"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dilluns, 12 de febrer de 2018

ROBERT SWARTZ I LES HABILITATS DE PENSAMENT

El passat dissabte 10 de febrer la direcció del Col·legi Terraferma em va convidar a participar de les seves jornades pedagògiques que presentava el professor Robert Swartz. Vaig tenir ocasió de saludar-lo personalment i comprovar el seu tarannà proper i amable.
Com molts sabeu Swartz és una autoritat mundial en el tema de les rutines i habilitats de pensament aplicades a l'educació i la seva xerrada va girar al voltant d'aquest tema.
En la seva exposició va remarcar tres clars pilars educatius:
1- pensament
2- comunicació
3- col·laboració

Si en les activitats d'aprenentage tenen presència aquests ingredients és fàcil que sigui una activitat d'aprenentatge profund. Per això Swartz proposa el seu programa educatiu d'aprenentatge basat en el pensament.

Compartim un quadre resum de les rutines de pensament. També un enllaç on trobareu algunes dinàmiques com el TOT i PARTS, COMPARA i CONTRASTA,... Podeu visitar: RUTINES DE PENSAMENT



FONT IMATGE:  smconectados.com





divendres, 2 de febrer de 2018

LA GAMIFICACIÓ A L'AULA

Compartim un vídeo del professor Pere Cornellà i Canals mestre i pedagog vinculat a l'ICE de la UdG. Com a mestres hem de tenir recursos per fer descobrir nous aprenentatges i la idea de gamificar arriba amb força perquè té el poder de motivar i incentivar als nostres alumnes. Millor si us ho explica ell...


dilluns, 29 de gener de 2018

JAUME CELA FENT PEDAGOGIA DE L'ESSENCIAL

El mestre i pedagog Jaume Cela i Ollé va inaugurar el divendres 26 de gener les cinquenes Jornades Pedagògiques Maristes Montserrat de Lleida. Les Jornades, exploratòries i expressives, arriben a la cinquena edició i ja formen part del calendari pedagògic de les comarques de Ponent. 

Sinopsi de la xerrada d’en Jaume Cela.
La vida és canvi. I ara, justament, estem passant una època de canvi en molts àmbits, també a l’escola. Hi ha un desig de canvi. Avui, el canvi es defineix per la seva acceleració. La resposta a tres coses fonamentals: on vivim, on treballem i les respostes metafísiques, han canviat en molt pocs anys. Hem de preguntar-nos pel què i el per què del canvi. Avui els nens no tenen ni espai ni temps per jugar lliurement. Tenim nens en símptomes d’estrès. Els nens mai havien estat ésser estressats, sí que són éssers que estressen (comenta el Jaume irònicament).
La idea de canvi el podem emmarcar per uns quants fenòmens: el món del lleure és important; el fenomen de les noves migracions ens aporten una mirada diferent de veure el món; tenir diversitat a l’escola, que enriqueix molt mentre no creï noves desigualtats; la tecnologia, les noves pobreses...
L’important és preservar alguns aspectes essencials per educar, sigui a l’escola, a la família, a l’esplai o a la ciutat.
L’acollida, sense condicions de cap classe. Cada nen és un esdeveniment. I un esdeveniment ens marca.
Acompanyament. És clau. Des de quina distància faig aquest acompanyament? Singularitzar aquest acompanyament és essencial! Estar sempre al costat és una feina essencial dels educadors, mestres, pares. Donar sentit al coneixement, sobretot a aquells que no volen aprendre. Els acompanyem en el procés de descoberta del món. També hem d’acompanyar les coses doloroses del món, la mort inclosa. El pedagog, inicialment, era l’esclau que acompanyava el nen a l’àgora grega, a descobrir el món. I el món no és de color de rosa.
En aquest acompanyament, ens sentim acompanyats!
I quatre pistes per l’essència educativa:
Escoltar. Curiosament als debats educatius la veu dels alumnes no hi és. Hem de tenir una escolta clarivident, anar més enllà del que signifiquen les paraules.
Confiar. No pot ser que un adult digui a un infant “no faràs mai res a la vida”. Cal estimar, és essencial. I si costa, cal fer-ho veure, ho hem d’interpretar. Han de veure que són interessants per nosaltres. Recomanació: carta d’Albert Camí al seu mestre. Llegiu-la. Com la carta que escriu la noia musulmana a la seva mestra després dels atemptats de Barcelona de l’estiu passat.
Fer-los créixer en la saviesa. En el coneixement. Hem de fer nens feliços, és clar, però nens que valorin el coneixement. Hem de formar en l’excel·lència, sí, però cadascú en la seva competència. I la competència va més enllà de l’àmbit lingüístic i matemàtica.
La saviesa aplicada a la bondat. Alguns dels que van participar en els pitjors feixismes, eren persones preparades. Reivindicar la bondat a l’escola no és naïf. Nens autònoms, però amb càrrega de justícia, de responsabilitat. La vida la comparteixen.
En un marc de felicitat. Tot això hem de fer-ho en un clima de felicitat. Permetre equivocar-se sense sancionar! Ens passa una paradoxa curiosa: el dubte, el desconeixement, la ignorància... tot això ho sancionem.

Encara ara, en les alçades de la pel·lícula que estem vivint, tenim uns currículums excessivament carregats. No diferenciem el desitjable, del que hem d’assegurar si no volem que naufraguin. Hauríem d’esborrar el fracàs! Compte en els debats d’innovació: cap classe magistral, cap llibre de text, cap deure escolar, no cultivar la memòria... així no.
Currículum rellevant, que ajudi a construir un narrador. La vida no té sentit, li donem nosaltres. Per tant necessitem ajudar a construir un jo.
El currículum ha de respondre a...
· Què hem d’ensenyar per ajudar a viure?
· Ha de prendre partit contra la injustícia social.
· Potenciació d’una escola inclusiva per una societat inclusiva.

L’escola és un temps i un espai per assajar formes de convivència. És un lloc de conflicte. I benvinguts siguin els conflictes dins de l’escola. Perquè els podem tractar i els podem exportar a altres àmbits de la societat. Ha de ser militant davant dels problemes d’avui: defensa del medi ambient, les desigualtats socials... Que creï esperança.
Tot això en un context de cultures diferents. Potser caldrà treballar més l’educació física, el consum en criteri, l’ús de les tecnologies...
La vida és canvi, però algunes coses les hem de mantenir.
I tres cites de referècia:
·         Les invariants pedagògiques de Freinet (1964). “Tot individu vol tenir èxit”
·         Carta a una mestra d'escola, escrita pels alumnes de l’Escola Barbiana (1967). Deien els nens fa 50 anys. “no suspendre, els que semblen talosos fer-los escoles a temps ple, als ganduls n’hi ha prou en donar-los-hi una finalitat”.
·         Un poema de David Jou que defineix bé la nostra feina. Es tracta de les sensacions d'una mare que planxa la camisa del seu fill que va a la seva primera entrevista de treball. Diu així:

El seu futur ja no depèn de mi,
sinó tan sols d'ell i de la sort.
Però li planxo la camisa
com si li dibuixés una aura protectora,
com si a través d'ella
la meva presència l'hagués d'acompanyar
sense que ell ho sàpiga,
inspirant-li la resposta justa i el gest adient
—que, ben mirat, no sé quins són—.

Elimino les arrugues
com si planxés les ones de les tempestes de la vida,
com si li estigués aplanant els camins del món.
Ell ni se n'adonarà, de tot això,
com mai no ens adonem d'allò que trobem fet,
a punt, en ordre, esperant-nos
com si fos natural i no exigís cap esforç.
Però és el que puc fer i el que em plau fer:
somiar mentre planxo
—tan pesat, tan avorrit, però de vegades,
com ara,
amb un toc d'amor, d'ansietat i de tendresa


tan intens, que alguna cosa salva—.


Conclusió final: Educadors i educadores, amb la vostra tasca, alguna cosa del món esteu salvant.

Crònica de l'educador Francesc Balcells i Teixidó.

dimarts, 23 de gener de 2018

V JORNADES PEDAGÒGIQUES MARISTES MONTSERRAT

El dia 26 i 27 de gener tindran lloc les V Jornades Pedagògiques Maristes Montserrat. Com cada any, les jornades pretenen ser una estona de debat i aprenentatge entorn a un tema que aquest any és el següent: Deep Learning: educar en essència. Farem reflexió sobre el què és vital en les nostres escoles, el que creiem imprescindible, com podem donar espais a les competències del segle XXI, a la creativitat, als valors, etc...
Com cada any les jornades estaran obertes a professionals docents, famílies, estudiants universitaris i a totes aquelles persones amb inquietud per l'educació.

El dia 26 de gener a les 18h al teatre de l'escola el pedagog i mestre Jaume Cela inaugurarà les jornades amb la xerrada "QUÈ ÉS ESSENCIAL EN L'ACCIÓ EDUCATIVA?". 

El dissabte 27 de gener hi ha un debat-esmorzar amb professionals de l’educació i tot seguit, 4 tallers educatius sobre psicomotricitat, adolescència, gamificació i cultura del pensament.


Trobareu tota la informació més detallada al següent bloc: http://jornadeseducativesmaristesmontserrat.blogspot.com.es/

dilluns, 13 de novembre de 2017

EL REPTE DE L'APRENENTATGE MATEMÀTIC

Un profe amic, el Llorenç, ha compartit aquest interessant vídeo on parla de l'aprenentatge de les matemàtiques i del repte que suposa un canvi de visió. El professor Conrad Wolfram ens fa arribar les seves aportacions en format conferència TED.



dissabte, 28 d’octubre de 2017

ARA ÉS DEMÀ

Compartim les qüestions dels debat ARA ÉS DEMÀ. Podeu llegir el document complet de memòria de les jornades a: 

MEMÒRIA DE LES JORNADES PRESENCIALS


El Consell Escolar de Catalunya ha proposat aquest interessant debat i us deixem algunes de les qüestions que es van plantejat en relació al nostre alumnat i als pilars de l'educació. A la memòria trobareu debat entorn del sistema educatiu i dels perfils de docents entre d'altres.

“Els pilars del sistema educatiu”
— Equitat i qualitat. Quines estratègies proposeu per garantir la igualtat d’oportunitats i l’educació de qualitat a l’abast de tothom?
— Inclusivitat. Quins són al vostre parer els elements per aconseguir la inclusivitat a l’aula, al centre, a l’entorn i al sistema educatiu?
— Plurilingüisme i interculturalitat. Quin tractament del plurilingüisme i la interculturalitat calen per preparar la ciutadania per a una societat democràtica i plural?
— La família, primer agent educatiu. Com es pot enfortir el rol de la família amb relació a l’educació? Com s’ha de vehicular la seva participació en la presa de decisions sobre polítiques educatives?

Així mateix, es van formular una sèrie de preguntes per orientar els ponents de la taula rodona de la jornada de l’alumnat:

— Enfocament competencial de l’aprenentatge. Com s’ha d’articular en el futur un enfocament competencial de l’aprenentatge? Quines són les competències a assolir per tot l’alumnat, independentment d’aquelles altres en què destaquin amb major potencialitat?
— Com s’aprèn i quines són les propostes educatives més encertades per afavorir els processos d’aprenentatge?
— No tothom aprèn al mateix ritme ni en el mateix moment, no és vàlida qualsevol metodologia. Quines són les metodologies vàlides?
— Les neurones mirall ens ajuden a fer aprenentatges eficaços?
— “L’escola compensadora”, què compensa i per què?
— Autoconcepte, autoestima, motivació i emocions. Quin paper juguen en els aprenentatges? Quina és la millor proposta educativa per aprofitar els seus efectes positius en l’alumnat?
— Com condicionen les expectatives dels adults sobre els alumnes els seus processos d’aprenentatge?
— Què s’entén per conflicte cognitiu?
— Com contribueixen les interaccions socials, el grup-classe i la influència dels docents en la construcció de l’aprenentatge per part de l’alumne?
— Els hemisferis del cervell i els estils de pensament analític o global enfront les propostes educatives vigents. Com haurien de ser les activitats d’aprenentatge per donar-hi resposta?
— Personalització i acompanyament en l’aprenentatge. Quines mesures proposaríeu per desenvolupar la personalització i l’acompanyament per a la millora en els aprenentatges?
— Com el llenguatge estructura el pensament i a la inversa? Quins altres factors influeixen? Com podem fomentar els diversos llenguatges en les activitats d’aula?
— Creixement personal, compromís social i valors democràtics. Quins valors han de definir la socialització educativa dels infants i joves, i com s’hauria d’implicar la família en aquest procés?
— Què significa que un alumne sigui autònom?
— Avaluació i aprenentatge: “digues com avalues i et diré com ensenyes”. Com dóna sentit l’avaluació als processos d’aprenentatge.
— Noves formes d’aprendre: tecnologies i xarxes socials. Quina és la contribució de les tecnologies i les xarxes socials per desenvolupar noves formes d’aprendre?
— Si tota la societat educa, quina és l’especificitat dels centres educatius?


diumenge, 8 d’octubre de 2017

APRENENTAGE DIALÒGIC

Convidem a visualitzar aquest vídeo on es presenta bàsicament la filosofia de l'APRENENTATGE DIALÒGIC. Els pares d'aquest plantejament educatiu són els filòsofs de l'antiga Grècia que van recollir la tradició socràtica. El mateix Sòcrates va dir:
" Sé que no em creuràs, però la forma més alta d'excel·lència de l'home és posar en dubte a un mateix i als altres".

En l'actualitat tenim referents que situen l'aprenentatge dialògic i la seva importància en l'educació actual.

Gordon Wells defineix aquesta proposta com una predisposició a qüestionar, tractant d'entendre situacions amb l'ajuda d'altres persones per mitjà del diàleg i amb l'objectiu de trobar respostes. La “indagació dialògica” constitueix una aproximació educacional que evidencia la relació dialèctica entre l'individu i la societat.
Paulo Freire era un pedagog brasiler que va arribar a ser ministre d'educació del seu país. Freire argumentava que la naturalesa de l'ésser humà és, per si mateixa, dialògica, i creu que la comunicació té un rol principal en la nostra vida. Estem contínuament dialogant amb altres, i és en aquest procés on creem i ens recreem. Segons Freire, el diàleg és una reivindicació a favor de l'opció democràtica dels educadors. A fi de promoure un aprenentatge lliure i crític, els educadors han de crear les condicions per al diàleg que al seu torn provoqui la curiositat de l'aprenent en relació als coneixements del seu entorn. 
L'aprenentage dialògic presenta el recurs dels debats i de les interaccions entre iguals i amb adults com una font important de coneixement que podem utilitzar a les escoles però també en les institucions, la família, les entitats,... El diàleg obert i sincer és un recurs per canviar a millor el nostre entorn i fer-ho de manera acordada i compartida. Les activitats d'aprenentage dialògic poden estar organitzades segons unes categories bàsiques relacionades amb habilitats de pensament:
HABILITATS DE PENSAMENT
1. HABILITATS DE RECERCA: HIPÒTESIS, ALTERNATIVES, CONSEQÜÈNCIES, ESBRINAR,...
2. HABILITATS DE CONCEPTUALITZACIÓ I ANÀLISI: EXEMPLES, COMPARAR, PRECISAR,...
3. HABILITATS DE RAONAMENT:RAONAR, INFERÈNCIES, ANALOGIES, CAUSA -EFECTE,..
4. HABILITATS DE COMUNICACIÓ, TRADUCCIÓ I FORMULACIÓ: DESCRIURE, INTERPRETAR,RESUMIR,...

Si sou educadors o educadores i voleu incorporar l'APRENENTATGE DIALÒGIC a les vostres aules o centres socials podeu consultar materials i recursos de FILOSOFIA 3/18 basats en els plantejaments del filòsof Matthew Lipman. Ho podeu consultar a l'enllaç de GRUP IREF

FONT: les teories de Wells i Freire han estat consultades en aquest ENLLAÇ on podeu ampliar informació.







dilluns, 2 d’octubre de 2017

EDUQUEM LA DEMOCRÀCIA

El dia 1 d'octubre de 2017 la polícia va reprimir amb violència desproporcionada una jornada electoral. Aquests fets ens obliguen a fer un acte de reflexió social. Com hem arribat a aquest punt? Una realitat del conflicte és que s'ha arribat fins aquí perquè els polítics no saben que el valor més gran d'una democràcia és escoltar al poble i consensuar mesures en el benefici comú. Des de l'escola cal ensenyar els principals valors de la democràcia.

Per això proposem aquesta dinàmica sobre la realització d'una desició de CONSENS.

LECTURA INTRODUCTÒRIA:
L'acceptació d'unes desicions per part d'un grup es poden acordar de moltes maneres. Es pot fer:

  • per assemblea en petits grups i després realitzant una posta en comú
  • per assemblea o debat de tot el grup
  • per votació de tots el membres del grup
  • per decisió d'un petit grup representant de la resta
  • altres


La decisió per consens és un procés de decisió que no busca únicament l'acord d'una majoria dels participants, sinó que també té com a objectiu incloure propostes on tothom s'hi trobi representat. Consens significa alhora el fet d'arribar a un acord general i el procés que ha fet possible arribar-hi. La presa de decisions per consens tracta fonamentalment aquest procés.

DINÀMICA "EL POBLE DE TOTS":


  1. Fem 4 o 6 grups a l'aula
  2. Cada grup té la missió de projectar i planificar en paper un poble. 
  3. El grup han de pensar com estarà organitzat el poble. Amb espais, edificis bàsics, serveis, entorn natural i nom del Poble. Una única consigna en clau de valor, el poble ha d'estar dissenyat per les persones i pel seu benestar. Temporització: 10 minuts 
  4. Un cop acabat el plànol unim 2  o 3 grups fent que cada meitat de classe intenti consensuar en 10 minuts un nou poble que integri elements dels dos grups i també un nou nom del poble acordat entre tots. Es redibuixa el poble.
  5. Finalment exposem els dos models de pobles a l'aula dibuixant una doble graella a la pissarra i pactant en assemblea general el resultat de poble final.
  6. Amb les desicions de tots anem dibuixant en un espai central el POBLE DE TOTS. 
  7. Al final podem fer un espai de reflexió: És el poble de tots? I ho seria si només ho hagés fet un delegat? O un petit grup? Ens hem sentit actius participant? Algú li ha costat cedir en les idees? Per què? Com s'han acordat les decisions difícils? Demana esforç acordar? Per què?