"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dimarts, 31 de juliol del 2012

ENTORNS INNOVADORS D'APRENENTATGE

La nostra companya Irene ens convida a  consultar el vídeo-resum i la síntesi d'idees del debat d’educació amb David Istance sobre la creació d'entorns innovadors per millorar l'aprenentatge. Podeu visualitzar el vídeo a:

dilluns, 30 de juliol del 2012

NASCUTS PER APRENDRE

Aquest vídeo proposa reflexionar al voltant de l'escola i del paper del professorat per crear espais d'aprenentatge que desvetllin l'autèntica curiositat dels nostres alumnes. Espais que potenciïn la iniciativa, fomentin habilitats pràctiques i  despertin la creativitat. Podeu veure el vídeo a:

divendres, 27 de juliol del 2012

EL VALOR EDUCATIU DELS CONTES

A l'espai web de l'xtec he trobat aquest interessant article del Miquel Àvila. Diu així:

L'objectiu del conte és, sobretot, fer gaudir el que l'escolta. Els avantatges que reporta el conte són diversos. Crea una atmosfera relaxada en classe i propicia una relació de confiança entre el mestre i l'alumne, que repercutirà favorablement en l'àmbit escolar. A més, treballant els contes a classe i oferint als nens la possibilitat de contar-los, es fomenta la capacitat d'expressió, d'organització d'idees, la modulació de la veu, la pèrdua de la por de parlar en públic...

Quins contes contar?
Per a nens de sis anys: històries rimades, versificades, com també relats d'història natural amb animals molt personificats, o contes de fades.
Per a nens de sis a vuit anys: llegendes locals, faules, contes burlescos i de fades, a més de relats d'història natural.
Per als més grans: folkore, faules, mites i al·legories, així com relats humorístics i verdaders.
Alguns contes de fades més fàcils i accessibles per a un públic jove, encara que adaptats i abreujats, són els de Perrault, Andersen i Grimm. Cal dir que, de vegades, els contes tenen diverses trames que s'entrellacen. Per això, és interessant buscar únicament el fil conductor del conte. Pel que fa al llenguatge, aquest ha de ser senzill però imaginatiu.

Com contar un conte?
En primer lloc, el narrador ha d'haver assimilat el relat, ha de vibrar-hi. És necessari saber-se bé el relat a fi d'evitar la frase vacil·lant o l'omissió d'un nom o d'un incident. També cal que els infants vegen el rostre del mestre. Pel que fa al relat, ha de reunir una sèrie de característiques:
Senzillesa de forma i expressió, desenvolupament lògic de la història. L'oient ha d'imaginar-se les escenes, crear el seu propi món. Tranquil·litat. Donar a cada episodi l'extensió que requereix. No torbar-se si alguna cosa s'ha oblidat, saber sobreposar-se als errors sobre la marxa. Fer pressentir la broma, amb canvis d'expressió en la veu o en el rostre i, sobretot, deixar assaborir-la. Entusiasmar-se amb el conte, la qual cosa provoca un vertader interès en els oients. Per que fa a l'elocució, cal evitar parlar afectadament, com també alçar massa la veu. És preferible una veu tranquil·la i persuasiva.

Font: Adaptació de Miquel Àvila de l'article publicat a la revista CLIJ, Núm.35.

dimarts, 24 de juliol del 2012

LLETRES ESCOLARS AMB PAUTA

Us deixo aquest enllaç perquè pugueu baixar-vos diferents tipus de lletres escolars. Espero que sigui de la vostra utilitat. 
Només una recomanació, fem que l'acte d'escriure sigui el màxim de significatiu possible, podem escriure per molts motius però no caiguem en l'abús de la mecànica sense cap sentit comprensiu.

Que escriure sigui un bon recurs per aprendre!


Podeu anar a:


CARPETA DE LLETRES



dilluns, 16 de juliol del 2012

RHIGOS PRIMARY SCHOOL



La Sarah i la Depps, dues mestres galeses, ens han obert les portes de la seva escola a Rhigos (País de Gales) i hem vist com s’organitzen en el seu dia a dia. Es tracta d’una escola unitària de tan sols 60 alumnes de primària i que molts d’ells comparteixen aules tot i cursar diferents cursos. En la seva gestió això no és un problema, ho viuen com una riquesa.





Us deixem dues fotos per allò que les imatges parlen per si soles. La primera és d’un mural sobre els valors que hi ha a cada classe, per ells és important estar alegres, fer un bon treball d’equip, ser creatius, respectar als companys i companyes,…



I una segona foto d’un racó que hi ha en una aula, és el racó de l’agència de viatges. Un lloc per aprendre geografia d’una manera diferent i molt significativa.

dissabte, 14 de juliol del 2012

7 HÀBITS PER SER MÉS EFECTIUS

Aquest vídeo que presentem és de Stephen R. Covey un important assessor d'organitzacions i empreses que ha estudiat els aspectes bàsics per ser més efectius en el nostre dia a dia. No parla únicament de feina, parla de relacions i de viure de manera sostenible.
Covey ho resumeix en 7 hàbits, el vídeo és veu antic i el missatge tampoc és nou però la visió és actual, és pràctica, fa reflexionar i és aplicable al món educatiu. Podeu anar a:

Els 7 hàbits bàsics per ser més efectius

O el podeu veure directament a:

dimarts, 10 de juliol del 2012

SUBMERGEIX-TE EN LA LECTURA

El nostre company i mestre Francesc ens convida a visualitzar aquest vídeo. Dura 5 minutets, és un curt animat i la veritat és que convida d'una manera molt creativa a entrar dins d'un llibre, a submergir-nos en la lectura. L'estiu n'és una bona oportunitat... animeu-vos!

Much Better Now from Salon Alpin on Vimeo.

diumenge, 8 de juliol del 2012

REVISEM LA COMPRENSIÓ DE TEXTOS

El passat 5 de maig  la professora Liliana Tolchinsky va fer una interessant xerrada sobre la importància de revisar i millorar les activitats de comprensió lectora. Ho va fer en el marc de la jornada de llengua organitzada per l'ICE de la UdL. La seva aportació en qualitat de pedagoga i educadora va girar al voltant d'aspectes essencials en la comprensió lectora i ens va deixar reflexions  i propostes interessants:


Hi ha excedents de textos narratius a l'escola... podem aproximar als nostres alumnes a altres tipologies textuals presents en la vida quotidiana?

S'ha de recuperar la importància d'escoltar, escoltar i comprendre és molt important encara que estiguem envoltats per un món visual.

Treballem suficientment els textos escrits, preparem bé l'activitat de comprensió?

En estudis realitzats a Espanya i Catalunya es posa de manifest que el 75% de les activitats de lectura són per buscar informació literal del text.

També es pot llegir per fer un debat, per discutir un tema apassionant o actual a l'aula. O per ampliar informació.

Es fan més activitats de lectura per avaluar que per ensenyar estratègies de millora de la comprensió.

Planteja 4 principis bàsics per fomentar la bona comprensió:
  1. Contingut: la meta és entendre, no contestar un exercici. L'activitat ha de servir per aprendre, per relacionar, per recollir bones estratègies d'aprenentatge.
  2. Opcionalitat: des de les escoles hem de donar més opcionalitat en les activitats de lectura. És clau per fer-la propera, per posar-la a les seves vides.
  3. Abundància: a les aules han de tenir a l'abast moltes tipologies de lectures (revistes, còmics, llibres, premsa, llibres especialitzats, ...).
  4. Interacció: hem d'ensenyar a inferir, a interpretar bé un text i a relacionar idees que surten en el text amb el que sabem.
Propostes:
  • Racó de premsa a les aules.
  • Jocs de lectura cooperativa per compartir habilitats de lectura (formular preguntes, interpretar, fer resums, buscar definicions, fer hipòtesis,...).

divendres, 6 de juliol del 2012

CURRÍCULUM ORIGINAL

Al diari ARA s'ha publicat la notícia d'una professora de ciències de secundària que estava a l'atur i que va idear una manera ben original per fer arribar el seu currículum a les escoles.
Us convido a mirar-lo... és una obra d'art visual i conceptual. Segons diu el mateix diari ja li han començat a arribar ofertes per treballar, si voleu saber el motiu només heu de mirar el vídeo.

dijous, 5 de juliol del 2012

LES CREENCES


Som el què creiem ser?

Les creences es basen en opinions (judicis) que nosaltres prenem com la veritat irrefutable (afirmacions).

•Nosaltres funcionem en base a les creences i judicis.

•La majoria de creences que tenim són potenciadores, però en podem tenir un 10% de limitants.

•Les creences potenciadores obren possibilitats, i les limitants tanquen possibilitats.


Exercici de creences:


-Pensa i escriu 5 creences limitants en la teva vida personal i 5 en la teva feina.

-Pensa i escriu 5 creences potenciadores, que poden servir-te per a treure el millor de tu, i puguin ajudar-te a aconseguir els teus objectius.


Font: Ruben Rosell Bertran  coachingipnllleida@gmail.com

diumenge, 1 de juliol del 2012

EDUCACIÓ LENTA I DE QUALITAT

Cites i reflexions sobre l’educació lenta


Ens diu Zavalloni: "En una societat basada en l'èxit, el benefici i el guanyar, hem reflexionat sobre la importància i el valor pedagògic de "perdre"? Perdre el temps, perdre una partida, perdre un tren, perdre un objecte, perdre una cita, perdre algú, perdre i prou...perdre!"


Podem donar una part de la culpa del fracàs escolar a la nostra obsessió amb l'educació precoç, amb l'èmfasi en la pressió per saturar d'aprenentatges acadèmics cada cop més d'hora i més ràpid." Carl Honoré

"L'educació lenta i el retorn a la veritable qualitat dels aprenentatges i de l'educació són dos aspectes íntimament lligats". Joan Domènech

"Crec que els bons mestres, sigui quin sigui el sistema amb el qual ensenyen, intenten respectar el ritme de cada alumne. Qualsevol que hagi estat en una classe sap que aquesta és precisament la manera natural d'ensenyar". Carl Honoré


"Els plantejaments de l'educació lenta, més respectusos amb els ritmes d'aprenentatge dels nens i infants, han de portar grans beneficis, tant a tot aquell alumnat que ha vist castigada la seva lentitud, com a tots els alumnes que, per les seves capacitats, tenen èxit en l'actualitat". Joan Domènech



"En la nostra cultura, la paraula lent és una paraula bruta, és sinònim de mandrós, avorrit, ineficient, no modern. Però la bona notícia és que el moviment Slow està aconseguint trencar amb aquest tabú". Carl Honoré


"Si l'educació lenta ha de comportar una millor educació, també vol dir que els infants i joves que puguin gaudir d'aquesta educació millor, també es convertiran en ciutadans més coneixedors de la societat i també més crítics". Joan Domènech