"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dilluns, 31 de desembre del 2012

2 ACCIONS EXEMPLARS

Per acabar bé el 2012 i començar millor el 2013 us proposo la lectura d'aquestes dues notícies, tant de bo el proper any ens porti moltes notícies on el sentit comú i els valors passin per davant dels interesos econòmics i individuals.

NOTÍCIA 1
La notícia és del diari El País i la volia compartir pel valor exemplar de l'acció. La notícia diu així:

Fa un parell de setmanes, el 2 de desembre, Iván Fernández Anaya, atleta vitorià de 24 anys, es va negar a guanyar el cros de Burlada, a Navarra. "No mereixia guanyar. Vaig fer el que havia de fer ", diu Fernández Anaya, qui, quan anava segon, bastant distanciat del primer, en l'última recta de la cursa, va observar com el segur guanyador, el kenyà Abel Mutai (un molt bon atleta: medallista de bronze en els 3.000 metres obstacles dels Jocs de Londres) s'equivocava de línia de meta i es parava una desena de metres abans de la pancarta. Fernández Anaya va arribar amb rapidesa, però en comptes d'aprofitar la situació per accelerar i guanyar, es va quedar a la seva esquena i amb gestos i gairebé empenyent el va portar fins a la meta, deixant-li passar per davant. "Ell era el just vencedor. Em treia una distància que ja no podia haver superat si no s'equivoca. Des que vaig veure que es parava sabia que no anava a passar".

Font: http://deportes.elpais.com/deportes/2012/12/14/actualidad/1355506756_770952.html

NOTÍCIA 2
Es tracta d'una notícia que ha sortit al diari La Vanguàrdia. Un exalumne del Col·legi Maristes Montserrat que actualment estudia enginyeria industrial ha creat una aplicació de mòbil que ajuda a les persones que pateixen Alzheimer. L'article diu :


Una aplicació per a mòbils amb sistema operatiu Android i que facilita a les persones amb Alzheimer contactar amb el seu cuidador i demanar ajuda. Amb aquesta innovadora idea, el jove lleidatà Javi Iglesias va guanyar el premi Accés de Batxillerat que cada any concedeix la Fundació Salas en reconeixement als treballs sobre accessibilitat i discapacitat dels alumnes d'educació secundària. Iglesias explica que la idea va sorgir de la necessitat de pensar en el treball de recerca de final de batxillerat. "Un dia que estava a la platja, em va perdre la PSP i vaig pensar en desenvolupar una aplicació per trobar objectes. Després em vaig adonar que el podia dissenyar per a les persones".
L'aplicació 'Dónde estás?', De la qual ja s'han realitzat 150 descàrregues, també està pensada per a persones que necessiten orientar-se. Abans de dissenyar, Iglesias es va posar en contacte amb la Creu Roja de Lleida i una associació de malalts d'Alzheimer per conèixer les necessitats d'aquests col.lectius. A diferència d'altres sistemes de localització, com les polseres, Iglesias recorda que "l'aplicació posseeix un sistema de seguretat, en el qual apareix una pregunta que actua com a filtre abans d'iniciar la recerca de la persona".
Un cop va tenir la idea, Javi Iglesias va trigar més de mig any a dissenyar l'aplicació. El lleidatà, que sempre ha estat amant de la tecnologia relacionada amb els telèfons mòbils, assegura que el localitzador funciona amb Google Maps i que el pas d'aplicació per trobar objectes a una per identificar persones ho va fer pensant en "aportar alguna cosa positiva i més útil a la societat ".

Font: http://www.lavanguardia.com/local/lleida/20121224/54358186042/joven-leridano-disena-aplicacion-android-localizar-personas-alzheimer.html

divendres, 28 de desembre del 2012

NADAL DIGITAL

Què passaria si la notícia del neixement de Jesús passes en el nostre món tecnològic. Si ho voleu veure en clau simpàtica obriu el vídeo... dura menys de 3 minuts i val la pena. Ja ho veieu la tecnologia arriba a les escoles, a les cases i a tots els racons de món.

PRESENTACIONS CLARES

Des del bloc PQS (Para Que Sepan) ens conviden a compartir unes clares pautes per la realització de presentacions. 



dijous, 27 de desembre del 2012

POEMA DE TERESA DE CALCUTA


Aquesta és una adaptació del famós poema de la Mare Teresa de Calcuta. Imaginem-nos per un moment que Teresa de Calcuta vingués a passar un temps a l’escola, segurament ens hagués demanat una atenció especial pels alumnes amb més necessitats. 

He conservat el text original (negreta) i amb tota la humilitat he afegit apreciacions per parlar de l’escola que volem.

El dia més bonic: Avui que estem a l’ecola compartint la nostra vida amb companys, companyes, alumnes i famílies.
La cosa més fàcil: Equivocar-nos, per això hem de fer equip perquè entre tots serà més complicat que ens passi però perquè si passa siguem capaços de perdonar-nos i tornar a començar.

El més gran obstacle: La Por. Hem de ser agosarats educativament, sempre amb els valors per davant i vetllant per fer una bona atenció a la diversitat del nostre alumnat.
L'arrel de tots els mals: L'egoisme que veiem en persones del nostre voltant. Per això hem de fomentar el treball en equip en tota la gestió del centre i també entre els nostres alumnes.
El pitjor error: La guerra. Lluitarem  per ensenyar als nostres alumnes a conviure de la millor manera possible i ho farem a les tutories i també en el nostre dia a dia.
La distracció més bella. El treball. Hem de fomentar el gust per buscar la qualitat educativa en el nostre centre amb bona formació, amb propostes constructives, amb la difusió de bones pràctiques, ...
La pitjor derrota: el desànim. Des de la nostra responsabilitat hem de regar als nostres alumnes perquè no caiguin en el desànim.
Els millors professors .Els nens. Si fem la nostra tasca pensant que els alumnes en són l’epicentre tot anirà bé. Els hem de deixar participar, hem de cedir-los més confiança, ens hem de deixar sorprendre per ells perquè tenen molt a dir i perquè són part de la nostra comunitat.
La primera necessitat .Comunicar-se. Com a educadors som model en aquest sentit i la nostra comunicació ha de ser propera i clara.
El pitjor sentiment: La rancúnia , que mai floreixi en les persones i menys en la nostra escola. Si alguna vegada algú de nosaltres es sent malament per una decisió ho ha de compartir, podem estar en desacord per diferents motius però sempre cuidant molt el respecte personal.
La persona més perillosa. El mentider. Ensenyem des de ben petits als nostres alumnes el valor de la sinceritat.
La ruta més ràpida: El camí veritable que seguirem si sabem ser naturals i ens sabem guiar pels bons valors.
La major satisfacció: El deure complert.  En això tenim experiència, juntes, notes, informes, cursets de formació, material didàctic,...
El millor remei: L'optimisme. Que mai falti el bon humor i la simpatia entre nosaltres, alegra la vida.
Les persones més necessàries: Els pares. Han estat els nostres primers mestres, sempre els portarem  al cor. Nosaltres a l’escola també fem de pares i mares.
El més imprescindible: La llar. La nostra llar també és l’escola, cuidem els de casa nostra i cuidem el caliu a la nostra segona llar.
El millor regal: El perdó. Quan ens equivoquem, quan s’equivoquin companys... ajudem-nos del perdó, és us gran acte de renovació personal.
El sentiment que més et bloqueja. La tristesa. Estarà present entre nosaltres, això és inevitable... sempre hi ha moments de tristesa per pèrdues , per malalties,... deixem que faci el seu curs però després busquem la llum.
El que et fa més feliç: SER ÚTIL ALS ALTRES. Nosaltres com a educadors i amb la responsabilitat que tenim hem estat i seguirem tenint la santa responsabilitat de ser útils... seguim amb aquesta actitud de servei i farem la casa molt gran.
La força més potent del món: LA FE. La fe és la més gran de les confiances, ens ajuda a transcendir tots els nostres valors. Deixem-nos guiar per la fe més natural, la integradora,la de l’amor incondicional,  la de Jesús, Maria, Casaldàliga, Teresa de Calcuta, germà Maine,...
La sensació més agradable .LA PAU. Perquè és la plenitud de la convivència perquè la Pau és el país de la gent que estima, fem de l’escola un lloc de molta Pau.
La més bella de totes les coses. L’AMOR perquè és el millor que podem oferir com a persones, estimem-nos en fraternitat .Fem-ho avui, fem-ho ara, fem-ho durant tot el curs treballant plegats, unint forces, escoltant als nostres companys i companyes i educant des de l’estima.

dijous, 20 de desembre del 2012

RECEPTA DE NADAL

Us desitjo un Nadal ben tranquil, amb molta pau, gaudint de la vostra família, amb compres sostenibles, amb bones sobretaules i buscant de nou la màgia natural de Jesus en els nostres infants.                                                             Aprofito per oferir-vos una bona recepta per aquestes festes.         

Ingredients:
1kg de records infantils
2 tasses de rialles
2’5 kg d’esperança
100g de tendresa
5 llaunes de petons & abraçades
40 paquets d’alegria
1 pessic de bogeria
8kg d’amor
5kg de paciència

Preparació:
Netegem bé els records, els traiem les parts que no serveixen, i afegim les tasses de rialles fins que la pasta quedi suau i dolça. Després afegim els 2’5 kg  d’esperança i deixem que reposi fins que dobli el seu volum. Rentem amb aigua fresca els paquets d’alegria i ho reservem per afegir al final. Ratllem la paciència i la barregem amb el pessic de bogeria i la tendresa. Dividim en parts iguals tot l’amor i el cobrim amb tota la barreja anterior.
Ara només queda posar-ho en una gran safata al forn del teu cor. Per últim gaudeix d’aquest àpat amb tota la teva família.

Consell final:
Vols que la recepta et duri per sempre?
Afegeix a la recepta 2 cullerades de comprensió i 300g de comunicació.

Bon profit i bon Nadal en família!!!


 

dimarts, 18 de desembre del 2012

DINS TEU


Mireu quina joia emocional he trobat al bloc: http://dinsteu.blogspot.com/

Quan sento el nus a l’estómac m’estiro a terra i obro les meves capsetes de colors. Obro la capsa vermella i deixo que saltin a terra totes les emocions que hi guardo: ira, enuig, fúria, còlera, irritació, frustració, por, impotència, ràbia, fàstic, vergonya... Obro la capsa negra i en surten, apagades, la soledat, la tristesa, la desesperança, l’abandonament, la pena, l’angoixa, l’aflicció... Obro la capsa verda i trobo, ufanoses, l’esperança, la fe, la il·lusió, la curiositat, el consol, la confiança, la compassió... Obro la capsa groga i en surten les paraules brillants com el sol: amistat, amor, tendresa, alegria, felicitat... Obro la capsa blava i, sense fer soroll, es despleguen la humilitat, la gratitud, la serenitat, la calma, la pau...
 
Hi jugo, deixo que es barregin, les agrupo, les ordeno, les miro i les remiro. Després decideixo quines em vull quedar.

Avui he escollit tres paraules: verd-confiançagroc-amor blau-calma. Les altres les he tornades a les seves capses.

Per cert... El nus s’ha esfumat.

“La vida viene a cuento” Soler& Conangla

dissabte, 15 de desembre del 2012

AUTO-ENTREVISTA


A la web   sintetia.com  vaig llegir una interessant entrevista a Guy Kawasaki amic i col·laborador de Steve Jobs a Apple. Aquest emprenedor i assessor d’empreses participa en una interessant entrevista, us oferim una part d’aquesta per pensar i relacionar-la amb el nostre context educatiu.

Posa't en la pell d'algú que vol progressar en la seva carrera laboral. Podries completar les següents frases? Quins aspectes de la seva personalitat hauria de cuidar?

Hauria seguir estudiant ... tot allò que et entusiasmi.
He d'anar a esdeveniments ... que ampliïn la teva perspectiva de les coses.
He de llegir a autors ... que desafien l'estatus quo.
He d'utilitzar Internet ... de nou per ampliar la teva perspectiva!

Respecte a les qualitats personals, la simpatia, la confiança que transmets i la qualitat del teu treball són els tres pilars necessaris per transformar la realitat i el món que t'envolta.

La reflexió pot girar al voltant de fer-nos a nosaltres mateixos aquestes preguntes, pot ser un interessant exercici d'autoentrevista per mantenir el rumb.

dimarts, 11 de desembre del 2012

MILLOR EDUCACIÓ = MILLOR SOCIETAT

L'Encarni ens envia aquest vídeo d'en Xavier Melgarejo, un reconegut psicòleg i doctor en Pedagogia entrevistat al programa de TV3 Singulars.
Xavier Melgarejo, expert en el sistema educatiu de Finlàndia, ens diu que l'estat espanyol té una concepció de model educatiu que no és moderna ni és europea. No s'ha apostat mai per l'educació.  A Espanya, els canvis constants de model educatiu acaben trencant el sistema, que s'aguanta gràcies a la feina dels mestres.


dissabte, 8 de desembre del 2012

La LOMCE segons TONUCCI

La Mostse ens envia aquest vídeo magistral de Francesco Tonucci. Parla d'educació en majúscules i desmunta pas a pas i amb molt sentit comú la nova llei educativa que proposa l'estat espanyol. Són 10 minuts de pura lucidesa i saviesa educativa.


dimarts, 4 de desembre del 2012

ESCOLA EN CATALÀ: ara i sempre!


L'Oriol Franch des de Barcelona ha proposat una iniciativa de suport a l'escola en català. La seva proposta demana signatures digitals perquè el govern espanyol reconsideri aspectes de la nova llei educativa (LOMCE). Al final del correu teniu l'enllaç per donar suport a l'iniciativa però abans de fer-ho llegiu els arguments que ens exposa l'Oriol.

DEFENSEM LA NOSTRA LLENGUA
L'esborrany de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE, en les seves sigles en castellà), planteja el seu atac a la immersió lingüística en català de quatre maneres:

1. Divideix les matèries a primària en troncals, específiques i d'especialitat. Les primeres han d'ocupar un mínim del 50% de l'horari lectiu, les segones com a màxim el 50% de l'horari i les terceres no tenen assignat un temps mínim. És en aquest tercer bloc, amb menys hores, on la llei situa les llengües cooficials, per darrera en importància al currículum de la llengua castellana i la primera llengua estrangera (troncals) però també de la segona llengua estrangera que és "específica".

2. A l'ESO, també divideix les assignatures en troncals, específiques i d'especialitat, deixant el català en el tercer bloc. Això vol dir que per obtenir el títol d'ESO no caldrà examinar-se de català, ja que només es requereix examinar-se d'una assignatura d'especialitat i els alumnes podran escollir entre el català o qualsevol altra.

3. Una disposició addicional de la llei estableix que les dues llengües cooficials han de estar "equilibrades en el nombre d'hores lectives" a l'escola, tot i que reserva per les administracions educatives autonòmiques poden determinar aquesta proporció mentre es mantinguin condicions de "normalització lingüística".

4. Mentre la Generalitat no determini aquesta proporció "els pares podran determinar la llengua vehicular" en què volen escolaritzar els seus fills i podran fins i tot fer-ho en un centre privat i la matrícula l'haurà de pagar l'administració.

Demanem ara al ministre Wert que reconsideri aquest esborrany. Per això us proposem fer la vostra signatura digital en favor de l'escola en català. Podeu anar a:

dissabte, 1 de desembre del 2012

REVOLUCIÓ TONUCCI

La periodista Thaïs Gutiérrez ens presenta aquesta entrevista al pedagog Francesco Tonucci feta al diari ARA. També us adjuntem un vídeo del mateix Tonucci que resulta ser un gran il·lustrador.



Francesco Tonucci: "Els mestres d'infantil haurien de cobrar més que els d'universitat"
Francesco Tonucci (Itàlia, 1941) creu que hem d'aprendre a escoltar els nens i les nenes i construir una escola que ensenyi a viure i que sigui útil per formar persones més felices. Per això, diu, cal fer una revolució educativa
Fa 50 anys que es dedica a l'educació i explica, sense sorprendre's, que encara aprèn coses. És assessor en matèria educativa del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i ha passat per la ciutat per fer una conferència al Museu Blau.
Com ha de ser una bona escola?
Per ser bona ha de ser per a tothom, i actualment l'escola és obligatòria però no és per a tothom. Després de les guerres mundials i de la dictadura espanyola les democràcies van aconseguir un gran èxit garantint l'educació a tots els ciutadans. Tots els nens i les nenes espanyols i italians van a escola avui, i això és un gran resultat. Però l'escola que avui oferim a tots segueix sent per a pocs.
Per què?
La revolució ha estat només formal. Seguim ensenyant els mateixos continguts a nens a qui no han llegit mai a casa, que veuen hores i hores de televisió... L'escola hauria de fer-se càrrec de les bases culturals, abans de pensar en les disciplines. Hem de construir aquestes bases, perquè sense tenir-les els nens no entendran res. El fracàs escolar és una conseqüència d'això, d'una escola que no és per a ells.
Com es construeixen les bases?
Primer de tot pensant com està feta l'escola. És un lloc on tot just entrar-hi caldria començar a pensar, a escoltar, a rebre inputs com la música, per exemple. I hi hauria d'haver experiències que ara falten, com per exemple la lectura. Jo sóc molt partidari de llegir en veu alta. No podem esperar que els nens comencin a llegir si no tenen una experiència d'escoltar. L'escola hauria de transmetre als nens el plaer de la lectura. I si llegeixen aprendran i comprendran moltes coses.
Actualment els índexs de lectura no paren de caure.
Perquè es proposa la lectura de la pitjor manera possible, que és desxifrar lletres, i en canvi se'ls hauria d'oferir l'experiència d'escoltar.
Per tant, el rol del mestre hauria de ser diferent de com és ara.
Sí. S'ha de canviar la manera de rebre els alumnes, i amb això vull dir que els mestres, normalment, volen que els alumnes els escoltin. La proposta alternativa és que el mestre adopti una actitud d'escoltar els alumnes, que els materials de treball a l'escola siguin el que els alumnes portin amb ells, el seu bagatge vital i cultural. El nostre sistema educatiu funciona pensant en el nen petit com un ésser que no sap res i a partir dels sis anys es col·loquen els aprenentatges importants que van arribant a mesura que els nens es fan grans. Els mestres també funcionen així: els mestres d'infantil compten menys, treballen més i cobren menys; això correspon a una idea antiga i falsa del desenvolupament dels nens. Els mestres d'infantil haurien de cobrar més que els d'universitat.
Cal tractar més bé els mestres.
Els nostres polítics no saben res de ciència i no tenen en compte que el desenvolupament cerebral més important es dóna quan els nens són petits. Els mestres de primària són els que estan fent la feina més important i alhora és la que té més riscos, perquè els danys poden ser molt greus.
¿L'educació infantil és la més important de totes?
Sí, ho diu la ciència. En el moment del naixement i en els primers anys de vida és quan els nens aprenen les coses més importants. I això trastorna totalment la relació que tenim amb els nens a l'escola. Si els veiem com éssers buits els veiem com éssers iguals, i no ho són. Però si creiem que els nens són éssers que saben coses ens qüestionarem si podem aprofitar tota aquesta riquesa i posar-la en moviment perquè l'aprenentatge no sigui passar del desconegut al conegut, sinó un passatge del que sabem al que sabem millor, aprofundint en les coses.
¿Tot això es pot aplicar en aules amb més nens, que és cap on anem?
Les aules haurien de desaparèixer, són una estructura artificial. L'escola no hauria de tenir aules, sinó tallers i laboratoris, i els nens s'haurien de moure i passar d'un lloc a un altre en funció dels seus interessos. Podria haver-hi un espai per a la ciència, un per a la lectura, un per a la música, un per a l'art. El tema del nombre de nens és un problema, és cert. Però és més complicat tenir un nombre baix d'alumnes de la mateixa edat que no pas un nombre alt d'alumnes de totes les edats. Aquest tema és clau. És necessari barrejar-los, perquè a la vida la gent està barrejada per edats. El grup és útil i interessant si és variat.
Quins dèficits tenim els adults educats en aquest sistema que no tindríem si haguéssim estat educats d'acord amb aquesta proposta?
El gran dèficit és que hem hagut d'aprendre-ho tot després de l'escola, gairebé res del que vam aprendre allà va resultar útil per viure. Cada un de nosaltres té un àmbit potencial d'excel·lència. I el paper de l'educació hauria de ser buscar-lo, identificar-lo, ajudar la persona a reconèixer-lo i valorar-lo, desenvolupar-lo tant com sigui possible. Així les persones estarien satisfetes i serien felices, i això és el que hauria de ser l'objectiu de tots els nostres projectes de vida. Així també es més fàcil trobar feina, i en aquests moments és molt important, perquè per als millors hi ha feina.

dijous, 29 de novembre del 2012

DEMOCRÀCIA DIRECTA

Un company, el Marcel·lí, ens envia aquesta entrevista a Daniel Ordás un advocat suís amb arrels asturianes. Ens parla de la gestió de la democràcia a Suïssa.


Suïssa és l'exemple?
La democràcia directa a Suïssa, i com jo considero que s'hauria d'aplicar a Espanya, consisteix en dos elements: les iniciatives i els referèndums.

Iniciatives ciutadanes que es poden convertir en llei.
Si reculls prou signatures, el poble vota si vol o no vol aquesta llei, i a partir d'aquí entra en vigor com si l'hagués elaborat el Parlament.

... I si el Parlament fa una llei que no t'agrada, muntes un referèndum.
Sempre hi hauria un termini de tres mesos perquè el poble recollís firmes contra aquesta llei. Si són suficients es fa una votació popular, però el més important del referèndum no és el fet que es celebri.

És el fet que es podria celebrar.
El millor referèndum és el que mai té lloc, perquè aquesta espasa de Dàmocles fa que els partits polítics busquin un acord i una llei equilibrada per evitar que ningú se'ls rebot i els faci un referèndum.

Un país no pot estar tot el dia de referèndums.
Els parlaments suïssos tramiten centenars de lleis a l'any i només celebrem 20 o 30 referèndums anuals. Jo proposo concentrar les votacions populars en quatre caps de setmana. Però votar si s'ha de comprar avions caça o no, si cal pujar l'IVA o no ...

I creu que a Espanya la gent hagués votat a favor de la pujada de l'IVA?
Quan el poble considera que els béns comuns són seus, assumeix moltíssima més responsabilitat. De fet, a Suïssa hem pujat l'IVA per votació popular.

Doncs em sembla curiós.
A Espanya, el Govern ha pujat l'IVA un 3% sense explicar res i sense cap tipus de negociació amb els afectats ni amb l'oposició. A Suïssa discutim i negociem. Ningú volia pagar més impostos perquè caiguessin al sac trencat l'Estat. Al final el que va arribar a votació va ser si pujar l'IVA menys d'un 1% durant tres anys i només per tapar un forat de la Seguretat Social. A Espanya la majoria ho hauria acceptat.

Cert.
Aquí ho imposen, i l'únic que pot fer el ciutadà és donar la majoria absoluta als quatre anys després, i així va Espanya: donant batzegades des de fa trenta anys sense que els ciutadans tinguin la més mínima influència sobre la política real .

Doncs sí.
La democràcia directa és una altra manera de fer política, ni d'esquerres ni de dretes, no està ni a favor ni en contra de la pujada de l'IVA o els matrimonis gai, és una forma més participativa de fer política.

Llistes obertes, sí, però com?
A Suïssa, el ciutadà rep les paperetes de totes les llistes més una llista buida. I hi ha tres opcions: agafes la llista del partit que més t'agrada, la fiques al sobre i l'envies.

L'únic que podem fer aquí.
La segona opció és modificar la llista del partit que tries: ratllar els que no t'agraden, acumular els que t'agraden (a nivell cantonal pots donar fins a tres vots al mateix candidat, ia nivell nacional, dues), i pots introduir gent d'altres llistes.

Un Parlament molt democràtic.
La tercera opció és la llista buida: apuntes-hi els candidats que vulguis. Es calculen quants escons li correspon a cada partit i els ocupen els més votats.

¿Trien els ministres i les seves carteres?
A nivell cantonal, el ciutadà rep llistes de candidats i va barrejant els que li convé. Així es garanteix que el govern està sempre compost per gent de diferents partits. En total, a Suïssa tenim 7 ministres nacionals, en els cantons varia entre 5 i 7. Jo per Espanya proposo 9 en lloc dels 14 actuals.

No tenen president de Govern.
No Un dels ministres dirigeix ​​les reunions del consell i fan torns anualment.

Alguna altra proposta?
Els polítics milicians, és a dir, polítics que, com passa a Suïssa, no visquin de la política. Tots els parlamentaris, diputats i senadors segueixen exercint la seva feina, l'única excepció són els set ministres nacionals i els cantonals, que són de dedicació plena i reben un sou.

I els parlamentaris no cobren?
Reben unes dietes, però segueixen exercint la seva professió, i això és molt saludable perquè no existeix aquesta divisió entre ciutadà i polític, estan molt més a prop del poble i coneixen les necessitats.

També és més sa a nivell polític.
Sí, perquè no es converteixen en dependents de la política. Qui durant dues o tres legislatures és diputat deixa de ser reciclable per al món laboral, per això no és reelegit és aquí una desgràcia i s'inventen càrrecs ficticis i assessories estranyes.

Com es controla la corrupció i la manipulació?
N'hi ha a tots els sistemes, però en un tan transparent i amb tant control és més difícil. Si tens polítics milicians, tots els lobbies estan representats al Parlament i el ciutadà sap des del primer moment de quin peu coixeja cadascun.

Font: http://www.lavanguardia.com/lacontra/20121120/54355410631/la-contra-daniel-ordas.html # ixzz2DRI8E1GY

dimarts, 27 de novembre del 2012

DIA DELS MESTRES

Una mestra, la Carme, ens envia aquest escrit que volta per la xarxa en suport del dia dels mestres. Diu així:



Als mestres que ensenyen. Jo els conec. Els he vist moltes vegades. Alguns arriben al cole una hora abans,uns altres surten del cole una hora més tard perquè tenen entrevistes amb els pares que treballen i no poden acudir a una altra hora i uns altres recorren tots els dies més de 100Km .




A l'estiu els donen vacances, però no desconnecten del tot, pensen en les seves classes,  preparen tasques per al curs següent. A l'hivern parlen molt, sempre porten caramels de mel i llima a les butxaques i uns altres amb una ampolla d'aigua al seu costat. La seua gola sempre està adolorida, però segueixen ensenyant, de vegades forcen la seua veu, però segueixen transmetent els seus coneixements amb afecte i il·lusió. Jo els he vist. 

Surten d'excursió amb els seus alumnes i s'encarreguen de gestionar autoritzacions, recollida de diners i responsabilitat extra. Què serà d'ells i elles. A la nit somien amb el col·legi, se'ls apareixen planetes, ecosistemes i personatges històrics.


Són dones i homes, casats, solters...,de diferents edats, però a tots els apassiona el seu treball, veure créixer als seus alumnes, ajudar-los i aconseguir d'ells ciutadans competents. Els he vist moltes vegades. Alguns diuen d'ells que viuen molt bé, però els han retallat el sou i segueixen treballant fins i tot més que abans. Gaudeixen amb el que fan, encara que hi hagi famílies que no els valoren, els critiquen, però ells segueixen endavant. 

A les tardes, alguns, queden per fer cursos de formació i no els importa perdre temps del seu oci per reciclar-se. Diuen que són autocrítics i que fan balanç de les seves experiències educatives, que es frustren quan no surten les coses com esperaven, que s'alegren quan els seus alumnes avancen. 

Diuen d'alguns que van ser molt importants, que sempre tenen paraules d'alè; diuen només que són MESTRES i que se senten MOLT ORGULLOSOS DE SER-HO."





dissabte, 24 de novembre del 2012

PARAR UNA GUERRA

Aquesta idea d'un mestre israelí parla bé de tots nosaltres, de les persones i fa reflexionar sobre l'actitud d'alguns líders que fan ben bé el contrari d'allò que ens proposa. 
No us el perdeu!


divendres, 23 de novembre del 2012

FER de MESTR@


Des de la Facultat de Ciències de l'Educació(UdL) la Glòria Jové ens convida a reflexionar a partir d'aquest text. Us convido a fer-ne la lectura. Diu així:

“...Quina llàstima! amb la teva capacitat i faràs magisteri” 
“...Amb les notes que has tret i faràs magisteri?”
“...No has pensat fer una altra cosa?, tens moltes capacitats per anar a magisteri”
“Magisteri vols fer?, que et vols passar la vida dibuixant i retallant?”
« Magisteri, és molt fàcil “quina llàstima!, amb les notes que has tret!”

Fa tres cursos que es van iniciar els nous graus de Mestre. Des de fa dos cursos sóc professora al grau de Primària, abans a l’especialitat d’Educació Especial.

En el grau de Primària de la Facultat de CCEE de la Universitat de Lleida, el professorat i l’ estudiantat ens ocupem de formar-nos com a persones i mestres que puguem donar resposta a l’ heterogeneïtat que hi ha a les aules, als centres i en el mon.

Una de les eines que utilitzem es la realització d’un document que anomenem “Historia de vida” que té com a objectiu que els futurs mestres coneguin i prenguin consciència de quins models educatius han tingut com a alumnes i quins tenen integrats. Cal conèixer i comprendre les creences i els coneixements que tenim del que és ensenyar i aprendre; al mateix temps, fer-los explícits per tal d’anar reconstruint i desenvolupant estratègies i formes de vida més humanes.

Tant el curs passat com aquest, quan llegia les històries de vida dels meus estudiants, frases com les que hem posat a l’inici del text estaven de forma reiterada en els seus escrits. El curs passat, però, no em van resultar massa incòmodes. - És el que pensa molta gent...!- vaig concloure.

Aquest curs, algunes d’aquestes frases tornaven a estar presents en els seus textos,  “sonaven molt fort” i m’han resultat particularment incòmodes. Com diu Edgar Morin, la societat actual és complexa i incerta i com a éssers som productes socials però alhora productors. Per tant, conjuntament amb l’estudiantat del grau de primària i especialment amb l’ajut de la Joana i l’Anabel, hem recollit els comentaris que gent del seu entorn els hi ha fet a l’hora d’escollir la carrera i quina visió tenien i/o tenen del que suposa ser mestre en el segle XXI. “Les seves veus” , us les fem arribar en format wordle.net que és un recurs tecnològic que permet mostrar quines paraules són mes freqüents en un text determinat.

Aquestes són les paraules que més sovintegen en els escrits dels estudiants del grau de Primària de la UdL:





Com podeu veure, les paraules “educació”, “sempre”, “carrera” són importants.
Com podeu veure, les paraules “canvi”, “canviat” ,“mirada” són importants.

Com a persones d’una societat, com a mestres, com a professorat de secundària i d’altres etapes educatives; us encoratjaríem a recolzar aquells estudiants, i si són els millors, “millor”; a fer la carrera de “MESTRE” que ells han elegit, des de la responsabilitat i del que implica fer de mestre avui, que passa per canvis de mirades de moltes de les creences i coneixements del que entenem per ensenyar i aprendre.

Com diu la Blanca, estudiant de segon del grau de Primària a la UdL, “el canvi de mirada m’ha permès que comenci a veure els mestres com a arquitectes creatius”.

Gràcies per dedicar-nos una part del vostre temps.
Glòria Jové i Estudiantat del grau de Primària de la UdL

dimecres, 21 de novembre del 2012

ENSENYAR AMB INFOGRAFIES

Treballar amb infografies a l'aula suposa  introduir en l'ensenyament les noves maneres d'expressió visual i multimèdia. També ajuda a llegir i comprendre a partir de gràfics i a fer una ànalisi global d’un tema concret.

Us presentem aportacions de les infografies:

  • És un instrument per a l'anàlisi
  • Suposa un bon recurs didàctic que facilita la comprensió
  • És una eina motivadora i visualitza el coneixement

On trobar infografies a Internet?

divendres, 16 de novembre del 2012

PROJECTE IMPLICA'T

Des del bloc eduquem caminant ens volem afegir a la iniciativa del projecte IMPLICA'T. Per poder col·laborar amb les companyes que gestionen aquesta iniciativa hem creat un senzill espai web on hi trobareu històries i contes per totes les edats que conviden a la reflexió i a treballar els valors.

També us convidem a tots i totes a participar, si trobeu un conte, vídeo o una història  prou bona que convidi a pensar en els valors i en la solidaritat podeu enviar-la a: eduquemcaminant@gmail.com

Podeu accedir al nou espai de dues maneres, anant-hi directament :

CONTES, HISTÒRIES I VALORS

O des del mateix bloc, l'espai estarà present a la barra lateral esquerra en l'ESPAIS AMICS.





dijous, 15 de novembre del 2012

ECONOMIA SOLIDÀRIA?

El nostre company Francesc ens envia aquest vídeo sobre economia... i direu... Però no és aquest un bloc educatiu? Veureu que en algun moment de la conferència aquest economista també parla de la importància dels mestres però l'autèntica raó de publicar-lo és la visió solidària de l'economia que pot ajudar molt a educar la nostra societat.


dimarts, 13 de novembre del 2012

MATAR EL LLIBRE DE TEXT?


El títol de l’article d’Enrique Dans és colpidor « Matar al libro de texto », però val la pena llegir la seva reflexió. La nostra companya Neus ens fa arribar les seves propostes que va pronunciar a la jornada educativa de  l’ITworldEdu.
Us facilitem l'article i un recull de les seves conclusions . Dans diu :

(Per llegir l'article bé podeu picar-hi sobre )


I a les escoles que podem fer?

- Cal tenir present que el professor segueix sent fonamental encara que hagi canviat el seu paper.

- Cal formar al professorat. No es necessiten professors que siguin enginyers de software. No cal que estiguin a l'última en tot. Només els hi calen coneixements bàsics del treball en xarxa, maneig de repositoris, blogs, fòrums, documents compartits i d’altres eines per millorar la productivitat. L’alfabetització digital del professorat és important però no únicament això. Les TIC són eines i prou.

- Cal que el professorat tingui molt clar el temari que ha d’impartir, des del principi fins al final i que conegui tots els recursos que existeixen a la xarxa.

- El professorat actua com a gestor de continguts: seqüencia el temari, anota esdeveniments a l’agenda, assenyala les fonts principals, proposa preguntes, elabora bancs de conceptes per a la recerca, etc. Vincular fonts contraposades.

- Els alumnes recol·lecten continguts, presenten treballs i indiquen les seves fonts, resolen dubtes, escullen les eines amb les que volen treballar, discuteixen, comenten i presenten la informació. Potenciem d’aquesta manera també valors: el compartir, el respecte, la pluralitat, etc.

- El professorat no competeix amb l’alumnat amb les eines, formats o fonts d’informació que coneix. Actua com a guia i expressa els seus coneixements específics i emet un judici crític sobre la informació que se li ofereix. Creu i potencia les habilitats dels seus alumnes Explica i difon els bons treballs dels seus alumnes.

- Destaca la importància de la utilització de Wikipedia. Ressalta el valor dels errors que pugui tenir per a treballar sobre ells. Estadísticament no conté molts més errors que d'altres enciclopèdies.

- Cal potenciar la utilització d’eines que treballin directament en el núvol (blogs, eines col.laboratives) i que el treball que realitzen el comparteixin. Per construir les habilitats que necessitaran en el futur cal fer-los tocar la informació, compartir-la, discutir-la, etc. No es tracta de deixar-los sols davant la immensitat d’internet. Cal fer un acompanyament també en aquest aspecte. El professor ha de suggerir enllaços a llocs on sap que la informació és de qualitat.

- El canvi real és fer servir dins les aules la interacció que normalment utiitzen en el seu món real.



dissabte, 10 de novembre del 2012

CARTA PER L'EDUCACIÓ

El passat 9 de novembre el diari Segre de Lleida va publicar aquesta carta que exposem. He intentat, com a mestre, fer el màxim de pedagogia per a veure si entenen que l'educació ha de ser una prioritat i que alhora no pot ser polititzada.
"El Conte de mai acabar" és una crítica als canvis de legislació educativa sense participació real  dels professionals i sense consens social.