"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dissabte, 6 d’octubre del 2012

PEDAGOGIA TÒXICA


Fernando Trujillo és un mestre i bloguer que des de educacontic ens convida a reflexionar sobre aspectes educatius i tecnològics. Us convidem a llegir aquest interessant article del seu bloc. Diu així:

Hi ha una pedagogia que cau a la terra i fructifica. Com la bona llavor, presa de la terra, de l'aigua i del sol l'aliment i creix fins a esdevenir un robust arbre sota les branques ens aixopluguem i creixem: és una pedagogia orgànica. No obstant això, hi ha una altra pedagogia que enverina la terra i els fruits no tenen gust ni són sans per a l'ésser humà: és la pedagogia tòxica i les seves arrels s'estenen per totes les matèries i àmbits del sistema educatiu.

Maria Acaso descriu en el seu llibre L'educació artística no són manualitats (2009, Els Llibres de la Cataracta) la pedagogia tòxica. Segons Maria Acaso la pedagogia tòxica "té com a objectiu fonamental el que mai arribem a estar educats" perquè aquesta és una "metodologia educativa que sembla que educa però que, en realitat, deseduca, que sembla que ens fa lliures, però només ens fa lliures per comprar, que sembla que és beneficiosa, però resulta letal per al coneixement crític ".

En el terreny pràctic la pedagogia tòxica es caracteritza per ser "un model educatiu que té com a objectius:

a) que els estudiants formin seu cos de coneixements a través del coneixement importat

b) que siguin incapaços de generar coneixement propi."

 
Per això la pedagogia tòxica es recolza en els següents punts bàsics:

■ "Els continguts d'ensenyament se seleccionen sense tenir en compte els interessos dels estudiants ... És un contingut desvitalitzat".
■ "La clau metodològica de la Pedagogia Tòxica són les metodologies monològiques on no interessa la participació de l'estudiant".
■ "Els processos d'avaluació es converteixen en el veritable eix central del model en utilitzar les qualificacions com a arma mitjançant la qual es reprodueix un clima angoixant que fomenta la competitivitat per l'únic objectiu que li interessa a l'estudiant: la qualificació màxima. Tot això crea una alta competitivitat que relega la majoria i fa sobresortir a una minoria. "
A més, "l'avaluació només es dirigeix ​​en una direcció. El fracàs educatiu només correspon al participant, mai al professor. Els processos d'avaluació són sumatius i de resultats, mai continus i del procés".

Aquests procediments metodològics són assumits de manera tàcita doncs, com afirma Maria Acaso, "la característica més notable de la Pedagogia Tòxica és que opera de manera vetllada, amagada, que està amagada." És més, un dels grans èxits de la pedagogia tòxica és que aconsegueix que no ens qüestionem el sistema i que ho acceptem sense reflexió."
Com es pregunta Maria al començament del llibre, "com pot ser que la majoria dels professors ensenyin de la mateixa manera amb la qual han estat ensenyats tot i que literalment avorreixin d'aquest sistema?"

Finalment, l'assoliment fonamental de la Pedagogia Tòxica és la deseducació. En el llibre del mateix nom (La (des) educació, Crítica, 2001), Noam Chomsky i Donaldo Macedo dialoguen sobre educació, democràcia, els mercats i altres assumptes de similar importància.
En aquest diàleg, Chomsky diu a Donaldo Macedo (pg. 29) que els estudiants
■ "no s'han de veure com un simple auditori, sinó com a element integrant de la comunitat amb preocupacions compartides, en què un espera poder participar constructivament. És a dir, no hem de parlar a, sinó parlar amb. Això és ja instintiu en els bons mestres, i ho hauria de ser en qualsevol escriptor o intel · lectual. Els estudiants no aprenen per una mera transferència de coneixements, que es engoleixi amb l'aprenentatge memorístic i després es vomiti. L'aprenentatge veritable, en efecte, té a veure amb descobrir la veritat, no
amb la imposició d'una veritat oficial ".

Maria Acaso (2009: 44), per acabar, ho exposa en termes similars:
■ "La consolidació de la Pedagogia Tòxica comporta l'auge d'una pedagogia de la repetició, on els destinataris dels processos educatius repeteixen els coneixements que els són transmesos sense reflexionar-hi, sense repensar, sense deconstruir, sense criticar, sense pensar".



Font: http://www.educacontic.es/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada