"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dijous, 29 de setembre del 2011

La motivació en l'educació

Tots els que eduquem sabem que la motivació és una eina clau en el procés d'ensenyament/aprenentatge. La nostra companya l'Ester ens envia un article de Fernando Alberca, un professor de secundària que parla de l'essència de motivar. Us fem arribar una part de l'entrevista que li van fer a La Vanguàrdia.

¿A vostè li funciona?
Des de 1993 només he hagut de suspendre a dos alumnes. M'han renyat per aprovar tant. Per què? No està bé aconseguir estimular als alumnes perquè triomfin?
Doncs aconselli als seus col.legues professors.
Sapigueu ser el cap del grup. Algú a qui els alumnes vulguin seguir. Que notin que tu els ajudaràs a millorar.
Alguna cosa més?
Sí: no oblideu la grandesa d'aquest ofici. Centreu-vos en els per què i per a què més que en els com. I feu servir el que avui se sap sobre l'aprenentatge.
Què se sap?
Que som animals emocionals, i que una simple mirada aprovatòria d'un professor ...estimularà l'alumne.  Si voleu als vostres alumnes, educareu. Si no, no.
Res estimula més a un alumne que l'afecte.
Vol dir?
És així. Somriu ... i exigeix. Si el teu fill detecta que confies en ell, voldrà superar-se. Als nens els atrau el repte, l'heroïcitat.
Els pares, hem d'ajudar o no a
fer els deures?
Si el teu nen es pot cordar l'abric, no li cordis tu. Orienta'l en els deures, però digues-li que saps que ell els resoldrà. Si els resols tu, li ensenyes a ser incapaç.
Si pogués imposar una sola reforma
escolar, quin seria?
Dedicaria tota la primària a una sola i única cosa: aprendre bé a llegir i escriure!
I res més?
¡No hi ha res més decisiu! Si estan ben avesats en la lectura, podran estudiar el que vulguin: s'obren la porta a tots els coneixements. I quant més coses aprenguin llegint,¡Més intel ligents seran!
No és al revés?
"L'aprenentatge és experiència, la resta és informació ", va dir Einstein. No aprens coses perquè ets intel·ligent: aprendre coses et fa intel.ligent.
I feliç?
Si de veritat ets intel ligent, seràs feliç.
Ah, sí?
La intel.ligència consisteix a resoldre problemes, i el problema més difícil és ser feliç.
Puc ensenyar als meus fills com viure feliços?
Ensenya'ls a superar obstacles a veure l'extraordinari en l'ordinari. A que tot acte té conseqüències. I a estimar de veritat.
Com s'estima de veritat?
Sense esperar res a canvi. Res reporta tanta felicitat com fer feliç a l'altre sense que tan sols s'assabenti.
¿Fent això els nostres fills seran intel·ligents i feliços?
Dependran menys dels atzars i seran capaços del que es proposin. I ho intel ligent podria ser proposar no estudiar una carrera.

L'article complert a:
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110927/54221476661/todos-los-ninos-pueden-ser-einstein-si-los-motivas-bien.html

dissabte, 24 de setembre del 2011

Sostenibilitat... bonica paraula!

A l'escola Maristes Montserrat  i a moltes escoles d'arreu s'estan desenvolupant programes en favor d'un entorn més sostenible. A la nostra escola en concret, la Pili i l'Albert tenen la iniciativa de proposar-nos activitats en aquest sentit, ho fan des de l'Agenda 21.
La sostenibilitat va més enllà del reciclatge, ens parla de reduir, de reutilitzar quan puguem, de consumir productes ecològics, de tenir bons hàbits i de tenir una relació més natural amb el nostre entorn.
Aquest curs seguirem amb bones iniciatives com:
  • la recollida selectiva a les aules i al pati
  • la recollida selectiva al menjador
  • motivar la utilització d'embolcalls reutilitzables
  • els esmorzars saludables amb fruita (dimarts i dijous)
A més incorporem una nova proposta:
  • la reutilització de bolígrafs vells, trobareu caixes de recollida en els espais centrals de l'escola
Us proposo aquest vídeo de collita pròpia per motivar un entorn ben sostenible a l'escola. En el vídeo els personatges del mar s'uneixen en favor de millorar el seu racó de mar. Podem fer el mateix a l'escola? I a casa? I a la nostra ciutat?

dimarts, 20 de setembre del 2011

Un bon maridatge: pensament i tecnologia

Sabem que el nostre entorn cada vegada és més tecnològic. L'escola no som una excepció i també rebem aquesta gran influència de la tecnologia, no ens hi podem negar però hem de valorar molt bé la utilitat pedagògica de la tecnologia. L'hem de combinar amb l'exercici de pensament autònom dels nostres alumnes.

Que no ens passi com en aquest acudit que ens ha enviat el nostre company Francesc.

dissabte, 17 de setembre del 2011

Pedagogia del joc

Psicòlegs i pedagogs no presenten cap dubte: el joc és una necessitat vital de la infància, com respirar o menjar.
En les cultures primitives ha estat sempre el principal instrument educatiu: jugant els nens aprenien de forma natural els valors, normes i formes de vida dels adults, a controlar els seus sentits, els moviments i les incipients sentiments, a explorar el món. Avui, respecte a èpoques anteriors, el joc és un bé escàs, tot i que mai com ara han estat estudiats i lloats els seus beneficis i contribucions al desenvolupament infantil.

Millora l'autoestima. Poder organitzar-se de forma autònoma, superar reptes, guanyar una carrera ... i tot sense ajuda d'adults eleva la moral i ensenya a resoldre situacions inesperades.
Transmet valors. Insistir una i altra vegada fins a dominar el jo-jo implica perseverança. Jugar amb altres exigeix ​​compartir, ja siguin idees o propiedades.Y obliga a negociar, a pactar i de vegades supeditar els propis interessos. També facilita el posicionament moral.

Dóna agilitat. Els jocs infantils contribueixen a desenvolupar activitats psicomotrius de tot tipus i molts d'ells també treballen l'agilitat mental.
Socialitza. Jugar suposa acceptar les normes-ja siguin les d'una partida de xapes o les d'una persecució de policies i lladres-, acordar qui regularà les trampes, saber resoldre conflictes, prendre decisions en funció de certs lideratges o de la majoria ... S'aprèn a interactuar amb altres: a escoltar, a discutir, a barallar-se, a reconciliar-se.

Fomenta l'autocontrol. Jugar amb altres nens obliga a acceptar els límits que els altres imposen ia canalitzar la frustració sense agressivitat, perquè si no acceptes les regles o no et comportes de forma adequada, els altres et donen de costat i no juguen amb tu.
Fixa els aprenentatges.Jugar permet als nens assimilar i posar en pràctica els coneixements adquirits, experimentar per si mateixos el que a l'escola oa casa els expliquen i descobrir coses noves.

Desestressa. Jugar és una font de plaer i satisfacció, afavoreix la descàrrega de tensions i dóna l'oportunitat d'expressar sentiments i emocions. Jugant un pot equivocar sense por al càstig, sense pressió per un possible error.
És creatiu. El joc permet l'error, admet l'irreal, les incongruències ... Admet inventar personatges, construccions o llocs inexistents. . Potencia la imaginació, la creativitat, la innovació.

Afavoreix la comunicació.Mentre els nens parlen de a què jugaran, pensen i comenten la història, reparteixen els papers i s'organitzen per posar en marxa el joc, aprenen a expressar-se i treballen el llenguatge.
Ensenya.El joc és un assaig per a la vida adulta. I no només el joc simbòlic, és a dir, quan es juga a canviar de roba a les nines, a comprar i vendre, a metges o bombers. També quan es pacten els límits per l'amagatall, es discuteix perquè algú fa trampes amb les cartes o es reparteixen tasques per fer un castell de sorra s'estan assajant recursos que seran fonamentals en créixer


dimecres, 14 de setembre del 2011

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES A L'ESCOLA

La nostra companya Núria ha vist aquest vídeo i ens el recomana, dura una bona estona (40 minuts) però hi ha aportacions interessants.

diumenge, 11 de setembre del 2011

Article sobre lideratge i educació

La nostra companya Pili ens ha fet arribar aquesta entrevista que ha recuperat de La Vanguàrdia. Té moltes lectures, en Peter van Dommele és un conegut consultor que treballa en la millora del lideratge en diferents institucions. Nosaltres podem fer una reflexió des de la nostra tasca d'educadors o des de les tasques de responsabilitat, com diu en un fragment de l'entrevista s'estan fent treballs amb alumnes de 10 anys per ensenyar-los a cultivar el seu esperit crític i segurament els mestres també aprenen a rebre aquesta informació per interpretar-la i millorar l'entorn. Sembla agosarat però resulat interessant.

Usted evalúa a personas?
Utilizo el método 360º Feedback, es el entorno el que evalúa a sus líderes.

¿Todo el personal opina sobre el jefe?
Sí, sus compañeros, clientes internos y externos y los subordinados; es la mejor manera de saber cuáles son sus competencias y habilidades.

No debe quedar títere con cabeza.
Si quieres mejorar como líder es esencial que te preguntes de vez en cuando cómo hago yo las cosas y cómo les sienta a los demás. No solamente es importante en el ámbito profesional, sino también en el personal.

¿Y qué pone en valor?
Un tipo de liderazgo que no sea jerárquico, basado en el diálogo, la transparencia, el respeto y la buena comunicación.

Pues abundan los tiburones y escasean los peces piloto.
Hay que desarrollar esas capacidades, no por buenismo, sino porque la empresa competitiva de hoy en día las necesita.

En diez años ha debido ver de todo.
Algunas empresas deciden evaluarse porque es lo que se lleva, y hay muchos líderes que no se atreven a ser honestos, a reconocer sus errores, y pretenden utilizar la evaluación para averiguar quién ha dicho qué y van a la caza de los que han sido críticos. Por eso es importante que un proceso de feedback encaje en la cultura de la empresa.

Puede que no les encaje a todos.
El comité de dirección debe comunicar que los valores sobre los que quieren asentar su empresa son la integridad, la honestidad y el trabajo en equipo, y actuar en consecuencia. Si hay un directivo que actúa con otros valores, el proceso lo detecta.

Perdone, pero esto de los valores ¿no es una moda?
El mercado ha cambiado, necesitamos innovar, y eso no se consigue con una estructura jerárquica. Hay que cambiar la mentalidad, por eso trabajamos también con niños.

Cuénteme.
En Holanda hacemos el 360º Feedback gratuitamente en varios colegios con niños de 10 y 11 años, aquí la edad es de 16 y 17. Les enseñamos a autoevaluarse, a reconocer en qué deben mejorar y a no tener miedo a la crítica; a ser más eficaces y menos orgulloso, sobre todo en países latinos.

El "yo lo sé todo" no te lleva muy lejos.
También los evalúan sus padres, amigos, compañeros de clase y el tutor. El niño obtiene un conocimiento de sí mismo inaudito.

Pero es material delicado.
Un profesional debe ayudarle a interpretar los resultados en positivo y no en negativo.

Eso es básico.
Sí, porque en mi trabajo me encuentro muchos ejecutivos incapaces de encajar críticas, y debo sentarme con ellos y trabajarlo, para eso el horsecoach es muy útil.

¿Perdón?
Utilizo los caballos para mejorar el autoconocimiento, la capacidad de liderazgo, comunicación y trabajo en equipo.

Cuénteme uno de los ejercicios.
Simplemente paseando a un caballo cogido por una cuerda se ve si la persona es arrogante, individualista, autoritaria, si tiene autoconfianza, miedo, si duda... Los caballos nos leen como un libro. Filmamos el ejercicio y después todo el equipo analiza los comportamientos. Hay líderes que no dan ningún margen al caballo; otros le dan demasiada cuerda.

Pero los empleados no somos caballos.
El arte de liderar es buscar el equilibrio entre control y presencia, dejando margen a la gente para que pueda funcionar. A través del horsecoach se ven los errores de los equipos y sus valores. Previamente hemos realizado un 360º Feedback, de manera que lo racional, el informe que leen, se ve claramente reflejado en lo emocional (tus reacciones con los caballos).

¿Qué le llevó a trabajar con caballos?
En 1979 mi primera mujer y yo compramos dos caballos en Rajastán para hacer una travesía por el desierto hasta Cachemira. Aquellos tres meses solos por el desierto cambiaron mi vida, no volví a ser el que era.

¿En qué sentido?
Abandoné mi trabajo como sociólogo en la Universidad de Utrecht, donde investigaba para el gobierno sobre la integración de inmigrantes en Holanda, y me vine al sur sin dinero y sin conocimientos del idioma.

¿Cómo se ganaba la vida?
Trabajé para empresas holandesas abriendo mercado en España. Me compré tres frisones y contacté con Monty Roberts, domador estadounidense que hace 30 años ya utilizaba la doma sin violencia, basándose en una comunicación clara y contundente con los caballos. Fue el primero en aplicar el método con los líderes de la General Motors. Yo aplico su sistema combinándolo con mis conocimientos de sociólogo y consultor.

¿Qué ocurrió en aquel viaje?
Aquel viaje romántico con mi primera mujer acabó siendo una durísima prueba. Hubo un momento en que nos rendimos, quisimos morir, pero continuamos 1.500 km más. Descubrí que tenemos más fuerza de la que imaginamos, a mí ya no me desanima nadie.

¿Cuál es el error en el que suelen incurrir los altos ejecutivos españoles?
Desconocen la cultura del feedback. Hay que aprender a comunicarse con menos emoción, con claridad, honestidad y humildad. Aquí se pierde mucho tiempo juzgando a los demás.

Font: http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110907/54211443446/hay-que-comunicarse-con-mas-claridad-y-menos-emocion.html

SEMBRANT IL·LUSIÓ!

Quina metàfora visual més adequada a la nostra tasca educativa, un sembrador d'estels.
Es tracta d'una escultura de bronze que hi ha a Kaunas, Lituània. Durant el dia pot passar desapercebuda però a la nit dóna una brillant explicació als detalls, incomprensibles a primer cop d'ull.
Que aquest nou curs pugueu sembrar a l'aula, en les vostres reunions amb els companys i companyes i treballant amb les famílies.

BON INICI DE CURS!

dimarts, 6 de setembre del 2011

Suport al model lingüístic escolar a Catalunya

La plataforma Somescola.cat rebutja la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte l’ús del castellà com a llengua vehicular a l’escola i lamenta que la justícia continuï avalant i donant cobertura a la persecució que un reduït nombre d’individus du a terme contra el model lingüístic escolar al nostre país. En aquest sentit, Somescola.cat denuncia l’actitud antidemocràtica i de manca de respecte d’aquest grup minoritari envers el consens assolit per les grans majories socials en matèria de política lingüística.
Somescola.cat considera també que, malgrat que aquests individus estan fent un ús legítim del poder judicial, estan adoptant una actitud èticament reprovable per tal d’aconseguir objectius polítics que no tenen res a veure amb la convivència ni amb la cohesió social.
Somescola.cat espera que el Govern català no faci ni un pas enrere en la defensa del català com a llengua vehicular a l’escola i li demana que no cedeixi a la pressió política i judicial espanyola.
Somescola.cat va néixer fa 8 mesos amb la clara voluntat de plantar cara a aquest tipus de fets socials que denigren la qualitat democràtica de la nostra societat. La política lingüística de l’escola a Catalunya es decideix al Parlament, i no al carrer ni als tribunals.
Somescola.cat reitera la seva voluntat de seguir fent pedagogia per explicar la necessitat de mantenir en vigor el model lingüístic escolar actual, així com combatre, amb la paraula i les idees, aquells intents d’erosionar un dels guanys més preuats de la nostra trajectòria democràtica recent.
Alhora, somescola.cat convida la societat catalana a afegir-se a la celebració dels actes que té previstos per al proper 26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües.
Per la convivència, el pluralisme i la democràcia, ni un pas enrere en la promoció del català com a única llengua vehicular a l’escola.
Per llegir més:
http://www.somescola.cat/www/somescola/ca.html

Si us voleu adherir al manifest de Somescola.cat ho podeu fer a:
http://www.somescola.cat/www/somescola/ca/adhesions2.html?tipus=0

divendres, 2 de setembre del 2011

PER QUÈ FER FILOSOFIA A LES ESCOLES

La nostra companya Adelina ens proposa la lectura d'aquest article d'en Matthew Lipman un dels pares intel·lectuals de la filosofia 3/18. Us en presentem un extracte. Diu així:

Suposo que no és cap secret que hi ha molta gent insatisfeta amb l’educació, tant amb l’educació universitària com amb la secundària i la primària. Però, com que l’educació primària té lloc abans que les altres, és extremadament important, perquè els estudiants que fan secundària, i més tard van a la Universitat, tenen la seva ment formada ja segons l’educació primària que hagin rebut. Així doncs, si volem reformar l’educació universitària, no crec que puguem fer-ho sense reformar l’educació secundària i la primària, ja que els ‘productes’ d’aquesta educació es convertiran en els estudiants i els mestres del futur. Per tant, l’educació primària ha de ser reestructurada en la seva totalitat, encara que de manera acurada.

Es poden propugnar reformes amb molta passió. Però, cal tenir les idees clares del què es vol aconseguir. Quines són les metes, els objectius? Quins són els criteris? Quina classe de persona volem educar? Hem de proposar objectius per una educació reflexiva i buscar els mitjans adequats per aconseguir aquests objectius.

Per ser breus, suposem que l’objectiu de l’educació és educar els estudiants perquè puguin convertir-se en persones raonables. Amb altres paraules, suposem que l’objectiu de l’educació és capacitar per a ser raonables: la raonabilitat. Per què? Perquè no es pot mantenir la democràcia si els estudiants que surten de les escoles no són persones raonables, sinó persones acrítiques, irreflexives i plenes de prejudicis.

La democràcia, per ser autèntica i eficient, exigeix ciutadans reflexius. Requereix un enfocament estructurat, de manera que els processos que condueixen a la democràcia siguin configurats i establerts per a éssers humans pensants. No només éssers humans instruïts. Ja ho diu l’expressió anglesa: es pot ser un instruït ignorant. Un pot tenir molts coneixements, però ser algú absurd, impulsiu o ingenu perquè no pensa, perquè no és reflexiu. Volem que els nostres estudiants pensin. Quan dic ‘volem’, no em refereixo només a mestres i professors, sinó a tots els educadors i pares. Penso que generalment els pares, quan envien els seus nens a l’escola, tenen la secreta esperança que l’escola ensenyarà els seus fills a pensar, especialment si ells no han tingut èxit en fer-ho. “Ensenyin-los a pensar, facin-los pensar” -insisteixen els pares. Aquesta és una de les raons per les quals l’educació en el pensar és vista positivament pels pares.

L'article complert a: