"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dimecres, 30 de març del 2011

Sona la música!


El passat dissabte 26 de març un grup d’educadores de la Llar i l’Àngels, mestra de música d’infantil, vam poder participar durant el matí d’un curs organitzat per l’escola Pons Rosselló que ens oferia recursos originals i molt variats per treballar la música amb els nostres infants. Els nostres alumnes gaudeixen amb les experiències musicals que els oferim i això ens motiva a continuar aprenent i a seguir buscant nous recursos que els sorprenguin. L’educació de la música i el moviment promou una àmplia gama d’habilitats que els nadons necessiten per desenvolupar-se en el camp social, sensorial i emocional. Familiaritzar-se amb un repertori de cançons o danses amplia les capacitats de reconèixer, discriminar i memoritzar. El curset consistia en diferents tallers musicals de trenta minuts cadascun que ens mostraven maneres de treballar la música mitjançant la cançó, la dansa i els instruments de percussió des dels més petits fins als més grans. Cada taller el presentava i realitzava un professional del món de la música i els infants, el qual havia elaborat materials i recursos molt útils pels docents. En un dels tallers se’ns explicava com mitjançant la música podem introduir una nova llengua com és l’anglès en infants a partir dels sis mesos, aquest programa utilitza rimes tradicionals angleses i de manera didàctica i divertida, els nens i nenes comencen a estar en contacte amb els sons, ritmes i entonació d’aquesta llengua. En altres tallers hem après cançons, descobert nous instruments i també hem pogut ballar danses del món que de ben segur que als nostres petits els agradaran. Tots ells ens van semblar molt interessants i dinàmics, tot i que volem destacar el taller de la Dàmaris Gelabert creadora del segell discogràfic Tot Sona i compositora de milers de cançons educatives, que ens va engrescar de seguida amb un bon grapat de les seves cançons.

Maite Escribano

diumenge, 27 de març del 2011

Conferència d'Angélica Sátiro a la UdL: FILOSOFIA PER A NENS

Feia molt temps que no recollia apunts d'una professora, la veritat és que he tornat a sentir aquella agradable sensació d'aprendre i de creure en la nostra vocació... Quina educadora! No puc fer més que recomanar-vos la lectura. Recollim pensaments de l’Angélica en relació a la proposta de filosofia amb nens d’educació infantil. Tot i això l’argument i els plantejaments són aplicables a tots els nivells educatius.


Previes generals per entendre la proposta de filosofia a infantil: Canvi de paradigma , la filosofia que se’ns presenta no és la filosofia que varem estudiar a COU, parlem d’una filosofia procedimental. És la filosofia que va plantejar Kant en la seva essència, filosofar vol dir argumentar pensaments, relacionar idees, analitzar per comprendre, fer hipòtesis, ... Aquesta idea de filosofia la fa més propera, podem pensar i aprofundir sobre temes quotidians, artístics, socials o també científics. Els temes són importants però els processos són la tasca a entrenar.

L’activitat de pensar s’ha presentat sempre com una acció individual. En la nova proposta de filosofia es parla del pensar com una activitat social, és bo pensar en grup i fer-ho mitjançant el diàleg per construir i enriquir pensaments.

Fomentar la possibilitat de parlar i escoltar és potenciar la veritable autonomia dels nostres alumnes. I en aquestes activitats de diàleg apareixen subtilment la cooperació, l’ètica i la construcció de coneixement personal i social.

Una metàfora clara a l'hora de parlar de la gestió del grup d’alumnes. El grup són el riu, el riu pot estar de moltes maneres, pot anar per uns marges tancats i rígids, pot tenir uns marges en pendent que de vegades es poden inundar però que acostumen a ser estables o pot estar en plena inundació desbordant. Les sessions de filosofia s’han de preparar bé, si estan ben pautades els alumnes aprenen molt, reflexionen i argumenten cada cop més bé, es pregunten i estan mentalment actius.

Generalment després d’una sessió els nens i nenes acaben contents, tenen la sensació d’aprendre, d’enriquiment, d’haver estat escoltats, de ser estimats i també respectats. El mestre i la mestra també gaudeixen molt de l’activitat perquè en la nostra professió no hi ha millor satisfacció que veure com els nens creixen a nivell personal i cognitiu. En conclusió les activitats de filosofia agraden a mestres i alumnes la qual cosa genera molta satisfacció i fa més gran la sensació de confiança i llibertat a l’escola.



Hi ha uns criteris bàsics per treballar filosofia a les aules:

• Ensenyar bons procediments als nostres alumnes (analitzar, enraonar amb base, fer comparacions, establir relacions causa –efecte,...)

• Animar als nostres alumnes a ser originals i creatius, que pensin diferent sense prejudicis i que no es deixin encasellar per pensaments tancats.

• En tot aquest procés és bàsica l’ètica, el respecte als altres i a les seves opinions és fonamental, es pot discutir però sense menystenir el pensament dels altres.

• Hi ha tres eixos bàsics en l’etapa d’infantil: o Treballar la identitat personal o La relació i descoberta de l’entorn o Fomentar la descoberta dels diferents llenguatges amb ajuda de la filosofia (reflexionar sobre l’art, sobre un conte, ...)



Mètode de treball:

El mètode principal és dialògic. Es basa en:

• Elaborar idees a partir d’un discurs

• Escoltar activament als altres per pensar millor i ampliar coneixements


Aquest mètode porta al pensament distributiu, és un tipus de pensament ampli que es genera en la veritable connexió del debat i en la integració dels pensaments que s’estan debatent. En aquest cas pot ser que una persona que en un debat ha participat poc hagi profunditzat moltíssim per la seva escolta activa i per la seva activitat mental de relació interna.


És bàsic crear entorns de confiança per posar veu a les seves idees, els millors pensaments es generen en espais de llibertat, confiança i respecte.

En el mètode també és important l’art de la pregunta, les preguntes en la majoria d’ocasions han de ser obertes. Del tipus: -Què tens a dir sobre el que ha aportat el teu company? -Hi pot haver més possibilitats al què hem plantejat? -Algú té una idea diferent? En definitiva preguntes que ajuden a fer unes respostes més elaborades, amb més reflexió, amb fonaments.

En aquest procés també es important conèixer les persones i saber dels alumnes més introvertits, a ells els hem d’oferir la participació , els hem de convidar amb llibertat, hem d’esperar moment adequats... sempre es presenten.

Un altre aspecte important a l’hora d’organitzar les sessions de filosofia és pactar les normes amb els alumnes i , com no, argumentant bé el propòsit. Després hi ha moltes estratègies per fer-les visibles i recordar-les abans d’iniciar la sessió ( una cartolina amb fotos dels nens fent mímica, dibuixos fets pels nens,...).


Per acabar una felicitació especial per la MªCarmen i l'Adelina, totes dues han col·laborat amb l'ICE en l'organització de la conferència de l'Angélica i en la proposta de tallers pràctics.
Joan Pifarré Vidal

divendres, 25 de març del 2011

Educar per fer bons ciutadans

Aquest vídeo ens l'ha fet arribar la nostra companya Marta Soler parla de la intel·ligència emocional una porta oberta a millorar les relacions amb els altres i també amb nosaltres mateixos.

dijous, 24 de març del 2011

Un conte... per pensar en l'autoestima de les persones.


A les escoles i a la societat hi han moltes fades com la d'aquest conte. Valorem el seu esforç, la seva diferència, la seva possibilitat,...?


Cada nit, després del concert de l’estany, les fades tornaven al cau. Cadascuna, a la seva manera: L’Ocladia saltironejava amb gràcia; la Picarol levitava, sense a penes moure les ales; l’Egolina creuava el cel ràpida com un llampec, i la Maisa feia ziga-zagues.
Ja de ben petita, la Maisa volava de tort, perquè tenia una ala més gran que l’altra. Però tenir les ales desiguals, no l’amoïnava gens, s’enlairava amb personalitat i volava de forma esbojarrada.
Com que la fadeta no controlava del tot els moviments, més d’una vegada havia travessat el fullatge dels arbres.
- Bon dia tinguis, Maisa! –exclamaven els veïns, després de l’ensurt.
- Molt bon dia! –feia ella alegrement.
A l’escola, mai no va fer cas de les fades presumides que se’n reien. La Maisa sospitava que la seva forma de volar les desconcertava, sobretot quan jugaven a caçadores de glans. Gràcies al vol imprevisible, sempre s’escapolia de l’equip rival.
En canvi, mai no guanyava al correllamps:mentreque les altres fades aconseguien vèncer el llampec, la Maisa sempre es quedava enrere i arribava quan ho feien els trons.
- Barrum! -bramava amb ells.
Aleshores, la Terra tremolava i la fada esclafia a riure.

Quan va fer-se gran, la Maisa va començar a adonar-se que això de tenir les ales desiguals no era tan divertit: com que no volava en línia recta, trigava el doble a arribar als llocs i havia de matinar més que ningú. La seva estela blanca en forma de zeta era la primera a solcar el cel.
Com sempre, la fada va capgirar la situació a favor seu i es va empescar tota mena d’enginys per desplaçar-se amb rapidesa: un planador fet de fulles, per als descensos; mitja closca d’una llavor, per navegar, o s’agafava ben fort al llom d’una àliga si tenia pressa.
Malauradament, aquests invents no li van servir de res per accedir a l’escola de vol de fades. Calia demostrar les millors habilitats en les proves d’accés: velocitat, precisió i elegància. Però el seu vol no era ni ràpid ni encertat ni distingit, i no la hi van deixar entrar.
Sense vessar cap llàgrima, la Maisa va volar amb fúria, tan de pressa com va poder. Volia demostrar-se a si mateixa que podia fer-ho, però el vol erràtic la va portar de ple a les aigües de l’estany.
- Xof! –va fer en capbussar-se.
- Que m’ofego! –va cridar tota esverada.
Aleshores, els peixos que l’envoltaven li van mostrar les aletes. En tenien més de dues, i no totes eren iguals!
- Per què no fas com nosaltres? –va proposar-li un dels peixos.
- Empassa’t una bombolla i belluga les aletes així –va fer un altre.
La fada va seguir les indicacions al peu de la lletra. Estava nedant! Era la primera fada que havia gosat capbussar-se i se n’havia sortit.
Així va ser com la Maisa va acceptar de ple el tret que la feia única. Gràcies a la nova habilitat, la diferència de la qual es mofaven algunes companyes s’havia convertit en un luxe.
Des d’aquell dia, la Maisa és la fada de l’aigua: s’encarrega de glaçar els bassals a l’hivern, d’evaporar l’aigua quan fa calor i de penjar les gotetes de gebre a trenc d’alba.



dilluns, 21 de març del 2011

Crònica de l'Encarni: jornada de llengua anglesa

Aquest divendres 18 de març, l’Anna krutter i jo hem tingut l’oportunitat d’assistir a unes jornades de professors de llengua anglesa de les Escoles Maristes de Catalunya “Brains in Motion”. La idea semblava bona i nosaltres hem anat amb molt bona predisposició i per què no dir-ho, amb molta il•lusió . El dia ha estat molt intens primer perquè ens hem retrobat amb gent amb la que havíem creat lligams especials en altres moments compartits i després per l’experiència que ha representat per a nosaltres. Bé, el dia ha començat amb una xerrada molt interessant del Sr. Jon Wright, “How to teach natural English naturally so students learn and enjoy learning” (Com ensenyar anglès natural d’una manera natural per a què els / les alumnes aprenguin i gaudeixin aprenent). El Sr. Wright ens ha confirmat la importància que té deixar a l’alumne/-a que participi en el seu procés d’aprenentatge. La manera que s’ha d’aprendre la llengua d’una forma natural és fent-la natural, és a dir utilitzant-la sense que ens preocupi de bon començament la gramàtica. També la importància que té deixar l’alumne triar ja que el món està envoltat de decisions per prendre. Hem de donar l’oportunitat de deixar que s’expressin , sobretot parlant del tema que més els/les motiva: parlar del “Jo” , és a dir d’ells /-es. De totes formes, un dels moments més intensos i que hem considerat important és quan cadascú/-na de nosaltres hem explicat el que fem en les nostres aules d’autoaprentatge de llengua anglesa. De vegades t’has de mirar les coses des d’una altre perspectiva, sobretot llunyana, per adonar-te de dues coses: La primera és que no hem de tenir vergonya de valorar i estar contents per la feina que fem; el dia a dia no ens deixa veure ni l’esforç ni els resultats positius d’aquest esforç. La segona és que també et permet veure els errors que un comet sense ser conscient i per tant, l’oportunitat per corregir-los i a la vegada, agafar noves idees que altres han experimentat i tenir la possibilitat d’utilitzar-les i fer-les teves. Considerem que ha estat una experiència positiva encara que una mica curta per tot allò que volem i tenim la necessitat d’expresar i compartir amb tot aquells/-es que comparteixen la passió per ensenyar i a la vegada d’ésser ensenyats. Per últim, vull donar les gràcies a la meva companya de viatge per fer-me’l tant agradable i poder compartir moments i rialles. Encarni Serrano

divendres, 18 de març del 2011

Recursos educatius per totes les etapes

L’ARC (Aplicació de Recobriment Curricular) recull propostes d’activitats, seqüències didàctiques i recursos, que enllacen directament amb el currículum de les àrees de matemàtiques, llengües, ciències naturals, ciències socials i tecnologia. Les necessitats generades pel programa EduCat1x1 fan que actualment les propostes didàctiques es concentrin en el primer cicle de l’ESO, si bé la intenció és donar un servei homogeni a totes les etapes i àrees.

L’ARC s’ha creat i es gestiona des dels CESIRE, Centres de Suport a la Innovació i a la Recerca Educativa del Departament d’Ensenyament.


Xerrada d'en Ramon Flecha


Des del Moviment d'Innovació Educativa de Lleida i a través de la Irene Mayoral ens fan arribar aquesta informació:

Benvolgudes i benvolguts,

Ens fa goig fer-vos saber que el dia 4 d'abril, a les 18:30 hores,a la sala d'actes del Casal de l'ajuntament de Raimat, en Ramón Flecha ( Professor de la Univertitat de Barcelona i membre del CREA ( Centre de Recerca Social i Educativa)) farà una xerrada amb el títol: "Introducció a les Comunitats d'Aprenentatge".

Hi sou totes i tots convidats, i ens faria molt goig que compartíssiu amb nosaltres aquest nou projecte d'escola que estem engegant, de ben segur que en Ramón Flecha afegirà nous elements per anar enriquint la nostra tasca docent i l'educació amb els infants, així com les possibles vies de participació de tota la comunitat educativa en aquest projecte.

A la pàgina web del centre de recursos :
http://www.xtec.es/serveis/crp/c5990102/
Hi ha l'enllaç per a fer la inscripció, bàsicament per calcular l'aforament de la sala. El més important però és que vingueu!

Més informació del conferenciant a:
http://www.aulaintercultural.org/article.php3?id_article=1563

dimarts, 15 de març del 2011

Jornada de filosofia 3/18

Us animem a assistir a la jornada de FILOSOFIA 3/18 que es farà a Lleida el proper 26 de març. En l'organització hi ha companyes de l'escola que presenten experiències molt interessants. Per més informació parleu amb l'Adelina Freixinet o la MªCarmen Oró. Felicitats pel vostre treball!

Inscripció: del 14 al 20 de març al seguent enllaç:
http://www.ice.udl.cat/upnu/icenou.php?any=2010-2011






Quatre són els grans objectius de la Filosofia 3/18 segons el seu creador Matthew Lipman.

1. Ajudar al nen/a a raonar :
a)Evitant les incoherències
b)Ajudant a agrupar i classificar segons criteris.
c)Reflexionant sobre els millors criteris.
d)Veient les relacions entre les parts i el tot .
e)Animant-los en un pensament no només racional sinó també intuïtiu i analògic ( amb exemples o comparacions o metàfores)que podríem anomenar pensament creatiu.
f)Ajudant-los a deduir a partir de les percepcions i també de les idees arribant fins una norma o llei.
2. Contribuir al creixement personal i interpersonal del nen/a: les emocions , interessos , actituds i altres aspectes de la personalitat es modifiquen amb el diàleg filosòfic així com la relació amb els altres.



3. Descobrir amb els alumnes/les alumnes un mètode d’ investigació ètica més que unes regles morals específiques a fi que puguin aplicar-lo per ells mateixos .



4. Desenvolupar a seva capacitat per trobar sentit a les seves experiències :a)Descobrint connexions(causa, efecte, conseqüència,...)
b)Practicant la coherència(adoptar una posició i mantenir-la o canviant-la a partir de nous indicis)
c)Oferint raons per recolzar les seves creences.(sabent així si són sòlides i posant-les a prova en la discussió).


Més informació a:
http://www.grupiref.org/

divendres, 11 de març del 2011

Un bon plantejament... La intel·ligència emocional!



Anem per feina... Què suposa a la pràctica la intel·ligència emocional a l'escola? Doncs els experts ens marquen 7 factors importants per fer-la viure:

1-Fomentar la confiança en si mateix i en les seves capacitats... Animar a créixer!
2-Promoure la curiositat per descobrir
3-Intencionalitat, lligat a la sensació de sentir-se capaç i eficaç
4-Potenciar l'autocontrol i l'autonomia
5-Garantir una bona relació amb el grup d'iguals
6-Millorar la capacitat de comunicar
7-Cooperar amb els altres


I ara, a nosaltres ens toca conjugar tot això i veure que la majoria de coses les estem fent (bona senyal!) però també veure quines podem millorar, hem de ser suficientment autocrítics per mirar-nos i fer un passet més... Us convido a fer-ho, fem-ho junts!
Per ampliar i reflexionar-hi us convido a veure un vídeo del programa Singulars de TV3 , el vídeo me'l va recomanar la nostra companya Adelina (garantia d'èxit) i la veritat és que val molt la pena. Dura una bona estona (43m.) però està molt i molt bé, si podeu reserveu-vos un moment especial. El podeu visionar a:
http://www.tv3.cat/videos/3410011/Pablo-Fernandez-Berrocal
INFORMACIONS VARIADES (per mirar-ho amb calma):
Recordeu que el plaç per presentar experiències educatives als premis innovació de Maristes Catalunya finalitzen el dia 21 de març.

Enllaç amb el full informatiu març 2011 del CRP-Segrià
http://www.xtec.cat/crp-segria/70-fullv/curs1011/07-mar/07-mar.htm

Tot un món a les aules
La Fundació Jaume Bofill i Televisió de Catalunya presenten, el proper 14 de març (18.30 hores), la carpeta Tot un Món (material didàctic), que pren com a punt de partida alguns capítols del programa Tot un Món, que produeix i emet TV3 per acostar el fenomen migratori a les aules i treballar les actituds envers la immigració des d’un enfocament socioafectiu.
L’acte tindrà lloc a l’Aula 1 del CCCB de Barcelona (c. Montalegre, 5.) Tot un Món. Material didàctic també es presentarà a Tarragona (11 d'abril), Lleida (4 de maig), Tortosa (11 de maig) i Girona (data pendent de confirmació).
Per a més informació, www.fbofill.cat/conciutadaniaintercultural.


Premi TIC a l’Escola
Convoca la Fundació Escola Cristiana de Catalunya amb la col.laboració de l’empresa Atlantic Devices.
http://www.escolacristiana.org/premistic/BasesA52nPremiTICalescola.pdf
Termini de lliurament: fins el 31 d’octubre de 2011

Concurs: ‘Experiències lectores als centres educatius’
La Fundació SM convoca un any més el Concurs d’Experiències lectores als centres educatius de tot l’Estat amb l’objectiu de premiar experiències lectores innovadores i motivadores promogudes des de les aules.
Hi podran participar tots aquells centres educatius, d’ensenyament primari i secundari, que hagin dut a terme algun tipus d’experiència lectora innovadora en un període proper a la presentació del concurs. El termini de presentació finalitza el 31 de maig i el centre guanyador rebrà 10.000 €. Per a més informació,adreceu-vos a
http://www.fundacion-sm.com/ver_noticia.aspx?&id=15769

Cançons populars, músiques del món i llenguatge musical:
Recursos de música per a primària
Materials interactius i multimèdia que es poden utilitzar des de l’aula per al treball individual o en grup a través de la pissarra digital.
Cançons populars infantils
http://agrega.educa.madrid.org/ODE/ca/es_2009063023_7220160

Músiques del món.
http://agrega.educa.jccm.es/ODE/ca/es_2009063023_7220170

Ús del llenguatge musical per a la lectura i la interpretació d’obres senzilles.
http://agrega.hezkuntza.net/ODE/ca/es_2009063023_7220180

diumenge, 6 de març del 2011

Entrevista a Saturnino de la Torre: EDUCADOR!


La nostra companya Irene torna a col·laborar amb tots aportant aquesta interessant entrevista que ha llegit a l'espai de la contra al diari "La Vanguardia".

Saturnino de la Torre, catedrático de Didáctica e Innovación Educativa en la UB
Entrevista de: Victor-M Amela, Ima Sanchís, Lluís Amiguet
"Cuando a una persona se la reconoce, crece"
Empezó siendo profesor de primaria y de bachillerato hasta que entendió que a quien había que formar era al profesorado. Ha sido coordinador del Grupo de Investigación y Asesoramiento Didáctico, promotor de la Red Internacional de Creatividad y presidió la Asociación para la Creatividad. Toda su vida ha girado en torno a la innovación educativa, la creatividad y su estimulación, con más de cuarenta títulos publicados. "Educar es sacar lo mejor de cada persona", asegura. Para él, nunca es tarde para aprender a vivir y a relacionarse, por eso impulsa el III Forum Internacional Innovación y Creatividad. La adversidad como oportunidad (sidtransdiciplina@yahoo.es).
Qué aprendió como maestro? Lo importante que es el cariño, el trato, el generar confianza... Transmitir al alumno la idea de que crees en él.
¿En todos? Todo alumno tiene al menos una capacidad que le hace sobresalir; debemos ayudarle a encontrarla, porque cuando a una persona se la reconoce, crece y se entrega al aprendizaje. La ciencia nos está demostrando que pensamiento y emoción están unidos, así nace un nuevo concepto...
Sentipensar. No hay ninguna acción humana, dice el biólogo Maturana, sin una emoción que la establezca y la torne posible como acto. Tanto el pensar como el actuar ocurren en el espacio determinado por las emociones.
¿Y cómo se lleva a las aulas? Siendo conscientes de que se aprende con todo el cerebro. Palabra, imagen, música, símbolos, se refuerzan unos a otros.
¿Eso significa que hay que relacionar la música con las matemáticas y la lengua?
Sí, se trabaja con proyectos integradores de varias disciplinas, se incorpora la vida en el aula.
¿Y qué conseguimos con eso? Hasta ahora nuestra educación ha estado basada en contenidos empaquetados y el alumno se ha alimentado de este tipo de comida.
No suena muy bien. Es necesario otro tipo de alimentación que les ayude a desarrollar competencias, conocimientos, habilidades, actitudes, valores... Estamos formando a la persona, al ser.
Cuénteme sus experiencias. Hay jóvenes que han llegado al bachillerato sin sentir ningún tipo de emoción hacia el conocimiento, sencillamente porque hemos sacado la emoción de las aulas.
Puro trámite para el futuro. Así es. Hay que cambiar la conciencia, en la educación hacen falta reformas de base, de visión, darnos cuenta de lo importante que son los valores, las relaciones. Mi función no es enseñar, sino hacer que el alumno aprenda.
Está claro que algo falla. Hemos pasado por cuatro grandes etapas en la educación. En la era agrícola el fundamento de la educación eran las creencias. En el siglo XVIII vino la industrialización y con ella la instrucción, el conocimiento de la ciencia. En los años ochenta aparecen las telecomunicaciones y pasamos de los conocimientos a las competencias, del creer al tener: conocimientos, riqueza, poder...
¿Y ahora? Estamos en el saber hacer, y debemos educar para ser. Simplificando mucho, educar es sacar las capacidades y la bondad que hay en las personas. En todo ser humano hay creatividad y hay bondad, ¿por qué no tratar de compartirla?
La creatividad es uno de sus temas. Treinta y ocho años de investigación. En la infancia tenemos un gran potencial creativo que luego queda dormido y emerge, en el mejor de los casos, ante la necesidad, ante la adversidad. ¿No sería mejor incorporarlo como herramienta desde la infancia?
¿Cómo? Eso es lo más fácil: hay que dejar hacer. El 95% de los alumnos son creativos y sólo lo son el 5% de los adultos, ¿Qué ha pasado?
¿Se ha perdido por el camino? Sí, por los patrones cerrados de la educación y de la sociedad. El alumno tiene capacidad de crear ideas, de inventar, de vibrar, de emocionarse. Y la emoción es el patrón más importante para que la creatividad emerja.
¿Y para mantenerla a flote? Favoreciendo su expresión y educándola de acuerdo a las edades: en la primera infancia se expresa a través de la fantasía; en la edad escolar, en la aventura y la incitación al descubrimiento; en la adolescencia, en los retos, y en la juventud, en la búsqueda de las innovaciones y la proyección social. Y se trabaja a través de proyectos integradores.
¿Y cuál es la esencia de esos proyectos? El camino es crear las condiciones para que emerja la creatividad en ellos y aplaudirla. Si un alumno interviene con algo creativo hay que aplaudirle literalmente. La sensación que siente por ese reconocimiento de su profesor y compañeros es imborrable. Si reconoces una cosa pequeña, se multiplica.
Creatividades hay muchas. ¿Qué hay que aplaudir? La creatividad debe llevar valor, salir de sí para que el otro se beneficie, y cuando los demás reciben eso y se emocionan, y sienten y les toca, la creatividad se contagia y se multiplica. Se trata de crear habilidades, actitudes, hábitos, competencias básicas.
Entiendo. Hay que formar en la flexibilidad, que es uno de los valores importantes junto a la adaptación de la creatividad, quien los ha asumido no tendrá fracasos porque será capaz de mudar, de adaptarse a situaciones.
... Condición para la felicidad. Se trata de crear un escenario más que un aula, de utilizar toda clase de recursos que tengan un componente emocional. Detrás de cada gran idea hay una emoción, una profunda pasión, un deseo, una necesidad de hacer y de comunicar.
¿No le pedimos demasiado a las aulas? Cuando estoy enseñando matemática, con mi manera de hacer estoy transmitiendo unos valores implícitos. Cuando tomo conciencia de ellos y los hago explícitos toman un valor mayor: el del sentido.

http://www.lavanguardia.es/lacontra/lacontra.html

dimarts, 1 de març del 2011

Vull compartir... PREGUNTES !?!



Aquests dies he tingut la sort de compartir el temps amb un exel·lent catedràtic de filosofia, el Sr. Abilio De Gregorio. I del seu missatge he recollit una breu intervenció que vull compartir amb vosaltres. Ens ha fet una aproximació etimològica a una paraula llatina, diu així:
PRECONTOR: pèrtiga que s'utilitza quan es va en barca , ens ajuda a saber la distància per arribar al fons.
Doncs la sorpresa és que aquesta paraula llatina és la mare de la nostra paraula PREGUNTA... Arribar al fons, buscar més!
En aquest s sentit voldria fer un comentari favorable a la pedagogia de la pregunta, de la curiositat... de desvetllar-la en els nostres alumnes. animant-los a buscar informació, a fer relacions de causa/efecte, a integrar diferents continguts per fer un tot, a analitzar en profunditat, a fer hipòtesis,... a buscar saber.
Veritat que fa reflexionar? A mi m'ha agradat sentir-ho per conscienciar-me en la meva tasca i si això ens fa pensar potser ens farà avançar.

Bona setmana companys i companyes!