són els que estan fent la feina més important i alhora és la que té més riscos, perquè els danys poden ser molt greus.
¿L'educació infantil és la més important de totes?
Sí, ho diu la ciència. En el moment del naixement i en els primers anys de vida és quan els nens aprenen les coses més importants. I això trastorna totalment la relació que tenim amb els nens a l'escola. Si els veiem com éssers buits els veiem com éssers iguals, i no ho són. Però si creiem que els nens són éssers que saben coses ens qüestionarem si podem aprofitar tota aquesta riquesa i posar-la en moviment perquè l'aprenentatge no sigui passar del desconegut al conegut, sinó un passatge del que sabem al que sabem millor, aprofundint en les coses.
¿Tot això es pot aplicar en aules amb més nens, que és cap on anem?
Les aules haurien de desaparèixer, són una estructura artificial. L'escola no hauria de tenir aules, sinó tallers i laboratoris, i els nens s'haurien de moure i passar d'un lloc a un altre en funció dels seus interessos. Podria haver-hi un espai per a la ciència, un per a la lectura, un per a la música, un per a l'art. El tema del nombre de nens és un problema, és cert. Però és més complicat tenir un nombre baix d'alumnes de la mateixa edat que no pas un nombre alt d'alumnes de totes les edats. Aquest tema és clau. És necessari barrejar-los, perquè a la vida la gent està barrejada per edats. El grup és útil i interessant si és variat.
Quins dèficits tenim els adults educats en aquest sistema que no tindríem si haguéssim estat educats d'acord amb aquesta proposta?
El gran dèficit és que hem hagut d'aprendre-ho tot després de l'escola, gairebé res del que vam aprendre allà va resultar útil per viure. Cada un de nosaltres té un àmbit potencial d'excel·lència. I el paper de l'educació hauria de ser buscar-lo, identificar-lo, ajudar la persona a reconèixer-lo i valorar-lo, desenvolupar-lo tant com sigui possible. Així les persones estarien satisfetes i serien felices, i això és el que hauria de ser l'objectiu de tots els nostres projectes de vida. Així també es més fàcil trobar feina, i en aquests moments és molt important, perquè per als millors hi ha feina.